Societat 29/08/2011

Teatre que ve del fred

Antoni Ribas Tur
3 min
Teatre que ve del fred

BarcelonaTres dels muntatges més importants que es podran veure aquesta tardor a Barcelona i a Girona provenen de Rússia, un fet que feia molt temps que no passava en aquest país. Del 5 al 8 d'octubre el Teatre Rus Acadèmic de la Joventut de Moscou desembarcarà al Teatre Lliure amb La costa de la utopia , un muntatge de set hores i mitja de l'obra de l'aclamat dramaturg britànic Tom Stoppard. A Girona, el Teatre Maly de Sant Petersburg, dirigit pel prestigiós Lev Donin, estrenarà a l'Estat L'oncle Vània, de Txékhov, els dies 25 i 26 de novembre en el marc del festival Temporada Alta. I una altra vegada al Lliure, de l'1 al 4 de desembre, Declan Donnellan, fundador de la companyia britànica Cheek by Jowl, dirigirà els actors de la seva companyia russa a La tempestat , de William Shakespeare. Tres muntatges d'aquesta magnitud no havien coincidit mai en una mateixa temporada a Catalunya. Lev Dodin, guardonat amb el premi Europa de teatre el 2009, no és un desconegut a Barcelona. En l'edició de l'any 2000 del festival Grec va presentar Txevengur , inspirat en la novel·la homònima d'Andrei Platonov.

El Festival d'Avinyó ha sigut la principal porta d'entrada del teatre de tot l'Europa de l'Est -no tan sols rus- a tot el continent. A mitjans dels anys vuitanta el director del festival era Bernard Faivre, que va obrir les portes al festival a l'altra gran escola d'interpretació europea, al costat de la britànica.

Stanislavski a Barcelona

I a Barcelona, el teatre rus va entrar als anys setanta a través dels professors polonesos i russos que hi havia a l'Institut del Teatre. Des d'aleshores els alumnes han treballat regularment amb actors i directors russos per millorar la seva formació. I als anys vuitanta van arribar muntatges de grans homes de teatre de l'Europa de l'Est. El 1983 es va representar a Barcelona La classe morta , una de les obres més conegudes del polonès Tadeusz Kantor (Wielopole, 1915-Cracòvia, 1990) i el 1989 el director rus Anatoli Vasiliev (1942) va presentar l'obra de Luigi Pirandello Sis personatges en busca d'autor. Tradicionalment les teories pedagògiques de Konstantin Stanislavski han trobat seguidors entre els professors de l'Institut. El director del Grec, Ramon Simó, per exemple, va fer la tesina sobre l'obra teòrica de Stanislavski.

Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, també ha estat atent a les figures més destacades d'aquesta tradició. En els últims anys el festival gironí ha presentat les obres d'un altre director guardonat amb el premi Europa de teatre, el polonès Krystian Lupa, que també ha presentat al Lliure dues de les seves obres més aclamades, i no tan sols per la llarga durada: Extinció i Els germans Karmàzov .

Intercanvi cultural amb Rússia

Una figura clau en l'intercanvi cultural -no només teatral- entre Rússia i Catalunya és la filòloga Nina Avrova. Ha fet d'intèrpret de molts dels professionals russos que han vingut a l'Institut, ha traduït clàssics russos del teatre al català i en els últims anys ha traduït al rus obres de Quim Monzó i d'Albert Sánchez Piñol. També ha estudiat la trajectòria de mitjans del segle XIX de les traduccions d'obres russes al català.

Pere Arquillué és el protagonista d'una altra història que connecta teatralment Rússia i Catalunya. El 2009 va ser un dels protagonistes de la versió de Platonov , de Txékhov, que Gerardo Vera va dirigir al Centro Dramático Nacio nal. Aquesta producció es va poder veure al festival Txékhov de Moscou, on va conèixer el director, que el va convidar a representar-hi Primer amor, de Beckett, estrenat al festival Grec el 2010. A més d'Arquillué també hi han participat els Come diants, que hi han presentat el seu nou espectacle Persèfone.

stats