Taules amb espelmes, calma de capvespre. Tot promet una vetllada íntima i plaent a la inauguració del cicle Tasta'ls (tast de vins sota els estels al castell de Montjuïc), que durarà tot l'agost i ens portarà vins de diferents marques. El mestre de cerimònies és Miquel Àngel Vaquer , director de vendes i màrqueting del celler Casa Mariol , que no va vestit com es podria esperar. Un polo fresc, unes bermudes d'estampat militar i, el més sorprenent, una ronyonera. Vaquer aprofita que algú del públic critica la indumentària per aclarir que vol desmitificar la cerimònia del tast de vins; a ell li agrada prendre el vi còmode, en bona companyia, amb música i menjar, sense atorgar-hi més importància de la que té. Ja avisa que dirà coses que posarien nerviosos alguns enòlegs. Sembla que li agrada provocar i aviat obté la mirada còmplice del públic.
Comencem amb un chardonnay de cupatge dinàmic i continuem amb l'especialitat de la casa, que són els vins monovarietals: un ull de llebre suau i finalment un syrah reserva que a cada glop passa millor, tot i que també podria ajudar-hi el fet que ja portem tres copes, i que no sembla que ningú les hagi buidat als recipients que han posat per si volíem fer-ne un glopet i prou.
Durant el tast, que és una classe per a no iniciats, surten descripcions poc ortodoxes. Una assistent afirma que l'aroma de l'ull de llebre li recorda l'olor de la pintura (bona, aclareix). Vaquer s'ho agafa amb humor i diu que sí, que pot ser. "Alguns enòlegs s'omplen la boca amb associacions sofisticades per descriure les aromes. Jo sóc partidari que cadascú les descrigui amb el que coneix".
Sense misticismes
Un dels elements que crida l'atenció són les etiquetes, que han rebut diversos premis de disseny: dos Laus, un D&AD i un European Design Award. De colors sòlids i amb informació més que clara sobre les característiques del vi (si és dolç o sec, amb què casa, a quina temperatura s'ha de servir...), Casa Mariol intenta aplanar el camí dels que ens veiem perduts quan hem de triar. "No podem suposar que tothom entén de vins. Aquesta manera d'acostar-nos als consumidors sense misticismes ens està funcionant molt bé en mercats com els EUA, la Xina o l'Europa de l'Est". Per entendre la filosofia de l'empresa només cal anar al web en què presenten el seu nou producte, el Jommelier. El portal és una fotografia desenfadada de gent que s'ho passa bé amb una copa de vi a la mà.
Després del tast està previst pujar a veure els estels amb els telescopis de l'Agrupació Astronòmica , però els núvols boicotegen el cel i ens hem de conformar amb el Tibidabo. També hi ha alguna cosa per picar, música tranquil·la, ganes de xerrar. En una taula plena d'ampolles, de sobte, la ronyonera de Vaquer pren tot el sentit: hi porta canvi perquè molts assistents han quedat impressionats per la qualitat del vi en relació amb el preu (cap ampolla de les que hem tastat val més de sis euros) i s'acosten a endur-se la varietat que els ha agradat més. Al pròxim sopar podran presumir davant els amics parlant del record d'herba seca que té l'aroma o que es nota que ha envellit en roure hongarès.
