Mònaco (enviat especial)A Pep Guardiola no deixen mai de preguntar-li com és que aquest Barça sempre té fam de títols, i ell sempre respon el mateix: "Les finals les afrontem com si fos l'última que juguem". Una frase que aviat es convertirà en un clàssic, un leitmotiv, i quan passi molt de temps la recordarem com a frase de capçalera d'una època gloriosa del barcelonisme i del futbol mundial. "Jugar les finals com si fos l'última" és el particular carpe diem de Guardiola i els seus futbolistes; viure al dia, disfrutar de cada moment, de cada partit, de cada final, com si l'endemà no n'hi hagués cap més. I quan això s'acabi, sigui quan sigui, més aviat o més d'hora, Guardiola i aquests jugadors miraran enrere i faran recompte. "Marcar una era? Això ho dirà el temps, no som capaços de jutjar-ho nosaltres. Juguem el millor possible per respecte a la gent, i després la gent jutjarà si els ha agradat què hem fet, o no", deia ahir Guardiola amb la seva modèstia habitual, encara que aviat no podrà espolsar-se els mèrits, si el seu palmarès segueix creixent.
De fet, si aquest vespre el Barça supera el Porto i guanya la Supercopa d'Europa -serà el quart títol del 2011-, Pep Guardiola ja podrà presumir, tot i que mai ho farà, de ser l'entrenador del Barça en la història que més copes ha guanyat (12), una més que el seu mentor, Johan Cruyff -amb la Supercopa espanyola va empatar amb ell-. El tècnic, però, ahir seguia esquivant uns mèrits que ningú dubta que són seus en gran part: "No som aquí per comptar els títols que tens o no tens. Jo no guanyo res, tot ho hem guanyat entre tots, això és el que compta". Doncs això.
Un tros de final
Avui a l'estadi Louis II de Mònaco (20.45 h, TV3) es viurà una altra gran final i, per tant, un altre gran repte per a aquest Barça. El Porto des de fa molt temps és un dels gran clubs d'Europa (té dues Copes d'Europa), amb els seus alts i baixos habituals, i actualment està en un dels moments dolços de la seva història. La temporada passada van guanyar el triplet (lliga i copa portuguesa i Europa League) molt merescudament, amb una autoritat esfereïdora, i Guardiola, com fa habitualment, no va escatimar-li cap elogi, i aquest cop ningú l'hi va posar en dubte. Una final d'una Supercopa d'Europa entre el guanyador d'un triplet i un altre que no el va aconseguir per un gol a la pròrroga de Cristiano Ronaldo a la final de la Copa del Rei, és una gran final. Guardiola ho tenia molt clar: "Aquesta és una excel·lent final entre dos equips que s'ho mereixen". En la mateixa línia parlava ahir el tècnic portuguès, Vítor Pereira: "El Barça és un gran club, però no hem vingut aquí per veure'ls jugar sinó per guanyar la Copa. Nosaltres també som un bon club i tenim experiència a aquest nivell i veurem un gran partit".
Sense dos puntals
Tot i que el Porto ja no l'entrena el tècnic que va aconseguir el triplet, André Villas-Boas -ara al Chelsea resseguint les passes del seu compatriota José Mourinho-, l'entrenador actual és el segon de Villas-Boas el curs passat, Vítor Pereira, i per tant l'estil de joc no canvia. "Han guanyat molts títols els últims anys, canvien d'entrenador i de jugadors sovint i segueixen guanyant; el Porto fa temps que juga d'una manera similar, són una mica com nosaltres", explicava Guardiola en un dels seus discursos de lloança del rival. Entre els jugadors importants del curs passat que avui no seran sobre la malmesa gespa de l'estadi Louis II, destaca per sobre de tot el del seu davanter titular, el colombià Radamel Falcao, autor de 16 gols en l'Europa League passada -rècord de la competició-, que ha sigut traspassat a l'Atlètic de Madrid per 40 milions -més 7 de variables-. Tal com va bromejar Guardiola en la roda de premsa, el president del Porto, Pinto Dacosta, sap vendre molt bé les seves estrelles, "perquè s'ho valen".
