Solars urbans gestionats pels ciutadans, un model que comença a agafar forma

BarcelonaAl barri de la Font de la Guatlla, tocant a la muntanya de Montjuïc, s’havia previst fer una gran remodelació urbanística que convertís el que havia estat una zona obrera amb habitatges precaris en un espai amb nous habitatges i zones verdes. Però, amb l’arribada de la crisi econòmica, el projecte va quedar aturat i molts dels solars on s’estava duent a terme la remodelació van quedar en desús.

Ara fa poc més d’un any, l’Ajuntament va posar en marxa un pla per poder aprofitar aquests espais on, com a mínim a curt termini, no està previst que es reprenguin les obres d’urbanització. D’aquesta manera, l’Ajuntament va poder cedir l’espai a la cooperativa ecològica Tapurna, que va començar un projecte anomenat Illa dels Tres Horts. Es tracta d’un projecte format per dos espais: la plaça -un espai destinat a les entitats del barri, associacions o altres col·lectius, perquè hi puguin desenvolupar activitats d’oci i lleure- i els horts urbans -unes parcel·les on una sèrie de col·lectius cultiven diferents tipus de conreus.

“El primer que vam fer va ser parlar amb la gent del barri, veure què els preocupava i si realment s’hi volien implicar”, explica Josep Maria Vallès, membre de la cooperativa Tapurna: “Després, de mica en mica, vam anar instal·lant diferents parcel·les per conrear, gestionades per entitats i associacions del barri, i alhora vam anar organitzant tallers d’horticultura”.

Un dels punts forts del projecte és que per poder construir, habilitar i conrear aquest espai, l’anomenada Illa dels Tres Horts compta amb la col·laboració altruista de diversos col·lectius, com persones amb risc d’exclusió social, gent gran, i nens i nenes de diferents escoles, amb l’objectiu que el projecte sigui una eina social per poder dinamitzar el barri.

El títol del projecte juga amb el fet de ser homòfon amb el famós llibre de Robert Louis Stevenson L’illa del tresor, fent referència al benefici -el tresor - que té per a la zona un espai així. Es tracta, segons la cooperativa, d’un tresor en tres nivells: social, ecològic i educatiu.

Un teixit associatiu potent

L’Illa dels Tres Horts és un dels múltiples projectes que s’han engegat amb l’aprovació del Pla Buits, una iniciativa social i urbanística de l’Ajuntament que va començar la tardor del 2013 i que ara comença a tenir els primers resultats. El pla preveu, durant un període de 3 anys, la cessió d’espais públics actualment en desús i on a curt termini no està previst que es faci cap mena d’actuació urbanística. Per això, el govern municipal va donar a principis de l’any passat les claus de 18 solars de diferents punts de la ciutat a diverses entitats sense ànim de lucre -associacions de veïns, cooperatives ecològiques o socials, entitats de barri, etc.- a través d’un concurs públic, amb l’objectiu que poguessin aprofitar aquests espais per convertir-los en zones de dinamització veïnal i evitar-ne la degradació.

Ara, un any i escaig després de la cessió dels terrenys, els projectes en cada un dels solars comencen a agafar forma. Miquel Reñé, un dels impulsors i responsables del Pla Buits, assegura que “el Pla Buits és encara un projecte jove, que li queda força recorregut per poder fer-ne una anàlisi rigorosa. De moment ens guiem pel seguiment que fem en els diferents solars cedits, a través del contacte amb les entitats que tenen la titularitat temporal del terreny”.

Un dels fets més significatius que ha observat l’Ajuntament en aquests primers mesos de seguiment és la gran implicació d’un munt d’entitats i associacions que s’han sumat als diferents projectes engegats en cada un dels solars: “Tot i que les claus del solar es donen a una sola entitat o associació, són molts els col·lectius que hi acaben participant -explica Reñé-. S’ha creat un teixit associatiu molt potent al voltant d’aquests projectes, que engloba un centenar d’entitats i associacions que participen d’una manera o altra en algun dels 18 projectes que s’estan desenvolupant a la ciutat”.

El rol del ciutadà, l’element clau del pla

El Pla Buits parteix de la base que el ciutadà vol ser partícip de la construcció d’un entorn urbà adient per a la seva comunitat. La naturalesa del pla té una càrrega de voluntarisme molt gran, que remet al concepte d’autogestió d’un espai, en què l’Ajuntament deixa força marge de maniobra al ciutadà. El pla suposa, en definitiva, anar un pas més enllà al que ja fa el govern municipal amb les microurbanitzacions -actuacions d’urbanisme pactades amb els veïns, però en què la gestió final és de l’Ajuntament.

“El caràcter innovador del Pla Buits recau en el paper actiu que es dóna a la ciutadania en la gestió d’un espai de la ciutat, fet que no és habitual -explica Miquel Reñé-. El ciutadà normalment n’és només l’usuari, però no el gestor i l’usuari al mateix temps”. Es tracta d’una manera d’entendre la gestió de l’espai públic diferent de la tradicional, però que en els últims temps està guanyant força en diverses ciutats modernes. Tot i així, Reñé recalca que “la innovació en si mateixa no es troba en el Pla Buits, sinó en cada un dels projectes, a la seva manera singulars i diferents de la resta”.

El membre de la cooperativa Tapurna Josep Maria Vallès destaca també la importància de la participació com a clau perquè el projecte es pugui desenvolupar correctament: “El valor no és tant l’espai com la dinàmica entre grup de persones. L’espai de relacions és la base”. En aquest sentit, els responsables de la majoria de projectes inclosos en el Pla Buits no veuen un problema en la limitació temporal -de 3 anys- del pla, ja que creuen que, si realment s’articula un projecte de participació, hi haurà les eines per poder desplaçar-lo a un altre lloc i continuar treballant-hi.