Cap a una ciutat ‘oberta’

"Renovar-se o morir", diuen alguns. I així sembla que ho està fent Barcelona, amb la seva clara aposta cap al que es coneix com una ciutat intel·ligent - smart city -: una renovació que es basa en la innovació, a través de les noves tecnologies, i en l’aprofitament eficient de recursos i serveis, per tal que acabi proporcionant una millor qualitat de vida als ciutadans.

La clau d’una smart city és la transversalitat del projecte, perquè engloba totes les àrees sobre les quals treballa una ciutat -medi ambient, mobilitat, empresa, infraestructures, col·laboració ciutadana, etc.-. Es tracta, en definitiva, d’un model productiu de futur, que ja ve donat pel caràcter de la ciutat, un caràcter emprenedor i inconformista.

Barcelona està apostant fort per aquest gran projecte, i ja és la primera smart city d’Espanya, la quarta a nivell europeu, i la desena a nivell mundial. A més, la ciutat també compta amb la Capitalitat Mundial del Mòbil i la Capitalitat Europea de la Innovació, dos elements que contribueixen encara més que aquest macroprojecte agafi volada.

Una de les branques que s’inclou dins el macroprojecte de la smart city és l’obertura de dades públiques, el que es coneix com a open data, amb l’objectiu que totes aquelles empreses, ciutadans o entitats que ho desitgin puguin aprofitar-les per a les seves activitats i serveis. L’open data intenta generar valor econòmic, mitjançant l’oportunitat que tenen els emprenedors de veure quins punts forts i punts febles té la ciutat, perquè així cadascú hi pugui trobar una escletxa de mercat.

L’obertura de dades significa, en definitiva, més transparència, i a la llarga això hauria de provocar que les empreses existents siguin més competitives, i que, a més, es puguin formar noves empreses i nous llocs de treball. Es tracta, doncs, d’una aposta de futur a llarg termini, que ha d’acabar repercutint al ciutadà de manera positiva.

Barcelona, en el seu objectiu de convertir-se en un referent dins del grup de ciutats intel·ligents, porta ja temps treballant en un sistema de dades públiques, agrupades en el portal OpenData BCN, amb un munt de dades perfectament classificades segons àrees, i sempre en format digital, per dotar la ciutat de més transparència i facilitar diferents tipus d’informació a tothom.

Unificar informació

L’obertura de dades requereix d’una feina prèvia extraordinària. CityBikes, un projecte desenvolupat pel català Lluís Esquerda, és un clar exemple de com crear una plataforma de dades obertes, picant pedra per obtenir informació tant a l’administració pública com privada.

La informació a obtenir per posar a l’abast del ciutadà és, en aquest projecte, la de tots els punts en què es poden agafar i recollir bicicletes del servei de bicicletes urbanes de lloguer -que a Barcelona està en mans de l’empresa Bicing-. "L’objectiu del projecte és homogeneïtzar la informació. Cada sistema de lloguer de bicicletes públiques està en un format diferent, i la nostra feina és unificar-ho en un sol format", explica el responsable de CityBikes, un projecte que ja ha arribat a 188 ciutats de països d’arreu del món. "Aconseguir aquesta informació perquè el ciutadà l’aprofiti és una filosofia molt interessant de cara a l’evolució de les ciutats i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i les empreses", explica Lluís Esquerda.

Els ciutadans també poden tenir un paper destacat a l’hora de recopilar dades per a l’ open data. És el cas, per exemple, del projecte Mapa Barcelona + Sostenible, una plataforma feta a través de les dades que proporcionen els usuaris i gràcies a un bolcatge inicial de dades facilitades per l’administració pública -mitjançant el mateix OpenData BCN-.

La plataforma mostra tots els punts que d’una manera o altra ajuden que Barcelona sigui una ciutat sostenible, en un ventall de categories d’allò més divers. Hi podem trobar des dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics fins a les botigues de comerç just i solidari. Oriol Giménez, impulsor del projecte, destaca la força de la col·laboració ciutadana: "És un projecte que creem amb l’ajuda del ciutadà, que després ell mateix se’n beneficia per al seu ús propi", i remarca que serveix sobretot per donar a conèixer un model de ciutat sostenible, cosa que s’emmarca perfectament amb l’objectiu de ser un referent en el concepte de smart city.