Amb aquesta notable baixa, el líder i referència del Porto és ara el brasiler Hulk, un extrem amb una potència extrema i que també es rendeix a l'evidència: "No ens hem d'espantar del Barça, ens ha d'accentuar la nostra motivació el fet d'enfrontar-nos al millor equip del món".
Que el Barça i el Porto són dels clubs grans d'Europa ho evidencia que per a cap dels dos la Supercopa és una final estranya. Els portuguesos ja n'han jugat tres abans (1987, 2003 i 2004) i només van guanyar la primera. I pel que fa al Barça, amb aquesta ja són vuit les vegades que ha jugat la Supercopa europea (1979, 1982, 1989, 1992, 1997, 2006, 2009 i 2011), cap altre equip n'ha jugat tantes, però només l'ha guanyat tres vegades (1992, 1997 i 2009), mentre que el Milan té el rècord amb 5 títols.
La gespa no és excusa
Fa dos anys Pep Guardiola es va queixar amargament de l'estat de la gespa de l'estadi monegasc -i va fer-ho després de guanyar, ja que el contrari hauria sonat a excusa, va dir-. Doncs ahir va tornar a fugir de possibles excuses, encara sap que la gespa continua en una estat poc adequat per a una final europea. "Per a nosaltres és una gran sort ser aquí perquè has d'haver guanyat la Champions o l'Europa League, i si la UEFA ens diu «Heu de jugar aquí», juguem aquí, hem jugat ja amb tot tipus de gespes, altes, baixes, seques, molles... I no és excusa", afirmava el tècnic català.
Sense Puyol ni Piqué
Feia molt de temps que el Barça no havia d'afrontar una final o un partit important sense Puyol ni Piqué alhora. Un o l'altre havien sigut baixa algun cop, però mai en el mateix moment. Això implicarà que Guardiola es vegi amb el dilema de si fer jugar de titular ja Fontàs, l'únic defensa central pur que li queda a la plantilla, o bé apostar per dos jugadors reconvertits a l'eix de la defensa com Mascherano i Abidal. La recent experiència amb l'argentí i el francès junts al darrere en l'anada de la Supercopa d'Espanya al Bernabéu no va ser gaire bona -Guardiola va deixar Piqué a la banqueta per unes molèsties musculars, però va sortir a la segona part-, ja que tots dos van patir molt amb la velocitat de Cristiano i l'habilitat de Benzema. Aquell dia, però, era 14 d'agost, i ja han passat 12 dies de feina i dos partits més de rodatge.
La resta de l'equip titular del Barça no ofereix gaires misteris, ja que el de Santpedor acostuma a premiar en aquest tipus de finals els jugadors que s'ho van guanyar el curs anterior i, per tant, ni Alexis ni Cesc es preveuen com a titulars, i el mig del camp i la davantera serà la que se sap tothom de memòria, la de gala. En el cas de Cesc, és gairebé segur que sortirà a la segona part de refresc, i ahir afirmava que una de les raons per tornar al Barça era precisament poder jugar partits com aquests: "Jo vinc al Barça per millorar i competir, a més de per aconseguir títols, però no és l'única raó. Aquestes Supercopes formen part de la plantilla de l'any passat, i gràcies als meus companys ara tinc sort de ser a aquí i poder guanyar un altre títol".
El gol de Pedro contra el Xakhtar
En aquest equip titular previsible hi haurà Pedro Rodríguez, l'heroi de la final de la Supercopa d'Europa de fa dos anys contra el Xakhtar de Donetsk amb el seu gol en la pròrroga que donava el títol al Barça. "Tinc grans records d'aquell dia, són moments bonics i inoblidables, és un torneig especial". Aquell dia molts aficionats al Barça van començar a creure's de debò que aquell noi que encara anomenaven Pedrito ja s'havia fet gran i el podien anomenar Pedro.
