Els sous del personal mèdic són un 65% de la despesa dels hospitals

Barcelona.Metges, infermeres i la resta del personal sanitari està en peu de guerra per la tisorada, que implica des d'una rebaixa de sous fins al tancament de llits i quiròfans. Els professionals no comparteixen la súplica del conseller de Salut, Boi Ruiz, que els demana que assumeixin que és època de sacrificis. Però el missatge del Govern és clar: en època d'austeritat econòmica, l'única solució és fer més amb menys recursos. El xoc de posicions planteja un interrogant: podem tenir una sanitat més bona amb menys diners? Els experts consultats per l'ARA exposen que encara hi ha camp per recórrer per ser més eficients: des de la concentració de serveis fins a la gestió dels fàrmacs. Els analistes veuen inevitable l'afectació sobre les retribucions del personal mèdic, que representen el 65% de la despesa dels centres. La retallada del 10% en el pressupost exigeix fer sostenible el sistema sanitari amb gairebé 1.000 milions d'euros menys. Només d'aquí a finals d'any, l'Institut Català de la Salut ha d'estalviar 45 milions en despeses de personal.

Resignats a tocar els sous

Els experts diuen que la situació exigeix un esforç col·lectiu

El departament de Salut admet ser conscient de l'esforç que està fent el personal mèdic, uns sacrificis que també es tradueixen en la revisió de les nòmines. Jaume Puig Junoy, catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), argumenta que, en l'escenari actual, és impossible no escapçar pel capítol de personal: "La sanitat, com l'educació, és molt intensiva en mà d'obra. Si, deixant de banda els medicaments, gairebé tres quartes parts de la despesa dels centres sanitaris és mà d'obra, és obvi que a curt termini no és possible reduir la despesa sense actuar en els salaris". És del mateix parer Anna Garcia-Altés, economista de la salut: "Per coherència amb l'estat del sistema, la mesura té sentit comú. Ara és l'hora de pensar en global i no en la situació laboral de cadascú". Vicente Ortún, degà de la facultat d'econòmiques i empresarials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), fa una anàlisi més crítica: "En sectors que estan blindats, amb qualsevol retallada o canvi, s'aixeca la guerra, però em sembla que aquest és un tema en què s'aplica la coherència".

Gastar més no és garantia

La despesa no està estretament lligada a una atenció més bona

El malbaratament de recursos sanitaris és una de les obsessions d'Ortún, que entén que gestionar un pressupost menor obliga a ser curosos en l'aplicació de criteris d'eficiència: "Es pot fer més amb menys diners, hi hagi crisi o no n'hi hagi. Podríem deixar de gastar el 20% del que gastem en sanitat i milloraríem la salut de la població", expressa aquest degà de la UPF, que posa d'exemple l'ús de determinats medicaments per tractar els dolors articulars. Ortún exposa la necessitat de racionalitzar la despesa farmacèutica. Això sí, admet que hi ha línies vermelles que no s'han de creuar, com el de les proves oncològiques. Professionals de diversos hospitals ja han advertit de l'increment de les llistes d'espera. "Tant en l'ús de fàrmacs com en intervencions quirúrgiques i preventives, fem coses que no tenen una efectivitat demostrada", raona García-Altés. "Per millorar la solvència del sistema, cal un finançament selectiu de les prestacions, amb una relació cost-efectivitat que es consideri acceptable", apunta Puig Junoy.

Repensar el model

Prioritzar la proximitat no és viable i cal reordenar serveis

Els pacients no sentiran més del Govern que la prioritat és tenir els serveis al costat de casa. Amb les inversions en nous equipaments congelades per no engreixar el dèficit, no tots els hospitals ho podran fer tot. Els usuaris s'hauran de desplaçar més. "S'ha fet un gran desplegament de centres al territori, però serà més eficient concentrar serveis", subratlla García Altés. Els hospitals d'alt nivell seran els que més notaran aquesta concentració d'activitat, una exigència que s'haurà de digerir en un context de revisió de personal i serveis.