Societat 14/08/2011

El pobles petits també fan festa grossa

Maria Ramoneda
3 min
El pobles petits també fan festa grossa

Com a bona part dels pobles catalans, a Sa Tuna, un petit llogaret al costat de Begur, aquest dies estan de festa. "Durant l'any aquí només hi viu un sol home, en Gervasi, que és pescador", explica en Guillem Creixells, un dels organitzadors de les festes. "Durant l'estiu, en canvi, hi vivim unes 200 persones. Per tant, totes les activitats que s'hi fan van a càrrec de l'Associació de Veïns i Amics de Sa Tuna, que va fundar fa molts anys un grup d'estiuejants". I és que, tot i la varietat de propostes i de pressupostos, el que és evident és que en els pobles més petits la implicació personal és la clau de l'èxit. En Guillem fa memòria i explica que "aquesta tradició de la festa es remunta als anys 60, que es van iniciar ballant sardanes a la plaça i jugant partits de futbol contra les cales veïnes". Des d'aleshores, les festes han anat evolucionant i s'han adaptat als nous temps. "Dijous a la nit van venir Sanjosex i Illa Carolina a tocar a la plaça Major", comenta. "Van assistir-hi unes 200 persones, que és bastant si es té en compte que a la plaça no n'hi caben més de 300". Un altre dels plats forts d'aquests dies és el sopar popular, que ara tot just fa tres anys que se celebra. "El sopar es va fer divendres al pati de la capella. Es va contractar un càtering com cada any. Per cobrir les despeses de l'àpat, cada persona va haver de pagar 30 euros, excepte els socis de l'Associació, que en pagaven 25".

Banquets de germanor com aquest es repeteixen a centenars de festes de pobles d'arreu. És el cas, per exemple, de Cubells, un poble de la Noguera de no més de 200 habitants que acull durant les festes al voltant de 3.000 persones. "El sopar d'inauguració de la festa major es fa al camp de futbol i cada grup d'amics del poble, siguin petits, joves o fins i tot avis, reserva una taula i s'han de pagar 25 euros per persona. Aquests diners serveixen per contractar el càtering i per pagar l'orquestra de després de sopar", explica en Marc, un dels joves encarregats de l'organització. Dijous vinent arrenquen els quatre dies més importants de l'any d'aquesta població. L'Ajuntament i la comissió de festes, però, ja carreguen amb unes quantes reunions i molts preparatius a les espatlles. "Tot just quan es van acabar les celebracions de l'agost passat ja ens vam començar a reunir per decidir quines orquestres i quins grups de música vindrien a la festa de l'any següent", explica l'Edu, un altre dels joves de la comissió de festes.

Cada poble s'organitza a la seva manera. A Sa Tuna, que avui tanca la festa amb un partit de futbol, la festa major es finança sobretot amb els diners procedents de la quota mensual que paguen els socis de l'associació d'amics de la cala i amb l'ajuda de l'Ajuntament de Begur. A Cubells, per la seva banda, el finançament queda dividit entre el que pot aportar el municipi i el que els joves aconsegueixen recaptar durant les nits de concerts muntant barres en què se serveixen tota mena de begudes. A la nit ve molta gent jove amb ganes de festa que no paren de demanar combinats i cervesa. Amb el que guanyem de les vendes ajudem l'Ajuntament a pagar els sous dels músics, les begudes, les samarretes dels participants... Tots els beneficis que fem van destinats a la festa major", assegura en Manu, que és un dels coordinadors de les barres.

Aquests anys, amb la crisi, hi ha menys pressupost arreu, però els conflictes de veritat, almenys a Cubells, arriben quan s'ha de decidir com ha de ser l'uniforme de festa major. "No és fàcil posar-se d'acord perquè els nois acostumen a votar a favor de tons més aviat foscos per la samarreta i les noies i els més moderns es decanten per colors llampants i estiuencs", explica en Marc. Fa un parell d'anys, cansats que mai s'imposés el seu criteri, un grup dels més atrevits van aprofitar per reunir-se un dia que sabien que la resta de participants no eren al poble i, per unanimitat, van aconseguir que la samarreta fos rosa. "Després tothom estava encantat amb l'elecció", conclou. A Sa Tuna, el Guillem comenta que fins ara tothom s'ha mostrat molt participatiu, malgrat algunes desavinences, com les queixes d'en Gervasi, el pescador, sobre l'actuació de Sanjosex. "Ell preferia un bon grup de jazz com els de tota la vida", comenta. Conflictes a part, les festes majors fan que pobles sencers es reuneixin i es retrobin any rere any i que tant petits com grans trobin il·lusions comunes. Almenys durant uns quants dies.

stats