BarcelonaNo va poder completar ni dues voltes del Gran Premi de Malàisia. En l'onzè revolt de la segona volta, un angle de 90 graus de dretes, Marco Simoncelli va perdre el control de la moto. Passa altres vegades, que els pilots cauen i, com si no hagués passat res, s'aixequen i maleeixen la seva sort per haver perdut les seves opcions de pujar al podi en una cursa en què tenien moltes esperances. Però ahir, a Sepang, no va ser així. La mala fortuna va acompanyar l'italià en la caiguda. Simoncelli va caure, però va aferrar-se a la seva moto, sense deixar anar el manillar, i moto i pilot van lliscar per l'asfalt fins que es van quedar al bell mig de la pista. Era la segona volta i els pilots rodaven en grup, encara no n'hi havia cap que s'hagués distanciat dels altres, tots anaven amuntegats. I va ser per això que Colin Edwards i Valentino Rossi, que rodaven just darrere de l'italià, van xocar contra Simoncelli. No el van poder esquivar. I l'impacte de dues motos a una gran velocitat sobre el cos de Marco Simoncelli, a terra, va ser fatal.
45 minuts d'incertesa
A causa de l'impacte, el casc de Simoncelli va sortir volant i va rodolar per la gespa, al costat de la moto d'Edwards, que va caure i es va dislocar l'espatlla. Després del xoc, el pilot italià va quedar estès de bocaterrosa sobre l'asfalt, amb els seus coneguts rínxols a l'aire. Ràpidament l'ambulància es va desplaçar fins a aquell revolt número 11 del traçat de Sepang per portar Simoncelli fins al centre mèdic. Mentrestant, l'organització decidia mostrar banderes vermelles i aturar la cursa, cosa que va fer que tots els pilots entressin alpit lane i esperessin, pacients, als boxs, alguna notícia.
Els minuts següents van ser un veritable malson per a tota la comunitat del pàdoc, i més encara per al seu pare, Paolo, i la seva xicota, Kate, que eren al circuit, ja que sempre acompanyaven el pilot allà on anava. La realització televisiva va deixar d'emetre imatges de l'accident i del pilot, i l'organització deia a través de breus missatges que els metges estaven fent tot el que podien, sense donar més pistes sobre l'estat de Simoncelli. A mesura que passaven els minuts, la impaciència i les cares de preocupació s'anaven estenent pel pàdoc, fins que es va anunciar que la cursa no es reprendria, que es cancel·lava el Gran Premi i que les motos no tornarien a sortir a la pista. L'afició malàisia es va emprenyar per la decisió, potser per falta d'informació del que estava passant al centre mèdic del traçat.
Allà els metges seguien treballant per reanimar Simoncelli. Les tasques de reanimació de tot el personal mèdic del circuit de Sepang es van allargar durant uns incerts i inquietants 45 minuts. Fins que a les 16.56 hora local (10.56 hora catalana) l'organització del Mundial anunciava que Simoncelli no havia pogut superar els traumatismes que li havien causat la caiguda i el posterior impacte. Amb només 24 anys i un llarg futur per endavant, la seva trajectòria es quedava allà. "Va patir traumatismes molt greus al cap, al coll i al pit. Quan el nostre equip mèdic va arribar fins a ell, estava inconscient", va explicar el director mèdic Michele Macchiagodena. "Vam continuar la reanimació durant 45 minuts, ja que vam intentar ajudar-lo durant el temps que vam pensar que era possible. Desafortunadament, no va ser possible ajudar-lo", va lamentar Macchiagodena. Paul Butler, un dels membres de Direcció de Cursa, a més, va afegir que obririen una investigació per saber què havia passat perquè l'accident tingués aquest tràgic desenllaç: "Tenim clar que les conseqüències i les circumstàncies que han envoltat aquest accident les investigarem a fons".
Mostres de suport
Simoncelli era un pilot que no passava desapercebut per a ningú de la gran família del pàdoc. I tothom es va quedar glaçat quan es va conèixer la tràgica notícia. De fet, els pilots, quan van veure la repetició de la caiguda als seus boxs, no podien fer-se càrrec que allò hagués passat. El pare de Simoncelli, Paolo, després de minuts d'impaciència a les portes del centre mèdic, buscava consol en les múltiples abraçades que rebia. Els pilots i els equips van afanyar-se a fer els seus comunicats de condol al seu equip, San Carlo Honda Gresini, i a la seva família. De mica en mica tothom s'hi anava fent a la idea, cadascú intentava com podia assimilar la notícia.
D'entre els pilots, un dels més afectats era Valentino Rossi, un dels millors amics de Supersic, com es coneixia Simoncelli al pàdoc. Ell s'havia vist involucrat en l'accident i no s'ho podia treure del cap. Conscient del que havia passat, fins i tot després de la topada, va fer una última mirada enrere. I quan va entrar al box, va amagar-se. No va dir res. S'havia quedat sense paraules. Igual que el pàdoc, que es va quedar mut recordant el somriure de Sic.
