El mosquit tigre és un malson per a molts catalans, especialment a l'estiu. Les seves picades fan més mal i duren més que les dels mosquits convencionals i, a més, els d'aquesta espècie fan un nombre més alt de picades. Des que aquest mosquit originari del sud-est asiàtic va ser detectat per primer cop a Catalunya el 2004, a Sant Cugat del Vallès, no ha deixat d'expandir-se, i ara ja és un més del nostre ecosistema.
Fins ara, els mosquits presents a Europa no actuaven com a portadors de cap malaltia, com sí que fan altres espècies de mosquits en altres zones del món. Això ha canviat amb el mosquit tigre, que sí que en pot transmetre si ha picat una persona infectada, i que presenta un potencial risc de propagació de malalties tropicals abans inèdites al continent i que ara hi són cada cop més presents a causa dels viatges. A la zona de la Costa Blava, França, on hi ha una població molt gran d'aquests mosquits, s'hi han detectat, des de principis d'estiu, més casos que mai de la febre de Chikungunya.
La febre de Chikungunya és una malaltia viral que ve del sud-est asiàtic, i que no té vacuna però té un curs natural limitat i benigne. De fet, cada any se'n detecten entre 30 i 40 casos a tot l'Estat, en persones que han viatjat a destinacions com l'Índia. Tot i aquests casos, tant a França com a Itàlia -on n'hi va haver un brot el 2007, amb uns 200 casos a la ciutat de Ravenna- s'hi han detectat casos autòctons, és a dir, en què la infecció s'ha contret al país.
139 casos a França
Des de l'1 de juliol, a la regió Provença-Alps-Costa Blava, al sud-est de França, s'han detectat 139 casos amb símptomes sospitosos de Chikungunya. En tot l'any passat, en canvi, se'n van detectar 76 de sospitosos, dels quals 32 es van confirmar -2 eren autòctons-. A més, la majoria de casos del 2010 es van detectar a finals de l'estiu, explica Lluís Valerio, responsable de la Unitat de Salut Internacional Metropolitana Nord de l'Institut Català de la Salut. Dels casos detectats, que s'investiguen, un ja s'ha confirmat al laboratori, fet que ha disparat les alertes de l'Organització Mundial de la Salut.
L'agència sanitària de l'ONU ha enviat, a través del ministeri de Sanitat, un avís als responsables de salut internacional de l'ICS, entre els quals hi ha Valerio. El document explica que el mosquit tigre, "el vector d'aquesta malaltia", és present a les colònies franceses de l'oceà Índic des de fa "molts anys" i que s'ha anat enclavant en diversos territoris de França des del 2004. La situació està "sota estricta vigilància" donada la multiplicació del mosquit, que en el 80% dels casos es cria en cases particulars -fan nius en aigua estancada de jardins i de ter- rasses-. Les autoritats gal·les han activat un pla per contenir-ne l'expansió i vigilar l'epidèmia. Tot plegat fa possible que a Catalunya hi pugui haver casos autòctons en un futur proper, ja que aquesta "petita epidèmia" està vehiculada per un "mosquit transmissor que s'ha adaptat al nostre ecosistema", diu Valerio.
Colonització del Mediterrani
Els mosquits tigre, que van arribar amb la importació de neumàtics, han colonitzat quasi tot el Mediterrani occidental: viuen a Catalunya -i s'han detectat al País Valencià-, a França, a Itàlia i a Croàcia, entre altres països. Les probabilitats que la Chikungunya es torni autòctona, però, són difícils de saber, ja que depèn de "múltiples factors" més enllà que les condicions hi siguin, apunta Valerio. Si succeís, però, no hauria de ser motiu d'alarma per a la salut pública. D'una banda, les probabilitats que passi d'una persona a una altra i que això es converteixi en un fenomen a gran escala són baixes, segons Antoni Trilla, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Clínic. De l'altra, la febre no té conseqüències greus per a la salut -es manifesta de manera similar a una grip i marxa sola sense seqüeles: és al cos entre 3 i 5 dies- i "el sistema sanitari té recursos suficients per afrontar-la", diu Valerio.
