'Sálvame diario' truca a Carod-Rovira
Fa uns dies Karmele Marchante va assegurar al programa de Jorge Javier Vázquez que en una ocasió en Carod-Rovira li va lliurar una creu d'or i un altre material preciós que en aquell moment no recordava. També va dir que l'havien nomenat filla predilecta de Tortosa, la seva ciutat. Ràpidament se li va veure el llautó i el presentador, de Badalona, de seguida va entendre que es referia a la Creu de Sant Jordi. Aquell disbarat mereixia una segona part pels de Telecinco, així que dilluns van tornar a aprofundir en el misteriós assumpte de Karmele, la Creu, Carod i Sant Jordi. Tots sabien que allò que li devia donar era un simple pin, però la dona havia pronunciat la paraula màgica: Carod-Rovira.
Carod-Rovira és l'home que a Espanya desperta grans expectatives d'espectacle, especialment després de la frase del " Yo me llamo Josep-Lluís, aquí i en la China Popular ". El menyspreu que senten per ell i la seva ideologia fora de Catalunya els sembla, a Sálvame , un element que pot aportar audiència i crear polèmica.
Un redactor del programa va trucar a en Carod i va enregistrar la conversa. Dubto molt que avisessin a en Josep-Lluís d'això. Li volien preguntar a ell personalment si havia condecorat a Karmele amb la Creu de Sant Jordi i saber si es coneixien. Carod-Rovira, parlant en castellà (lògicament) amb el redactor de Madrid va fugir d'estudi evitant la conversa. No va voler donar explicacions ni d'una cosa ni de l'altra (i va fer bé). Per saber si Karmele té una Creu de Sant Jordi, no cal trucar al senyor que l'hi hauria col·locat a la solapa.
Un cop escoltada la conversa Belén Esteban va cridar: " ¡No me he enterao de ná! Como hablaba en catalán... " A part d'equivocar-se (o d'estar sorda), la Esteban ho va dir amb la boca plena de polvorons i les molles caient-li de la boca. Una imatge fastigosa, plena de ràbia i baves, en primer pla. Més que de la Creu de Sant Jordi, em vaig recordar de la llança del cavaller.
