Es pot tenir una millor sanitat amb menys diners?

BARCELONA."Llencem diners a la claveguera amb una tranquil·litat absoluta", diu el degà de la facultat d'econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vicente Ortún. En una època en què els gerents dels centres hospitalaris fan equilibris per adaptar els seus pressupostos a l'anunciada retallada pressupostària del departament de Salut, les manifestacions d'Ortún, que també dirigeix el Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF, volen demostrar que es pot tenir una millor sanitat amb menys diners. En una conferència organitzada dimecres per la Societat Catalana d'Economia, i amb la secretària general del departament de Salut, Roser Fernández, al seu costat, Vicente Ortún va dissertar algunes de les fórmules per millorar l'eficiència sense la necessitat de patir excessivament per les retallades.

Més despesa, pitjor salut

Als Estats Units, com més es gasta, més empitjoren els resultats

Un estudi que analitza els resultats de Medicare, el programa de cobertura de la seguretat social que administra el govern dels Estats Units per a majors de 65 anys, relata que la taxa de mortalitat creix de manera gairebé exponencial a l'augment de la despesa sanitària. És a dir, com més diners, pitjors resultats. Aquesta paradoxa té una explicació: gestionar un pressupost menor obliga a aplicar criteris de més eficiència i, sobretot, que imperi el sentit comú. "Si s'han de fer reajustaments pressupostaris, que es facin en aquelles partides que si disminueixen milloren la salut de la societat", explica el degà d'econòmiques de la UPF. "L'important no és quan es gasta, sinó com es gasta", afegeix. I el problema principal de la sanitat catalana és, segons ell, la seva utilització "desbocada". Aquí les visites a urgències es multipliquen per 10 respecte a França.

A Catalunya, un metge d'atenció primària té a càrrec seu una mitjana de 1.400 pacients, mentre que als Estats Units o a la Gran Bretanya la xifra puja fins als 2.000 usuaris. Però en canvi els professionals d'aquests països tenen menor pressió perquè aquí es va molt més al metge. "Controlar aquest sol paràmetre, que la gent no tingui la necessitat d'anar tan sovint a la consulta, ja és una eina enorme d'estalvi", indica Ortún. En aquest sentit, destaca que una de les claus és que els professionals siguin molt més autònoms i estiguin dotats de les eines i el poder per gestionar els seus propis recursos. "Els sistemes sanitaris funcionaran molt millor quan els professionals tinguin la informació i els incentius per prendre decisions clíniques més efectives", reflexiona. Es calcula que un terç de la despesa sanitària "no serveix per a res", diu el degà.

La força del sentit comú

Rentar-se més les mans rebaixa la factura sanitària

Reduir la despesa és a vegades tan fàcil com aplicar el sentit comú. Ortún posa com a exemple que amb el simple gest d'aconseguir més higiene a les mans dels professionals, es pot rebaixar la factura sanitària: hi hauria menys infeccions hospitalàries i, per tant, menys tractaments i menys estades. "Rentar-se les mans més sovint ajudaria a frenar-ho", diu el degà de la facultat d'econòmiques. L'altra clau consisteix a racionalitzar la despesa farmacèutica. Actualment, l'Estat espanyol és el segon país del món en consum de medicaments, només per darrere dels Estats Units. "La conseqüència d'això és que les reaccions adverses als medicaments s'han convertit ja en el tercer problema de salut després del càncer i les malalties cardiovasculars", assenyala Vicente Ortún.

Excel·lir en la formació

Canviar les proves del MIR per avaluar les habilitats clíniques

Per sorprenent que pugui semblar, l'examen MIR d'especialització no avalua les habilitats clíniques dels estudiants. És per això que el degà d'econòmiques de la UPF considera que s'haurien de fer canvis en aquestes proves per incorporar-hi aspectes més pràctics i també d'aptituds. "Això ajudaria a acabar amb el desprestigi dels metges de família", indica Ortún, que es mostra com un fervent defensor de l'atenció primària, que qualifica com el principal actiu del sistema sanitari català.