L'ofici de porter, en perill d'extinció
Tot i facilitar la vida dels veïns, cada cop se substitueixen més per la figura del conserge
BarcelonaA Barcelona, encara queden porters d’aquells que fins i tot viuen a les porteries, és a dir, que a banda de treballar vetllant per la neteja i la seguretat de la finca, tenen casa seva a peu de vestíbul. D’una banda els facilita la vida personal, ja que la comunitat de veïns els cobreix el lloguer de l’habitatge però de l’altra, tot i que tenen un horari, no deixen d’estar de servei les 24 hores del dia. Són treballadors però també veïns, així que se’ls pot localitzar en qualsevol moment del dia o de la nit.
Ser porter és un feina d’aquelles que poden semblar d’una altra època però que encara existeixen a la ciutat. Un porter treballa per tenir cura d’una finca però també hi viu. A l’Eixample hi ha un edifici que té una portera, la Margarita, que té cura de la finca. Darrere del taulell on passa part del dia hi ha casa seva, on viu amb el seu marit, l’Horacio, i la seva filla, la Júlia, de només 7 anys.
La porteria és un pis petit, de dues habitacions, malgrat això hi tenen tot el que necessiten. Fa 16 anys que la Margarita i el seu marit s’hi van mudar. Ella estava a l’atur i a través dels seus pares, que també eren porters, va trobar aquesta feina que “va ser un reclam perquè això de llevar-se i estar a la feina fa que aprofitis molt el temps i, a més, estàs al centre de Barcelona”.
Entre les tasques d’un porter hi ha la de netejar el vestíbul i l’escala. Escombrar, fregar, treure la pols de les bústies, de les baranes o netejar els vidres o els miralls. També hi fan vigilància per controlar qui entra i qui surt, i estan al servei de les necessitats dels veïns. “Si ve el carter, porta una carta certificada i el veí no hi és, jo la recullo i així li estalvio haver d’anar a correus”, explica la Margarita.
És una relació professional però també veïnal i, tot i que té una jornada de vuit hores, és inevitable que en qualsevol moment del dia o de la nit rebi alguna trucada. La Margarita explica anècdotes com per exemple que de vegades els veïns es deixen la calefacció o l’aire condicionat posats i quan se’n recorden “em truquen perquè hi pugi i l’apagui”.
Aquest compromís fa que els veïns estiguin encantats amb ella. Per exemple la Carme Velasco, una veïna, diu de la Margarita que “és com de la família” i afegeix que la feina de la portera és molt important i imprescindible.
Per controlar les condicions contractuals dels porters i també el conveni laboral existeix l’Associació sindical de finques urbanes de Catalunya, un sindicat independent que té 750 associats dels quals 250 són porters i la resta, 500, són conserges.
Cada vegada és més comú veure finques que substitueixen els porters per conserges ja que, d’aquesta manera, poden llogar el pis de la porteria a un tercer i treure’n un profit econòmic. Aquest fet provoca que l’ofici del porter de tota la vida estigui en perill d’extinció.
