Plus Ultra i Can Peguera, els pobles de la gran ciutat
A Barcelona encara hi ha zones amb cases baixes, adossades i que atorguen al barri un caràcter de poble
BarcelonaBarcelona encara manté algunes zones amb cases baixes, d’un o dos pisos, adossades i que atorguen al barri on s'ubiquen un caràcter de poble. Hàbitat Urbà ha volgut conservar aquestes cases per mantenir la memòria històrica i el caràcter identitari d’una època que va marcar la ciutat pel creixement demogràfic i els canvis socials.
Can Peguera o les Cases Barates de Nou Barris
El barri de Can Peguera va néixer l’any 1927 a la falda del Turó de la Peira. Va ser una iniciativa del Patronat Municipal de l’Habitatge davant d’una onada d’immigració que arribava a Barcelona en aquella època.
“Van fer uns habitatges precaris perquè volien donar sortida a tota aquesta gent que no en tenia, però amb un pensament de demolir-ho”, explica Josep Ortiz, president de l’Associació de Veïns de Can Peguera.
Tot i que aquest pensament els ha acompanyat durant més de 40 anys, el cert és que, després de molt de temps de negociacions, els veïns i l’Ajuntament han arribat a un acord per desafectar gairebé totes les cases del barri. Això significa que el barri es queda tal i com està.
La directora de planejament d’Hàbitat Urbà, Amèlia Mateos, explica que es respectarà la fisonomia actual de les cases unifamiliars i que es treballarà per a limitar l’aparcament als veïns i per crear més zones d’estada.
Conegudes popularment com a “cases barates”, Can Peguera està format per gairebé 700 habitatges de no més de 60 metres quadrats, alguns d’ells amb dos pisos. Els veïns paguen un lloguer social adaptat als seus ingressos i la major part hi viu allà des de que van néixer. És el cas de Bernarda Frijo, una veïna de 82 anys que va néixer i ha crescut al mateix habitatge. “A l’estiu fem berenars al carrer. Això és un poble, no ho canviaria per res del món”, explica.
De fet caminar per Can Peguera és fer-ho per un poble en què els veïns es creuen i se saluden, s’aturen a parlar i seuen a les portes de les cases, quan el temps acompanya. Tenen una associació de veïns i el Centre Cívic La Cosa Nostra, on hi realitzen activitats de tot tipus.
Plus Ultra
A l’altra banda de Barcelona, i en ple procés de pacificació de carrers, es troba el barri de Plus Ultra que data del 1920. Va ser un barri que va néixer al voltant d’una zona industrial i que van fer els mateixos treballadors. L’origen del nom ve del primer avió que va travessar l’Atlàntic des d’Espanya, fent la ruta Sevilla-Buenos Aires.
Situat a la Zona Franca, és un barri que, tot i els canvis socials evidents, continua amb veïns i negocis de tota la vida, com el Celler Peña de Maria Peña, la tercera generació d’un establiment que els veïns consideren imprescindible.
“Les arrels agafen molt. Podria ser que hagués obert la botiga i avui no continués però tinc un compromís amb la família i la gent del barri enganxa”, diu la Maria. El seu oncle de 92 anys, Liberio Peña, recorda que al barri de Plus Ultra s'hi vivia com una família. “Era com un poble”, diu.
Un cop s’acabin les obres al carrer, l’actual planejament urbanístic contempla que els veïns puguin remodelar, si volen, casa seva. Una vella reivindicació que fins ara no s’havia pogut fer. “El fet és poder rentar-li la cara i que tingui un efecte maco, amb gent tractable i bonica”, diu Francesc Boix, president de l’Associació de Veïns de Plus Ultra.
