Societat 18/07/2011

Vint minuts de glòria

Albert Punsola
3 min
Vint minuts De glòria

El nom migdiada en català revela clarament la ubicació d'aquesta activitat en el dia. La paraula espanyola siesta -amb un gran èxit en altres llengües-, també. Ve del llatí hora sexta i fa referència a la sisena hora des de la sortida del sol, que ens situa igualment al migdia. En la tradició cristiana aquesta hora no està dedicada al repòs, sinó a la pregària, cosa que també succeeix en la tradició jueva. Això es deu al fet que la plenitud del dia i de la llum s'identificava ancestralment amb una manifestació de l'esplendor divina. Tot i la càrrega espiritual, al darrere hi ha una idea molt pràctica: la necessitat de fer una pausa en el decurs dels afers quotidians per reprendre amb més vigor la feina. Aquesta necessitat era imperiosa en els temps de tasques feixugues al camp i no ha deixat de ser-ho ni en l'era industrial ni en la postindustrial, dominades per l'estrès de la productivitat.

Arreu del món

"Spanish siesta " té més de 4 milions d'entrades a Google. En una mirada simplificadora, la migdiada s'associa a Espanya i, per extensió, a l'Amèrica Llatina, gairebé com un tret exclusiu de civilització. Però res més lluny de la realitat. A Europa, aquest hàbit -amb variants en la durada- es troba a països balcànics com Sèrbia i Eslovènia, a Grècia, i també a la laboriosa Alemanya, on es coneix amb el nom de Mittagsruhe , que és, literalment, descans del migdia . El mateix costum està arrelat al Sud-est Asiàtic, en algunes regions de l'Índia, a la Xina continental i a l'illa de Taiwan i al món musulmà. Al Japó, un país de disciplina elevada, moltes oficines tenen habitacions especials per fer-hi la migdiada, tot i que es poden utilitzar tant després de l'àpat del migdia com en el moment en què els treballadors se senten cansats. L'objectiu és treballar millor. Empresaris i sindicalistes alemanys han reclamat poder fer el mateix fa pocs dies perquè han comprovat, diuen, que millora la productivitat. El president dels petits empresaris, Mario Ohoven, fins i tot va declarar dissabte al diari Bild que "tot alemany hauria de tenir el dret a fer la migdiada al seu lloc de treball".

Font d'inspiració

La siesta apareix al Quixot amb tota naturalitat. I a la novel·la catalana Migdiada , publicada a Tremp el 1997, Núria Garcia Quera reflecteix la vida d'una comunitat de pallaresos de finals del segle XIX durant l'estona d'aquest descans. D'aquesta època és la pintura La migdiada , un quadre que mostra un burgès fent una becaina més aviat lleugera en una butaca. Aquest oli va ser realitzat per Ramon Martí i Alsina el 1884 i es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. De fet, Martí i Alsina va rebre la inspiració del mestre francès Gustave Courbet, que havia pintat algunes obres cèlebres en què hi havia persones adormides, si bé amb un aire poètic i mitològic, lluny del realisme de La migdiada del pintor català. Vincent van Gogh, en un quadre del mateix nom, va representar dos camperols descansant de la dura feina del camp en un paller, amb què va confirmar un cop més que aquest costum no és només característic del sud d'Europa. Per la seva banda, el gran retratista espanyol José María López Mezquita va pintar el 1900 La siesta o el reposo , un nom lúcid amb què feia èmfasi en els efectes restauradors que la ciència ha reconegut els últims anys a la dormida del migdia.

Estigmatització i reconeixement

Ni la tradició ni l'art han pogut impedir que la migdiada fos estigmatitzada en la cultura popular d'alguns països protestants com a obstacle per al treball. En certs diaris i revistes anglosaxons encara es pot llegir que als països llatins la migdiada té una durada habitual d'entre dues i tres hores. D'aquesta manera es completa el dibuix esquemàtic d'un sud desvagat davant d'un nord industriós.

Malgrat tot, el 2007 un estudi de la Harvard School of Public Health de Boston va revelar que fer una breu migdiada podia ser una arma per lluitar contra la mortalitat coronària. L'estudi, portat a terme sobre una població de 23.000 persones a Grècia, va posar damunt la taula que aquelles que optaven per una dormida curta diària després de dinar, almenys tres cops per setmana, tenien un 30% menys de possibilitats de morir d'un atac de cor.

Tot i que en ciència res no és definitiu, aquestes observacions han estat confirmades per altres membres de la professió mèdica. La NASA, en una recerca sobre els millors patrons de son per als astronautes, ha determinat que després d'una breu dormida el rendiment augmentava un 34%. Avui en dia, el Regne Unit i els EUA comencen a canviar la seva visió sobre aquest costum gràcies als resultats de les recerques. I s'estan començant a plantejar com adoptar-lo i adaptar-lo al seu propi ritme de vida.

stats