Barcelona aprova un pla de suport a les associacions

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda al pla de suport a les associacions 2015-2017, aprovat pel plenari del Consell Municipal d’Associacions. El pla fa una acurada radiografia del moment actual i planteja els reptes i necessitats de futur del sector associatiu. Actualment, a Barcelona hi ha prop de 6.000 associacions reconegudes, una potent xarxa que ha esdevingut un factor clau per a la cohesió social i territorial. El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha presentat avui el pla a la Comissió de Presidència i Règim Interior, on ha fet un reconeixement a la tasca de les entitats i a l’aposta per dotar-les de noves eines per seguir realitzant les seves activitats.

Ciutat Vella i l’Eixample concentren el 35% de les associacions que hi ha a la ciutat. De fet, Ciutat Vella, pel seu paper de centralitat, és el districte que presenta una densitat associativa més elevada, per sobre de la mitjana: hi ha nou entitats per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana és de tres. Les entitats culturals i les vinculades a l’àmbit de l’educació i la formació són les més nombroses i representen aproximadament el 37% del total. Barcelona acull més de 200 equipaments, més de la meitat, centres cívics, casals de gent gran o casals de barri.

El pla de suport a les associacions culmina una feina intensa desenvolupada conjuntament amb les entitats, i suposa un marc estable de relació amb l’administració, amb objectius i accions concretes anuals. L’Ajuntament expressa el seu compromís en els següents aspectes:

– Enfortir la participació i la coresponsabilitat.

– Conèixer l’associacionisme i el treball transversal.

– Facilitar la tasca associativa.

– Fomentar la ciutat de les associacions.

– Promoure la gestió cívica.

– Mantenir Torre Jussana com a Centre de Serveis a les Associacions.

El pla incorpora fins a 79 accions concretes, agrupades en 4 grans àmbits:

1. Un teixit associatiu més visible. Es reforçarà el paper de Torre Jussana com el gran centre de coneixement de les associacions i s’impulsaran convenis d’investigació entre centres universitaris i d’estudi.

2. Una gestió més fàcil. S’agilitarà el temps de resolució de llicències d’ús de l’espai públic simplificant-ne la tramitació. El sector associatiu s’incorporarà aquest mateix any a la taula de seguiment del pla Buits i el pla de Locals, destinats a oferir més espais a les entitats. Es promourà un acte bianual de reconeixement a les entitats cíviques que gestionen equipaments municipals.

3. Més participació. Activació dels recursos disponibles i nous per donar suport a la comunicació de projectes associatius, com ara la iniciativa BCN [ESPAI], gràcies a la qual l’Ajuntament cedeix la cara B de les banderoles per donar a conèixer activitats de les entitats. Es preveu millorar aspectes relacionats amb la transparència.

4. Finançament eficient. Es preveuen millores pel que fa al seguiment dels convenis i els processos d’adjudicació econòmica, així com pel que fa als criteris d’avaluació de l’impacte social dels projectes presentats a les convocatòries de subvencions. Es farà un seguiment territorial de les convocatòries de subvencions.

Primer pla estratègic dels casals de barri

En paral·lel, el Govern també ha donat el vistiplau al primer pla estratègic dels casals de barri 2015-2018, cada vegada més implantats a tota la ciutat i bàsics per enfortir els serveis de proximitat. L’any 2010 hi havia a Barcelona 22 casals de barri, i avui ja en són 30, essent un punt neuràlgic de participació i relació entre veïns i veïnes. Es tracta d’equipaments de proximitat, molts d’ells amb una llarga història, que ofereixen tota mena d’activitats. El pla s’ha fet a través d’un procés participatiu molt ric que ha servit per fer l’anàlisi de la situació actual i assenyalar els reptes de futur.

L’objectiu d’un casal de barri és “donar resposta a les necessitats i demandes dels veïns i veïnes del barri, de manera participativa i inclusiva, treballant en xarxa amb altres equipaments, entitats i col·lectius, oferint espais i activitats socioculturals on es fomenti l’intercanvi, la creació, el voluntariat i la participació entre el veïnatge”.

La cartera de serveis bàsics que preveu el pla integra, entre altres, l’oferiment d’un servei d’atenció a la ciutadania, ser un lloc de trobada, facilitar espais al veïnat i col·lectius del barri, donar suport a les iniciatives socials i culturals del seu àmbit i programar activitats relacionades amb el món del lleure, l’educació no formal, l’àmbit social i el cultural. El pla estratègic fixa les següents prioritats fins al 2018:

– Enfortiment i millora de la capacitació en la gestió del casal de barri.

– Formació contínua als equips del casal de barri.

– Disseny i posada en marxa d’un pla de comunicació.

– Consolidació de la Xarxa de Casals de Barri de Barcelona.

La Gestió Cívica, un model de confiança amb les entitats

La Gestió Cívica d’equipaments per part d’entitats ha avançat al llarg dels últims anys. Ara s’ha aprovat el model de bases de la gestió cívica, que s’ha treballat conjuntament amb la plataforma de la Gestió Cívica Ciutadana, que agrupa associacions que gestionen equipaments municipals.

La Gestió Cívica és una fórmula reconeguda per la Carta Municipal, i l’aposta per aquest model de gestió també queda palesa en el pla de suport a les associacions i en el pla estratègic dels casals de barri. En aquests moments hi ha 43 equipaments de gestió cívica a la ciutat, 11 dels quals s’han incorporat al llarg de l’actual mandat.

Un nou model de participació

Totes aquestes mesures serveixen per enfortir el nou model de participació ciutadana que s’ha anat desplegant al llarg del mandat, on es vol donar protagonisme al teixit associatiu, amb uns instruments de relació amb l’administració més clars i més sòlids.

Les iniciatives formen part del projecte Govern Obert, que aposta per la participació i la transparència en la gestió municipal i en la relació de l’Ajuntament amb la ciutadania.