La universitat catalana mira cap a la Xina

BARCELONAEl creixent pes econòmic de la Xina al món global la converteix en un mercat atractiu per als futurs graduats i doctorats catalans. Ara, a més a més, les universitats xineses comencen a mirar cap a Europa, després d'anys de buscar aliances als Estats Units. Les universitats públiques catalanes hi han vist una oportunitat i per això, un cop consumada la integració en l'espai europeu d'educació superior, estan començant a traslladar l'atenció, que tradicionalment prestaven a l'Amèrica Llatina en les seves polítiques d'internacionalització, cada cop més cap a l'altre extrem del mapamundi.

"És molt important que formem gent que sàpiga moure's a la Xina, que hagi estudiat allà i conegui bé la cultura professional, acadèmica i industrial xinesa. I, alhora, ens interessa que hi hagi estudiants xinesos formats aquí per establir vincles professionals i empresarials", resumeix el vicerector de política internacional de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Pedro Díez. Una opinió que comparteixen les principals universitats públiques catalanes, que coincideixen a situar la Xina com a àrea prioritària en la recerca d'aliances internacionals.

Dobles titulacions i campus

La UPC va ser la primera universitat de tot l'Estat a obrir una doble titulació, l'any passat, amb una universitat xinesa, la de Tongji. Ara està a punt de tancar-ne una altra amb Tsinghua, la segona més reconeguda del país asiàtic, i treballa per obrir una seu conjunta amb la Universitat Politècnica de Madrid al campus de Tongji, a Xangai.

Potser amb la voluntat d'estendre a altres continents la colonització econòmica que practica des de fa temps a l'Àfrica, la Xina necessita ara personal que entengui el castellà i que se'n surti als països de parla i cultura llatines. En aquest context, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va tancar fa pocs dies un acord que posa en marxa el programa Ortelius per a l'intercanvi d'estudiants i de professors amb 18 universitats xineses i 13 de llatinoamericanes. La rectora de la UAB, Ana Ripoll, va deixar clar que aquest tipus d'acords, quan inclouen dobles titulacions, són també una valuosa font d'ingressos per al pressupost retallat de la universitat, ja que els alumnes extracomunitaris paguen el triple per la matrícula d'un màster.

Institut Confuci i convenis propis

En canvi, el vicerector d'Internacionalització de la Universitat de Barcelona (UB), Carles Carreras, assegura que no es plantegen l'apropament a l'Àsia com a font d'ingressos. "No anem a la Xina a buscar clients, sinó partners. Hi ha moltes inversions xineses a Catalunya i a Espanya que són un requeriment per entendre'ls i treballar-hi", diu. Però l'estratègia comuna d'aliança amb la Xina ha unit la UB i la UAB a l'Institut Confuci de Barcelona (ICB), que comparteixen amb la Casa Àsia i la Universitat de Llengües Estrangeres de Pequín. L'ICB és una de les 400 seus que aquesta institució del ministeri d'Educació xinès té al món i que ofereix classes de xinès, preparació per anar a estudiar a la Xina i formació que pertany a programes acadèmics d'allà.

Per la seva banda, la UB té una vintena de convenis amb universitats xineses. Carreras explica que la crisi econòmica ha portat les universitats dels Estats Units i del Canadà, amb les quals el centre mantenia fins ara una relació estratègica, a "tallar els programes de mobilitat d'estudiants amb Europa". Per això, tot i no abandonar la Mediterrània i l'Amèrica Llatina, la UB mira cada cop més cap a la Xina. També ho fa, tot i que menys, cap al Brasil i també cap a Rússia, país amb el qual ha engegat enguany un programa de mobilitat que uneix la UB a 10 universitats europees i 8 de russes, i que portarà a Barcelona un centenar d'estudiants russos a l'any.

Les potències emergents de l'anomenat BRIC (Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina) són també un pol d'atracció en la internacionalització de l'educació superior. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) hi va a través de l'Aliança 4 Universitats, de la qual forma part amb la UAB, l'Autónoma de Madrid i la també madrilenya Carlos III. "Vam fer una missió a l'Índia, a la primavera vam anar al Brasil i fa un mes vam ser a Rússia", explica el vicerector de relacions internacionals de la UPF, Josep Ferrer. Però la Xina és també una prioritat pròpia de la UPF, fora de l'Aliança, segons Ferrer. Amb el programa Study Abroad, la UPF porta cada any un miler d'alumnes nord-americans al seu campus, una experiència que els suposa un bon bagatge per a l'aventura xinesa.

L'atracció d'estudiants internacionals als centres catalans se centra en els màsters, postgraus i doctorats, perquè els graus encara estan pensats per a l'entorn més pròxim. Però universitats com la UPC i la UPF admeten que la captació activa d'estudiants a les fires internacionals, ara també a la Xina, ja és una activitat habitual. De fet, el nombre d'estudiants xinesos encara és bastant baix. A la UPC, per exemple, en són només una vintena, "que augmentaran quan tinguem el nou campus" a Xangai, apunta Díez. La UPC ha obert també una via potent de col·laboració amb el Brasil, que "està demanant enginyers i gent formada en tecnologia" per ajudar-los en el procés de desenvolupament econòmic del país, empès per la convocatòria dels Jocs Olímpics.

A contracorrent

Però no tots els centres públics catalans veuen en la Xina un paladí de l'educació superior. "És un miratge", diu la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella, que admet que el seu centre va "sempre a contracorrent". La UOC està venent el seu know how com a centre pioner d'educació a distància a Camerun, Haití, Mèxic i els països de l'Est, per crear una xarxa d'universitats online.