Fotoconte
Societat 10/07/2011

La llum de la taronja

Francesc Serés
3 min
La llum de la taronja

Pavla surt contentíssima del metge. El nòdul és benigne i no passa res: no-pas-sa-res! L'operaran i apa, li ho faran d'aquí un mes, fins i tot abans, si troben un forat. "A les llistes sempre hi ha moviments", li ha dit la infermera.

Tan aviat com surt de l'hospital, truca a en Borís, que despenja de seguida. "Què t'han dit? Què t'han dit?" El sent riure, "ja t'ho deia, ja t'ho deia". Quasi no la deixa parlar, li diu que ho han de celebrar, que quan arribi a casa, vagi fins al dormitori i miri sota el coixí. "No, no, no t'ho penso dir, què és..."

Pavla agafa un taxi fins al centre. No ho fa mai, això, i quan el taxista li demana on vol anar, es penedeix d'haver-hi entrat, un taxi són diners i a ella agafar l'autobús ja li està bé. Però, va, un dia és un dia.

-Al carrer Cirerers, al número 129.

Està tan contenta que li agradaria poder-li dir al taxista que aquella nou que té al pit no és res, que l'operaran com n'operen tantes i que només haurà de passar una nit a l'hospital. Una nit, però si això no és res!

Els carrers de Hannover, tristos i grisos, li semblen avui una mica més alegres. Ja s'ho sap i sap també que és un tòpic. Hannover, al cap i a la fi és més lluny de Txernòbil que no pas Tropnavitxi. I allunyar-se de Tropnavitxi, amb tot el que li recorda a Txernòbil, ja és un bon motiu d'alegria. I aquella llavor que li creix al pit esquerre, no res, una llavor borda, això sí que fa bonics els carrers de Hannover!

Així que baixa del taxi -li dóna una propina de cinc euros al taxista, que hauria de saber que per a ella això és donar moltíssim...- truca a l'Anne i a la Sonja, les dues companyes a la cuina del menjador de l'escola del barri. Fa sis anys que treballen plegades i les darreres setmanes aquella ombra a la mamografia ha estat motiu de conversa, neguit i, sobretot, trucades.

-De moment només és una ombra -li deia la Sonja tot sovint-, no cal patir abans d'hora. Ni tu ni nosaltres ni en Borís. No cal que patim, dona.

-Sí, però ja saps...

-Sí, sí, sí que ho sé... -li contestava la Sonja.

Només és una ombra, però una ombra molt allargada. Una ombra que va començar a créixer el 26 d'abril del 1986 i que arriba a tots i cadascun dels habitants d'aquella zona. L'ombra d'aquella llum tan fosca es projectava des de Txernòbil fins allà on haguessin fugit els habitants dels pobles i ciutats properes a la catàstrofe. Pavla havia aconseguit emigrar a Hannover després que l'Andrei, que anava amunt i avall per Alemanya i Àustria amb el camió, li aconseguís un permís de treball.

En Borís aviat seria alemany i ella aleshores també ho tindrà més fàcil. I aleshores podran iniciar els tràmits d'adopció, i tots els plans que se'ls acudeixen i que es resumeixen en la tranquil·litat d'una família amb caseta, jardí i nens, a la grisa Hannover, que per a ella era una mena de paradís.

Però l'ombra continua, l'acompanya i la segueix a tot arreu, translúcida com la radiació de Txernòbil. Pavla va fer un dels darrers viatges quan va anar a veure la casa dels seus pares per darrera vegada a Tropnavitxi que, tant sí com no, havien volgut passar el final de la seva vida al seu poble, malgrat la radiació. Feia temps que eren morts i enterrats, i res no la lligava a la regió del Prípiat.

A casa -perquè Hannover és casa seva- s'hi està bé. Puja de pressa al dormitori i busca sota el coixí. Sota el coixí no hi ha res. Posa la mà dins dels llençols, tampoc. Ja ho veu, ha caigut darrere de la tauleta de nit. És un sobre, són dues entrades per anar a l'òpera, a Viena, i una reserva per dues nits d'hotel. Aniran a veure L'amor de les tres taronges . Borís li va regalar tres taronges, el dia que li va demanar que se n'anés amb ell a Alemanya. Al Prípiat, els nois regalen taronges a les noies que estimen.

De sobte, el nòdul, el bony, aquell bony del reactor nuclear que Pavla va veure per darrera vegada damunt de les planes de Prípiat, sembla que vulgui desfer-se. I que el taronja lluminós d'una nit de festa guanyi aquella ombra que -prou que ho sap- l'acompanyarà sempre més .

stats