Societat 14/08/2011

Esport i barbacoa a l'aeroport llegendari

Isaac Lluch Berlín
3 min
Indret de pau Tempelhof, que primer va ser orgull de Hitler i, després, base des d'on els aliats van salvar el Berlín Occidental de la fam, avui és un espai cívic.

La vida ofereix uns contrastos brutals. També en les petites coses quotidianes. Pensar que per on una vegada van volar els avions d'Adolf Hitler ara els berlinesos poden anar en bici, fer fúting, patinar i jugar a futbol és consternant. Adonar-se que avui es poden conrear patates, cols i altres verdures i herbes aromàtiques, i fins i tot preparar-hi una barbacoa i fer-hi pícnics on les forces aliades van plantar la base per salvar de la fam el Berlín Occidental, és colpidor.

Però això passa cada dia a l'aeroport de Tempelhof. Des que l'octubre del 2008 les dues llargues pistes i la monumental terminal de l'aeròdrom van deixar de donar servei a passatgers, Berlín ha intentat projectar-hi un espai cívic, un parc de llibertat. Tot just aquesta primavera s'ha sabut qui va ser el guanyador del concurs internacional sobre la futura utilització del que encara avui és el tercer edifici més gran del planeta després del Pentàgon i la terminal 3 de l'aeroport de Pequín.

Les autoritats municipals preveuen que Tempelhof estigui completament reurbanitzat com a parc públic el 2013. Segons el projecte guanyador de l'arquitecte holandès Eelco Hooftman, en què s'invertiran 61 milions d'euros, a l'antic aeroport s'erigirà una muntanya de 60 metres, en homenatge a un dels històrics líders científics berlinesos, Alexander von Humboldt.

Al cim del turó, pel qual es podrà practicar l'escalada, s'hi col·locarà una imatge de l'actor suís Bruno Ganz, com a reflex de l'àngel que va interpretar a la pel·lícula El cel sobre Berlín , de Wim Wenders. L'aeroport es prepara per acollir el festival internacional d'horticultura el 2017 reforçant la inclinació que té per privilegiar la vegetació i per ser un hàbitat per als ocells autòctons i altres animals.

Corbs, aloses, papallones, abelles volen en zones protegides on abans només s'enlairaven Boeings. Fins a 368 espècies de plantes creixen on abans es dirigien aterratges i enlairaments d'avions. L'aroma d'herbes ha esborrat l'olor de querosè. Un jardí immens de verdures és la millor teràpia per a molts berlinesos de la rodalia, que hi planten tomàquets, patates, carbassons, carbasses, pebrots i enciams. "Aquest concepte és sensacional", expressa Muzaffar Yavas, un veí del barri de Kreuzberg que cuida les verdures que ha plantat. El handicap de no tenir balcó a casa no fa infeliços els jardiners aficionats de Tempelhof. Per 10 euros poden reservar-se un bancal per conrear el que sigui de temporada.

Verdures, ocells i estiuejants

No està fent gaire bon temps a Berlín. L'agost passat, més calorós, l'aeroport rebia fins a 10.000 visitants cada dia. Per molta gent que hi hagi, però, mai no fa sensació d'atapeïment. Hi ha 300 hectàrees de camp, deu vegades més del que ocupa el Parc de la Ciutadella amb el Zoo de Barcelona inclòs.

En el gairebé desèrtic interior de l'aeròdrom hi ha exposicions i fires, com les de Bread & Butter. A l'exterior, els ciutadans poden dedicar-se al lleure: hi ha zones reservades per fer barbacoes on s'ajunten gent jove i famílies senceres de diferents estrats i religions, hi ha camps de futbol i de beisbol, una pista de bàsquet i un minigolf. Però hi ha qui va per lliure i aprofita la gespa per practicar un swing, el bàdminton i el frisbee , o contemplar la natura en la luxosa amplitud del parc. Hi ha qui esprinta amb la bici per on va enlairar-se Hitler; hi ha qui juga amb estels, qui patina amb veles de surf i qui fa esquí de fons a l'hivern per on van aterrar Tom Cruise, Brat Pitt i Angelina Jolie. Hollywood sempre s'ha interessat per Tempelhof. Aquí s'han rodat pel·lícules com Un, dos, tres , de Billy Wilder i alguna escena d'Indiana Jones.

Inaugurat el 1923, aquest va ser el primer aeroport amb vols comercials del món. Hitler el va fer ampliar per a les tropes nazis i, posteriorment, va ser l'escenari de l'operació humanitària aèria més gran de la història. Entre 1948 i 1949, els avions aliats van utilitzar Tempelhof per salvar de la fam la població de Berlín Oest, que patia el bloqueig soviètic de les tropes de Josef Stalin. Durant 462 dies es van transportar 2,3 milions de tones d'aliments, carbó i medecines, amb un total de 280.000 vols, amb un ritme d'aterratge i enlairament de 90 segons. En la memòria col·lectiva queden les imatges dels nens berlinesos celebrant com queien llaminadures des del cel. Eren els avions Rosinenbomber (bombarders de les panses seques). Avui són les patates, les barbacoes, les bicis i els patins els que porten la pau a cada ciutadà.

stats