Albert Serra envia a Locarno un curt de dues hores i mitja

Locarno (Suïssa).A Albert Serra no se li pot demanar que s'ajusti a unes normes. Per això, si se li diu que faci un curtmetratge, com a part d'una correspondència filmada, ell fa una pel·lícula de dues hores i mitja: El Senyor ha fet en mi meravelles . La cinta va ser mostrada ahir fora de concurs a Locarno juntament amb l'altra part de la proposta filmicoepistolar, Sin título (Carta para Serra) , de l'argentí Lisandro Alonso, que sí que va respectar el format. La seva peça -un curt contemplatiu que presenta diversos personatges en un bosc- dura 23 minuts.

Aquest díptic forma part de la iniciativa Cinergies, del Centre de Cutura Contemporània de Barcelona, que des del 2007 ha posat en contacte un director català amb un cineasta estranger. El primer lliurament es va centrar en una trobada entre Albert Serra i Lisandro Alonso, però fins l'any següent, amb Isaki Lacuesta i la japonesa Naomi Kawase, no va sorgir la idea que aquest diàleg entre cineastes es complementés amb la realització de curts. Per tancar el cicle de la trobada, se'ls va demanar, a Alonso i Serra, que acabessin el seu diàleg amb les dues peces que es van projectar ahir al certamen suís, que ja va acollir fa dos anys la correspondència entre Lacuesta i Kawase. En el cicle Cinergies també hi han participat Jaime Rosales i el xinès Wang Bing, i Fernando Eimbcke i So Yong Kim. Totes aquestes parelles formen part de l'exposició Todas las cartas , que es va inaugurar a Mèxic a l'abril i que arribarà al CCCB a l'octubre.

El Senyor ha fet en mi meravelles és una mena de diari de rodatge però sense rodatge. Serra s'emporta part de l'equip artístic d' Honor de cavalleria i mostra els temps morts, els fora de camp, les esperes, les converses banals, els monòlegs d'improbables savis… Converteix en llargmetratge el que habitualment formaria part de les sobralles d'un making of . És Serra pur, però amb més diàleg de l'habitual, cosa que no impedeix la ja clàssica divisió d'opinions al voltant de la seva obra: l'avorriment o l'èxtasi.

A banda d'aquesta carta fílmica, ahir també es va veure Els noms de Crist , una sèrie de 14 episodis, inspirada en De los nombres de Cristo , de Fray Luis de León, que Serra va dirigir per a l'exposició del Macba Esteu a punt per a la televisió?

Maribel Verdú a Sarajevo

A diferència de Serra, que no va poder ser a Locarno a causa de l'inici d'un rodatge, Maribel Verdú va passar pel festival per participar en l'homenatge al videocreador albanès Anri Sala. L'actriu és la protagonista del migmetratge 1395 days without red , de Sala i Sejla Kameric, on interpreta una concertista que intenta travessar Sarajevo en ple setge.

Pel que fa a la competició oficial, es va projectar Dernière séance , del francès Laurent Achard, que va obtenir el premi al millor director el 2006 amb Le dernier des fous . El nou film, insofrible i ridícul, explica la bogeria del programador d'un cinema de barri a punt de tancar que aprofita el temps lliure per assassinar dones. El film té diverses semblances amb Las horas del dia, de Jaime Rosales: per exemple, el caràcter reservat del protagonista, l'activitat delictiva i l'escena de l'assassinat d'una dona taxista. Fins i tot es podria dir que l'actor Pascal Cervo és el doble d'Àlex Brendemühl.