Habitacions que volen: els primers ascensors elèctrics

BarcelonaEl de l’Ateneu Barcelonès és un dels primers ascensors elèctrics instal·lats a Barcelona. Encara ara, es conserva tal com el va dissenyar l’arquitecte modernista Josep Maria de Jujol, el 1906. I funciona. Sorprèn la butaca del seu interior, més amb intenció de decorar que no pas per comoditat.

“Els primers ascensors tenien una clara vocació de ser una sala més de la casa o l’edifici. De fet, a Londres els anomenaven les habitacions flotants i a París, butaques que volen", explica l’autor del llibre 59 invents que han transformat Barcelona, Ròmul Brotons.

L’autoria de l’invent de l’ascensor se li atribueix al nord-americà Elisha Otis, però no per inventar exactament el mecanisme de l’ascensor, que ja existia gràcies a les politges, sinó per idear el 1853 el fre de seguretat automàtic, que permetia evitar accidents.

A casa nostra, a principis del segle XX, l’empresa Sagalés en va començar a fabricar i instal·lar sobretot a les cases de la burgesia, com a la Casa Batlló o la Casa Milà o als grans magatzems, com els ja desapareguts El Siglo.

“L’ascensor va representar un canvi espectacular en la fisonomia de les ciutats perquè, mentre que abans d’aquest invent viure en un àtic era dolent, amb l’ascensor això va canviar completament. Gràcies als ascensors existeixen els gratacels, i no al revés”, matisa Brotons.

El primer de tots

El que va ser, sens dubte, el primeríssim ascensor barceloní és el que supera els 59 metres del Monument a Colom. Es va instal·lar el 1888, i malgrat tenir un sistema no-elèctric sinó hidràulic, complia la mateixa funció que el modern ascensor actual: pujar i baixar els visitants perquè gaudissin d’una vista privilegiada. Això sí, llavors trigava 4 minuts. Ara, 30 segons.