EQUIPAMENTS
Crònica 15/07/2011

La presó fantasma de l'Empordà

La nova presó de Figueres, tot i estar acabada des de fa set mesos, encara no ha pogut obrir a causa de la falta de diners per equipar-la. El nou termini és ara el primer semestre del 2012.

Narcís Presas
3 min
Cel·les amb vistes L'aspecte desèrtic de la nova presó de Figueres presideix des del turó del Puig de les Basses bona part de la plana empordanesa.

FIGUERES.Emergeix d'un turó al costat de l'AP-7, entre el castell de Sant Ferran i el petit municipi de Llers, com un equipament fantasma. És, segurament, l'única presó vigilada sense presos, des de fa set mesos, que és quan es va acabar l'obra civil. Una inversió de 108 milions d'euros, però que ara no té diners per començar a funcionar. És només un més dels retards i entrebancs que han fet que el futur centre penitenciari del Puig de les Basses de Figueres segueixi esperant el moment d'obrir sis anys després de l'acord entre el primer govern tripartit i l'aleshores alcalde de la ciutat, Joan Armangué, per ubicar a la capital de l'Alt Empordà la nova presó de les comarques gironines, i tres anys després de començar les obres.

Problemes amb les obres primer i les dificultats econòmiques més tard han modificat les previsions inicials i provocat l'ajornament de l'obertura de l'equipament, que substituirà les actuals presons de Girona i Figueres, i que tindrà una capacitat d'entre 750 i 1.000 presos.

Ahir, des de Figueres, la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va reiterar que la presó entrarà en funcionament durant el primer semestre del 2012 tot i la sentència del TSJC que declarava nul el pla especial urbanístic per defectes de forma i procediment. Una data, no obstant això, que superarà en un any l'anterior termini fixat a finals de l'any passat per l'anterior titular de Justícia, Montserrat Tura, que havia marcat l'obertura del centre per a principis del 2011. Però les restriccions pressupostàries ho han alentit tot. Aquestes últimes setmanes tot just s'ha equipat la cuina i la bugaderia, i ara s'abordarà la provisió del material d'infermeria.

Mentrestant, i amb l'obra ja enllestida des de fa mesos, el centre necessita una complexa estructura de vigilància amb la presència de funcionaris fent tasques de manteniment i control del funcionament intern, i un sistema lumínic de guaita externa que obliga a tenir els llums encesos durant tota la nit. Un altre dany col·lateral de l'ajornament de l'obertura del centre penitenciari se l'enduen els 129 funcionaris que la UGT calcula que han guanyat una plaça i estan a l'expectativa d'incorporar-se al seu lloc de treball al Puig de les Basses, i els prop de 300 interins de presons que han perdut la seva feina a causa del retard i que no s'han pogut recol·locar a la ciutat. Fonts de Justícia han explicat que els 129 funcionaris destinats a Figueres tindran preferència en la borsa d'interinatge fins que no obri la nova presó.

Presó i territori

La futura presó del Puig de les Basses ja va néixer qüestionada pel territori, recelós d'un equipament d'aquestes característiques. Per mirar de minimitzar l'impacte paisatgístic, les façanes exteriors del centre penitenciari ofereixen unes tonalitats cromàtiques adaptades a l'entorn. També s'han adoptat mesures ambientals per disminuir l'impacte lumínic, canviant la llum blanca per una de groga, dirigint la lluminària a l'interior i reduint l'alçada i la potència dels focus.

L'Ajuntament de Figueres ha vinculat des de l'inici aquest projecte amb la consecució dels accessos de Figueres nord a l'AP-7, una reivindicació històrica de la ciutat. De fet, l'alcalde Santi Vila va arribar a amenaçar de no donar la llicència d'activitats a la nova presó si no es construïa aquest enllaç. L'obra depèn del ministeri de Foment i va lligada a les obres del tercer carril de l'AP-7. Fonts de l'Ajuntament figuerenc es mostraven optimistes ahir i deien que aquests accessos estaran disponibles quan la nova presó estigui plenament operativa.

stats