Dues mirades sobre els efectes la Guerra civil
75 anys després del conflicte, dues exposicions recorden la protecció de patrimoni al Monestir de Pedralbes i el patiment dels barcelonins durant la dictadura
BarcelonaEnguany es compleixen 75 anys des que es va acabar la Guerra Civil, i Barcelona acull dues exposicions per recordar els efectes del conflicte sobre el patrimoni cultural i la població barcelonina. D'una banda, el Monestir de Pedralbes presenta una mostra que destaca el paper que va assumir com a protector del patrimoni artístic i cultural. Sota el títol 'Patrimoni en temps de guerra', l'exposició repassa com el monestir es va convertir en seu de l'Arxiu Històric General de Catalunya i en dipòsit de valuosos documents i obres d'art de diversos museus de la ciutat i de la resta de Catalunya.
Entre d'altres qüestions, s'explica com l'any 1936 la Generalitat Republicana va confiscar els béns patrimonials del monestir per salvar-los de la crema i la destrucció. L'edifici també va custodiar quadres importants de particulars provinents de Madrid, entre els quals hi havia signatures com les de Velázquez i Sorolla. I a partir del 1939 es va convertir en dipòsit del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Es podrà visitar fins al 8 de desembre
En el mateix període s'emmarca l'exposició 'Barcelona en postguerra, 1939-1945', que té lloc al Castell de Montjuïc fins al 30 de juny i que mostra 250 documents, principalment fotografies, que il·lustren com van patir els barcelonins els efectes de la dictadura.
Des de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, fins al final del mandat de l'alcalde del règim Miquel Mateu i Pla, el 1945, la mostra fa palesa la repressió viscuda en tots els àmbits de la ciutat, des de l'escola fins a la vida política d'uns temps en què estava prohibit parlar en català a l'espai públic, es van declarar il·legals activitats polítiques i sindicals i eren habituals els empresonaments i les execucions de persones no afins al règim.
Les imatges també recorden la imposició dels hàbits del catolicisme més radical a través de festivitats religioses populars, la proximitat als règims feixistes de l'Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini i les penúries viscudes per una gran part de la població, que passava gana.
