Barcelona ha complert el 94,5% dels compromisos contrets al Pla d’actuació municipal

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha complert el 94,5% dels compromisos que va contreure al Pla d’actuació municipal (PAM), el full de ruta per a aquest mandat. El PAM fixava 40 objectius de ciutat, dels quals es desprenen 680 mesures concretes. Del total de mesures, 155 estan en execució, i 525 ja s’han dut a terme.

Aquestes mesures tenen les persones com a eix bàsic de les actuacions municipals. Barcelona ha donat una resposta social sense precedents, amb més gent atesa que mai. S’han invertit en aquest àmbit 1.095 milions d’euros, cosa que representa un 40% més respecte al mandat anterior. S’ha posat en marxa el nou Centre d’Urgències i Emergències Socials, s’han eliminat les llistes d’espera del servei de teleassistència i s’han cobert el 100% de les necessitats d’alimentació de les persones vulnerables i de les beques menjador.

“Hem fet aquestes i moltes altres actuacions en un govern amb minoria, i m’atreveixo a dir que la gran majoria d’acords del Plenari s’han pres pràcticament per unanimitat. Vull donar les gràcies pel consens que hem trobat per tirar endavant els grans projectes de ciutat", ha destacat el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, Durant la presentació de balanç del PAM.

Fomentar l’ocupació i l’emprenedoria

Però aquest Pla d’actuació municipal, a part de la vessant social, consta de dues branques més: la reactivació econòmica i la transformació de la ciutat. Pel que fa a la primera vessant, s’ha donat un nou impuls a serveis com Barcelona Activa, que ha atès una mitjana de 47.000 persones l’any; més de la meitat han trobat feina en menys de sis mesos.

D’altra banda, s’ha dinamitzat l’economia amb polítiques de contractació però també de foment a l’emprenedoria. L’octubre del 2014 va entrar en funcionament l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, que ha facilitat la constitució de 435 empreses noves.

“Hem enfortit Barcelona Activa per unir polítiques d’ocupació, emprenedoria i empresa, perquè no hi ha res millor per trobar feina que lligar oferta i demanda”, ha destacat la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens.

També s’han desenvolupat nous sectors estratègics, com el Mobile World Congress, que ha deixat a la ciutat un impacte econòmic de 450 milions d’euros.

L’habitatge també ha estat un eix bàsic de les polítiques socials. S’han incorporat 270 pisos al parc de lloguer assequible; aquest parc públic consta ara de prop de 10.500 habitatges repartits per tota la ciutat. “No només no hem retallat ni un sol euro de les polítiques socials, sinó que hem ampliat i adaptat tots els serveis i programes amb l’objectiu d’atendre a tothom, especialment les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social”, ha destacat la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos.

Transformacions urbanes a velocitat humana

En aquests darrers quatre anys Barcelona s’ha transformat des de molts punts de vista, també l’urbanístic. Els grans projectes de transformació urbana com la plaça de les Glòries i la cobertura de les vies de Sants o la Sagrera són el motor de transformació dels barris per avançar cap a una ciutat a velocitat humana.

Amb la millora dels eixos urbans, la Diagonal, el passeig de Gràcia o el passeig de Sant Joan, Barcelona ha guanyat espais de passeig, però sobretot s’hi ha implantat la ciutat intel·ligent. L’smart city es fa visible amb nous sistemes d’il·luminació més eficients o sensors que regulen el trànsit.

El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha destacat que les polítiques de smart city "tenen les persones al centre, i el millor exemple d’això ha estat el premi a la innovació de la Fundació Bloomberg pel projecte Vincles, pensat per trencar l’aïllament de la gent gran”.

Mobilitat sostenible i emissions zero

L’aposta per la sostenibilitat i l’eficiència té en el transport públic el millor exemple. La implantació de la nova xarxa de bus ha aconseguit reduir el temps de viatge, i s’ha posat en marxa una flota de vehicles elèctrics per avançar cap a les emissions zero.

La cultura, una nova centralitat

En quatre anys Barcelona ha posat en marxa nous equipaments, com el Disseny Hub, el Born Centre Cultural, que ja és l’equipament museístic més visitat de la ciutat, o el castell de Montjuïc. Perquè la cultura i l’oci també formen part d’aquesta nova centralitat.

Referents en transparència i bon govern

També s’ha canviat la manera que té l’Administració de relacionar-se amb la ciutadania aplicant un model més transparent i directe. S’ha posat en marxa el projecte Govern Obert, i la ciutat ha esdevingut un referent en el sector. Barcelona és l’única gran ciutat que compleix tots els indicadors internacionals de transparència.