Opinió 19/01/2012

Catalunya i València, la mateixa asfíxia

i
Miquel Puig
3 min
Catalunya i València, la mateixa asfíxia

La Generalitat catalana i la valenciana pateixen crisis similars: totes dues han acumulat un deute equivalent al 20% del seu PIB (País Basc: menys del 8%), tenen problemes per fer front a les seves obligacions més elementals (pagar als funcionaris a final de mes o als proveïdors en un termini raonable), s'han vist obligades a reconsiderar alguns grans projectes (com la línia 9 del metro de Barcelona) i han hagut de col·locar deute entre el petit estalviador per superar el tancament de les fonts financeres convencionals. No cal dir que abans d'arribar a aquesta situació, totes dues havien comès errors: sense anar més lluny, precisament totes dues havien construït un aeroport del qual no hi havia cap necessitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Malgrat això, des de Catalunya es tendeixen a interpretar les dues crisis de manera diametralment oposada: la catalana seria conseqüència del dèficit fiscal; la valenciana, en canvi, de l'ostentació i de la corrupció; Catalunya seria víctima, València, culpable. Aquesta lectura és injusta, perquè la crisi valenciana, com la catalana, és essencialment conseqüència del dèficit fiscal.

S'ha resumit la política d'ostentació valenciana en sis grans projectes: Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i de la Cultura, la Ciutat de la Llum, l'aeroport de Castelló, el gran premi de Fórmula 1 i la Copa Amèrica. Certament, es tracta de projectes desmesurats i en què el cost final ha estat molt superior al pressupostat: Terra Mítica havia de costar 200 milions i la Ciutat de la Llum 170, però cada un va costar-ne 300; el cost de la Ciutat de les Arts, 1.300 milions, hauria quadruplicat el pressupost inicial; etc. Pel que sabem, el conjunt d'aquests sis projectes podria haver costat a les arques públiques valencianes un total de 3.300 milions d'euros (no incloc 1.000 milions que s'atribueixen a la Copa Amèrica però que es refereixen a obres a l'aeroport i al port executades per l'Estat i que s'haurien realitzat de tota manera). Hem d'incloure la radiotelevisió valenciana en el conjunt de projectes sobredimensionats? Per fer-ho, podem afegir el deute que aquesta institució ha acumulat al llarg de la seva existència, que són 1.200 milions.

I la corrupció? La vox populi ha identificat la corrupció amb els projectes esmentats i amb les desviacions del seu cost. Així doncs, les xifres anteriors ja recollirien aquest efecte en la mesura que es pugui haver produït. ¿I la corrupció no associada a les grans obres? És negligible als efectes del que aquí estem calculant: sembla que la trama Gürtel s'hauria adjudicat 76 contractes sense concurs amb la Generalitat, però per un import conjunt de poc més d'un milió d'euros (ambdues xifres podrien ser deu vegades superiors a Madrid) i l'Instituto Nóos s'hauria embutxacat uns 5 milions per organitzar tres Valencia Summits: són xifres que poden justificar vestits i bosses de mà, però no desestabilitzar les finances valencianes.

En resum, si la Generalitat valenciana hagués renunciat a la totalitat de les grans obres i esdeveniments culturals i hagués dimensionat una TV molt més modesta, avui tindria uns 4.500 milions menys de deute. Una xifra molt gran, però que només representa el 22% del seu deute actual.

Examinem ara el dèficit fiscal que pateix la Comunitat Valenciana. No disposem de tanta informació sobre la balança fiscal valenciana com sobre la catalana perquè Catalunya s'ha ocupat de calcular-la any a any i de totes les maneres possibles, mentre que València no ho ha fet. No obstant això, tenim el càlcul realitzat pel ministeri d'Economia referit a l'any 2005: el 6,32% del PIB (Catalunya: 8,7%). No tenim motius per pensar que aquesta proporció hagi estat gaire diferent els anys anteriors o els posteriors, perquè no ho ha estat en el cas català. Per tant, València experimenta cada any un drenatge de recursos cap a la resta d'Espanya superior als 6.000 milions d'euros, una xifra molt superior al cost conjunt de tots els projectes a què abans hem fet referència.

Acceptem que València, a diferència del País Basc i Navarra, hagi de patir un dèficit fiscal solidari amb la resta d'Espanya, però imaginem que tingués el límit del 4% del PIB que s'estableix a Alemanya. Si aquest fos el cas, València hauria de contribuir amb uns 2.350 milions d'euros menys del que contribueix cada any. Aquest excés de contribució, que a Alemanya es considera incompatible amb la Constitució, hauria representat des de la inauguració de Terra Mítica (va ser l'any 2000) un drenatge de recursos superior als 20.500 milions, que és el deute actual de la Generalitat Valenciana.

Conclusió: els governs de Zaplana i Camps han comès, sens dubte, molts errors, però la crisi financera de la Generalitat Valenciana no està motivada -encara que sí agreujada- per la política de grans projectes i per la corrupció: la crisi s'hauria produït inevitablement perquè la Comunitat Valenciana, com Catalunya, pateix un tracte fiscal que la condemna a l'asfíxia financera. Que els dirigents valencians mai no n'hagin fet bandera perjudica avui la imatge d'aquesta autonomia, però els catalans no hauríem de perdre de vista que encara que naveguem en vaixells diferents, tots dos tenen la mateixa via d'aigua.

stats