BarcelonaEls efectes pràctics de la sentència de l'Estatut no es fan esperar i, malgrat que les resolucions finals poden trigar -el Constitucional no es caracteritza per la seva celeritat-, ja hi ha sis lleis recorregudes que esperen passar el filtre de l'alt tribunal en base al nou marc competencial. Quatre fan referència a normativa lingüística, un àmbit clarament retallat pel TC. Malgrat que divergeixen sobre com pot afectar la sentència i com respondre-hi, el portaveu del Govern, el convergent Francesc Homs, la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Laia Bonet, i el secretari general d'ERC, Joan Ridao, diuen que no qüestiona la immersió lingüística.
El PP i la Defensora del Poble són els impulsors dels principals recursos contra normes catalanes, que qüestionen la preeminència del català a les lleis d'educació (LEC) -presentades abans de la sentència-, d'acollida, del cinema i del codi de consum. En aquest àmbit, de fet, el Tribunal Suprem ja ha emès cinc sentències que exigeixen ensenyament en castellà a famílies que ho havien demanat, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha suspès els reglaments d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i de les diputacions de Lleida i Girona, que prioritzaven el català.
La llei de consultes, també
Hi ha normes d'altres àmbits que estan igualment amenaçades, com la de consultes populars -recorreguda pel govern del PSOE- o la del Síndic de Greuges -portada al TC per l'anterior Defensor del Poble-. En aquest segon cas és probable que caigui l'exclusivitat del Síndic en la defensa dels dels drets ciutadans catalans davant les institucions, en línia amb la sentència de l'Estatut.
Tanmateix, més enllà de conseqüències judicials, Bonet -assessora del PSC en la negociació de l'Estatut- assegura que la qüestió de la llengua és "de voluntat política" i la sentència pot ser una eina per a qui "vol dividir la societat". Sosté que les resolucions del TS -que rebutja- no qüestionen la immersió ni cap llei perquè aquest tribunal "no enjudicia lleis, les aplica". Ridao, ponent de l'Estatut, puntualitza que el TS "dóna pautes al legislador" sobre com regular i això podria marcar la sentència de la LEC.
Un problema polític, no jurídic
La lectura del Govern és ben diferent. Homs -ponent de l'Estatut per CiU- reconeix la "monstruositat" de la sentència però considera que només "ratifica el que políticament ja s'havia fet els últims deu anys" i suposa la "cirereta" de la "regressió" protagonitzada per PP i PSOE, que veu perdurar en el regateig del fons de competitivitat o de les beques.
El portaveu del Govern posa "al mateix nivell" la sentència i votar la llei estatal de dependència -com van fer el PSC, ERC i ICV-, que envaeix competències autonòmiques, i afirma que "no hi ha un abans i un després, sinó que som on érem". Explica, per exemple, que en quatre anys encara no s'havia desenvolupat cap nova llei de política lingüística que regulés el deure de conèixer el català, que ha caigut amb la sentència. "El problema no és jurídic, sinó polític", sentencia Homs.
Aquesta idea és compartida per Bonet i Ridao, tot i que cadascú apunta a diferents bandes per acusar de manca d'ambició. La diputada socialista, per exemple, defensa que "hi ha mecanismes per recuperar els continguts de l'Estatut" i critica al Govern que no batalli per "allò que la ciutadania va votar", malgrat que, paral·lelament, vulgui treballar per un nou pacte fiscal.
L'executiu, efectivament, ja no està per enganxar els pedaços perduts i aposta directament "pel dret de decidir", segons Homs. "L'únic llenguatge que entén Madrid és el de la força democràtica, i la resta és fer-se trampes al solitari", afirma, mentre apunta al debat del finançament com la clau de les negociacions.
Malgrat tot, la Generalitat no és l'única que ha deixat enrere l'Estatut complet, ja que, com denuncia Ridao, l' operació rescat que fa un any va anunciar Zapatero per recuperar els apartats laminats per la sentència ha quedat en no-res. Compromisos com els de reformar la llei orgànica del poder judicial per permetre els consells de justícia autonòmics o la consolidació de la conferència de presidents han saltat de l'agenda de la Moncloa. Igualment, un dels punts que va caure amb la sentència era la participació del Govern en la designació de membres del TC o del Consell General del Poder Judicial. En la renovació del Constitucional del gener, però, el Senat va recollir propostes de cada autonomia, però PSOE i PP van pactar els noms obviant-les.
Tanmateix, la conseqüència més negativa de la sentència és, per Ridao, la supressió del blindatge de competències, que permetrà que el govern central continuï penetrant en les competències exclusives de Catalunya. Per avançar, rebutja el "pujolisme posat al dia" d'Homs i ressuscitar el rescat que pretén Bonet i apunta cap a la independència.
Bona part de les esperances d'un gran avenç van morir amb la sentència i les lleis que volien aprofitar el nou marc poden veure's frenades. I, de fet, els projectes polítics de cada partit per afrontar la nova etapa tampoc no han canviat tant.
