Només d'intuir la paraula depilació, a molts se'ls estarrufen els pèls que estan a punt de desaparèixer. El culte del cos sense pèl s'imposa i té en la temporada d'estiu el seu punt àlgid, malgrat el replantejament a què obliga la crisi econòmica, que converteix l'estètica en una necessitat secundària.
L'origen de la depilació no és modern ni occidental. La societat egípcia associava la presència de pèl amb les classes més baixes, els esclaus; més tard, l'emperador Alexandre el Gran va obligar la seva tropa a afaitar-se i la barba va deixar de ser un símbol de masculinitat. L'absència de pèl significava llavors civilització i progrés. Al segle XX, la publicitat va començar a popularitzar els productes per a la depilació femenina -com la fórmula X Bazin, del 1914, i les navalles Gilette-, una pràctica que es va anar generalitzant fins que es va convertir en norma de bellesa. El qüestionament que en van fer les feministes als anys setanta no ha mort del tot: el 1979 Madonna havia posat per Lee Friedlander sense depilar; el 1999, Julia Roberts va assistir a la premiere de Notting Hill amb les aixelles peludes. "En el dia a dia no penso en les meves aixelles", va argumentar.
Els experts en estètica coincideixen que la depilació és una moda, influenciada per la concepció del pèl com a antiestètic i poc higiènic. Paradoxalment, mentre els estudis de gènere apunten que és una pràctica amb què les dones es distingeixen del sexe oposat, els homes s'afegeixen a la tendència de la pell clínica, relluent i suau. "N'hi ha molts que ho fan per necessitat, però també n'hi ha que prefereixen veure's sense pèl perquè tenen més sensibilitat a la pell, no passen calor i no fan pudor", comenta l'esteticista Anna Prats.
Polèmica a la cabina
El 93% de les dones volen desfer-se del borrissol, com indica un estudi recent de la consultora anglesa Cyden Limited, i el 36,70 % dels homes han provat la depilació, segons l' Estudi de cosmètica i cura personal 2011 de la revista Men's Health . Els dos sexes comparteixen una qüestió: quin és el mètode més adequat per eliminar el pèl no desitjat en temps de crisi? "El servei més demanat continua sent la cera: és la tècnica més barata en comparació amb el làser, que es fa en centres mèdics o d'estètica", apunta Esther Sualdea, directora editorial de la revista Vida Estética , del grup Cosmobelleza.
Les tècniques de fotodepilació continuen guanyant seguidors, que volen acabar amb el pèl de manera prolongada. Els experts asseguren que tant el làser com la llum polsant -de les tècniques més habituals- tenen pocs efectes secundaris i són tractaments còmodes i eficaços "si es fan després d'haver fet un diagnòstic correcte i una planificació adequada del tractament", remarca Pilar Rodrigo, especialista en medicina estètica del Centre Mèdic Teknon i presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Estètica. Per a Cristina Paradelo, de l'Institut Dermatològic Integral de Barcelona, és important que els tractaments els apliquin personal qualificat, com a garantia de seguretat del pacient i amb l'objectiu de treure un rendiment complet dels làsers utilitzats. "Els làsers catalogats com a mèdics han demostrat depilar bé; els no mèdics tenen menys eficàcia", afegeix Paradelo.
L'atenció se centra en les franquícies que han contribuït a democratitzar la fotodepilació, els aparells i la manera d'utilitzar-los. Carmen Lozano, directora general de Byebyepelos, assenyala que els preus de les sessions, més assequibles que els de les clíniques d'estètica, no condicionen el resultat final. "La fotodepilació no és tan complicada com l'han pintat i el fet que el tractament sigui més barat o més car no té res a veure amb la qualitat". Per Lozano, les informacions sobre la seguretat i l'efectivitat de la fotodepilació expliquen que el mètode tingui només un 10% de quota de mercat.
Els experts insisteixen en el que no és té en compte: el pèl es regula hormonalment i qualsevol alteració del sistema pot fer reaparèixer el que la fotodepilació semblava que havia eliminat per sempre.
