Societat 06/08/2011

Les potències internacionals volen arribar a Mart d'aquí vint anys

Cristian Segura
3 min
Les potències internacionals volen arribar a Mart d'aquí vint anys

Barcelona.La conquesta de Mart sempre ha inspirat el geni humà, fins i tot en temps de crisi com l'actual. Si no, ¿com es pot entendre que el juliol passat, en ple debat per salvar el govern de la suspensió de pagaments, el president dels EUA, Barack Obama, declarés que la meta del progrés americà ha de ser arribar a Mart?

"He comandat els homes i les dones de la NASA amb una nova i ambiciosa missió: trencar noves fronteres en l'exploració espacial, amb l'objectiu final d'enviar americans a Mart. Sé que estan treballant en aquest repte, i jo tinc previst ser-hi per veure-ho".

Les paraules d'Obama són agosarades, però tots els presidents dels EUA des de Kennedy havien aprovat projectes per arribar a Mart. També n'han tingut els presidents soviètics i russos des de Khrusxov. De tots, qui es va arriscar més va ser George Bush, que el 1989 va donar l'ordre d'invertir el pressupost més elevat de la història dels EUA en un sol projecte: trepitjar Mart l'any 2019. El problema va ser que la xifra que la NASA va calcular com a necessària per aconseguir-ho era impossible de recaptar: 400.000 milions de dòlars.

En menys de 20 anys

Bush pare no anava gaire errat, segons coincideixen les previsions que fan les empreses i els governs implicats en la cursa per arribar al planeta veí. La NASA té com a objectiu no oficial enviar-hi un astronauta el 2030, però actualment col·labora amb el consorci privat SpaceX, que considera possible fer el viatge per només 400 milions de dòlars i complir amb l'objectiu en una forquilla de temps de deu a vint anys. SpaceX és la joguina més cara d'Elon Musk, milionari del sector d'internet. Enamorat de l'espai, Musk ha convençut grans fortunes dels EUA perquè li donin suport i facin de SpaceX el referent de la nova era espacial. SpaceX dissenya una missió anomenada Red Dragon per arribar a Mart, fins i tot en dos viatges, que proveirien els recursos necessaris per establir-hi una petita colònia humana. Red Dragon forma part del programa Discovery de la NASA, que al maig va seleccionar tres iniciatives privades per estudiar-les com a alternatives per al viatge a Mart.

Tot i això, les dificultats d'un projecte així són tècnicament les més difícils que mai ha afrontat l'enginyeria humana. D'entrada, Mart és a 56 milions de quilòmetres de la Terra -la Lluna és a només 384.400 quilòmetres de distància-. Cal carregar prou combustible per assolir l'òrbita terrestre, entrar a l'atmosfera de Mart i, eventualment, tornar-se a enlairar per retornar a la Terra. El dubte és si es pot fer amb els combustibles utilitzats fins ara en les missions espacials o no hi ha més remei que utilitzar l'energia nuclear, opció que s'ha descartat molts cops pel risc d'un accident nuclear en l'enlairament i l'aterratge.

Un altre interrogant és si el cos humà pot resistir un viatge que transcorre durant mesos sense gravetat i sota ones de radiació còsmica. A més, l'atmosfera de Mart és més agressiva per a l'ésser humà que el buit de l'espai. L'atmosfera marciana és, literalment, verí per als humans. Si la nostra atmosfera està composta per un 78% de nitrogen, un 20% d'oxigen i la resta per gasos diversos, a Mart el 95% de l'aire és irrespirable perquè està copat per diòxid de carboni i una mica de nitrogen. I no només això: la pressió atmosfèrica de Mart és gairebé nul·la -menys d'un 1% de la pressió que experimentem a la Terra- i el pas d'aquest ambient a un amb més pressió ens pot fer esclatar.

Ajut d'europeus i xinesos

Davant les adversitats, l'estratègia de les potències internacionals ha estat buscar aliances tecnològiques i financeres. La NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA) estan desenvolupant conjuntament una nau no tripulada que aterraria a Mart l'any 2019 o el 2020, recolliria pedres i altres materials de la superfície i tornaria a la Terra. Per la seva banda, l'ESA té el seu programa per enviar una missió amb astronautes a Mart, la Mars500. En aquests moments s'estan fent, en un laboratori de l'Institut de Biomèdica de Moscou, proves de resistència a sis astronautes. Aquests sis escollits estan reproduint en una prova que dura un any cada pas de com seria la missió i la vida a Mart. En aquest simulador hi participen científics de la UE, russos i xinesos.

La Xina com a futura potència econòmica número u és clau i s'insisteix que trenqui el seu aïllament aeroespacial per acceptar de col·laborar a fons. La primavera passada, l'administrador de la NASA, Charles Bolden, va assegurar que Obama vol parlar amb Pequín per mirar de cooperar en futures missions a Mart.

stats