Publicitat
Publicitat

Barcelona avança en la defensa dels drets energètics dels veïns

La ciutat té deu punts nous d’assessorament energètic, que ofereixen atenció personalitzada perquè les persones mantinguin els serveis de llum, aigua i gas i se’n redueixi el sobrecost

“Aconseguim que no tallin la llum a ningú que està en una situació de pobresa energètica”, diu Josefina Tejada, que treballa al Punt d’Assessorament Energètic de Sant Andreu. “I si els hi tallen, al cap d’un o dos dies tornen a tenir-ne -explica la Josefina-. El que més rebem són persones que no poden pagar la llum. Els tramitem un IRER (informe de risc d’exclusió residencial), que ha de tenir el vistiplau de Serveis Socials; informem les companyies que no els poden tallar el subministrament perquè són usuaris vulnerables”, explica.

El Punt d’Assessorament Energètic de Sant Andreu va obrir les portes l’hivern passat. També van obrir-ne en altres territoris de la ciutat de Barcelona on abunden els factors que causen pobresa energètica: a Nou Barris, a Sant Martí i al barri de la Marina del Prat Vermell (districte de Sants-Montjuïc). Aquest any l’Ajuntament ha obert dues oficines d’aquestes característiques a Nou Barris i una altra a Sant Andreu, a Sant Martí, a Ciutat Vella, a l’Eixample, a Gràcia, a Horta-Guinardó i a Sants-Montjuïc. La desena oficina cobreix els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts. Cal destacar que qualsevol persona pot dirigir-se a aquests punts sense haver hagut de demanar una cita prèvia.

Coincidint amb la posada en marxa d’aquests nous Punts d’Assessorament Energètic, l’Ajuntament de Barcelona ha engegat la campanya informativa Perquè no et tallin la llum, l’aigua o el gas, posem tota l’energia, l’objectiu de la qual és donar a conèixer aquestes oficines i els drets energètics al conjunt de la ciutadania, però especialment a aquelles persones que tenen dificultats per fer front a les factures d’electricitat, aigua i gas.

La tinent d’alcaldia de l’Ajuntament Laia Ortiz explica quines són les principals funcions d’aquestes oficines: “Detectar situacions de pobresa energètica o de risc potencial de patir-ne a partir d’un diagnòstic específic en relació a les seves causes principals, garantir l’accés als subministraments bàsics, amb una atenció especial a les famílies més vulnerables de la ciutat; detectar l’incompliment de la legislació vigent de les companyies subministradores, i assessorar i acompanyar les persones usuàries en la defensa dels seus drets i en la denúncia dels incompliments”.

Detecció porta a porta

D’altra banda, al barri de Ciutat Meridiana, un dels més afectats de Barcelona per la pobresa energètica, s’està fent una recerca porta per porta per mirar de localitzar situacions de pobresa energètica en habitatges. Es tracta d’una iniciativa del districte de Nou Barris que compta amb la col·laboració de la CONFAVB (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya). Aquesta prospecció porta per porta també es realitzarà als barris del Baró de Viver, la Trinitat Nova i el Bon Pastor, a través d’un programa de Barcelona Activa, que ha format sis persones en eficiència energètica perquè facin informes sobre eficiència i estalvi energètic (una auditoria bàsica energètica que ha de permetre millorar l’eficiència dels habitatges i comerços amb mesures de baix o nul cost). També es farà un treball de camp en habitatges i establiments per fer estudis de consum energètic. L’objectiu d’aquestes recerques és oferir alternatives per millorar l’eficiència energètica, tenint en compte les condicions físiques dels establiments o habitatges, les necessitats de consum i com funciona el mercat energètic.

40% del pressupost

Aproximadament un 7% de les llars barcelonines tenen dificultats o no poden mantenir l’habitatge en les condicions adequades de temperatura per raons econòmiques, segons dades de l’última enquesta de condicions de vida. ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) estima que el 40% del pressupost de les famílies vulnerables es destina a pagar els subministraments. És més del que es destina a habitatge en els casos que es beneficien d’un lloguer social. A més, més de la meitat (un 54,4%) de les llars catalanes en risc d’exclusió tenen dificultats per pagar el rebut de la llum i 3 de cada 10 s’han retardat en el pagament de les factures tant de l’electricitat, com del gas i l’aigua.

LA LLEI GARANTEIX L’ACCÉS A LA LLUM, L’AIGUA I EL GAS

  • La llei 24/2015 prohibeix a les companyies subministradores efectuar talls de subministrament si l’impagament es produeix per manca de recursos econòmics i les obliga a mantenir el servei de llum, gas i aigua mentre duri la situació de vulnerabilitat o de dificultat econòmica.
  • L’Ajuntament de Barcelona pot establir multes d’entre 3.000 i 100.000 euros en cas que les companyies subministradores d’electricitat, aigua i gas incompleixin les seves obligacions en matèria de drets energètics.
  • Tot ciutadà que cregui que la seva companyia ha incomplert alguna de les seves obligacions és bo que ho faci saber al Punt d’Assessorament Energètic que tinguin més a prop, on l’ajudaran a mantenir el servei i a defensar els seus drets.

“L’INCREMENT DE PREUS ESTÀ RELACIONAT AMB LA GESTIÓ PRIVADA DELS SERVEIS ENERGÈTICS”

“Tres causes expliquen la pobresa energètica”, indica Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, una associació que ofereix assessorament, suport i empoderament a les persones que estan en situació de pobresa energètica, alhora que fa una important tasca de pressió a les administracions públiques i a les empreses privades.

“Les causes són les següents: la poca eficiència energètica a causa del mal aïllament de les cases, els baixos ingressos de moltes famílies i la pujada dels preus d’aquests subministraments bàsics. De fet, l’estat espanyol és el cinquè país europeu amb el preu de l’electricitat més car, segons dades de l’Eurostat. Hem de tenir en compte que a les nostres factures estem pagant molts conceptes que no tenen res a veure amb el nostre consum. A la factura del gas, per exemple, paguem els 1.350 milions d’euros d’indemnització del magatzem de gas Castor”, denuncia Campuzano. “L’increment dels preus està relacionat amb el model de gestió d’aquests serveis, que és bàsicament privat. En el cas de l’energia elèctrica, cinc grans companyies controlen el mercat i la producció, distribució i comercialització. És un dels motius pels quals estem pagant uns preus tan desorbitats”, revela Maria Campuzano.

A Catalunya hi ha un 10% de la població que pateix pobresa energètica. Però la realitat és que l’accés a aquesta informació per comptabilitzar-la és certament difícil. “Les dades dels talls no són públiques; a més, els talls representen només la punta de l’iceberg, la situació més extrema, però totes aquelles persones que no engeguen la calefacció quan fa fred perquè no la poden pagar també estan en situació de pobresa energètica i no es comptabilitzen”, afirma Campuzano.

“Nosaltres exigim una tarifa social -explica la portaveu de l’Aliança- que sigui assumida per les empreses elèctriques i que garanteixi el subministrament a totes les llars vulnerables. Aquesta tarifa social ha de tenir en compte els ingressos familiars i establir trams en funció d’aquest criteri. Per exemple, si tens zero ingressos, pagues zero. I han de ser les elèctriques de l’oligopoli les que ho assumeixin perquè són les que fan negoci amb un dret bàsic. No es pot permetre que una família, pel fet de no tenir prou capacitat econòmica, no pugui tenir la casa a l’hivern a una temperatura adequada”.

* PÀGINES D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZADES AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Més continguts de