Voluntaris acompanyaran a la gent gran a treure diners als bancs

BarcelonaAl mes de juny vinent, l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) iniciarà una prova pilot entre els usuaris del projecte Radars i de la teleassistència municipal per a poder-los oferir acompanyament d'un treballador social quan hagin d'anar a fer tràmits a bancs i caixes.

Així, les persones que ho vulguin, hauran d'assistir al seu centre de serveis socials de referència per sol·licitar-ho.

Aquest servei, que ja funciona per als usuaris del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) de Barcelona, que atén més de 18.000 persones, s'ampliarà per a persones grans que estiguin dins del projecte Radars i de la teleassistència com un servei més.

De moment, l'ajuntament posarà en marxa una prova pilot a tres barris, de l'Eixample i Gràcia –Camp d'en Grassot, Vila de Gràcia i Nova Esquerra de l'Eixample–.

En aquests dos districtes barcelonins hi ha unes 4.500 persones ateses pel SAD, de les quals 42 han sol·licitat alguna vegada l'acompanyament al banc.

Campanya perquè els comerços de proximitat de Gràcia s'adhereixin al Radars

Gràcia ha començat a treballar en una campanya amb l'objectiu d'implicar els comerços de proximitat dels barris de la Vila de Gràcia i de Camp d'en Grassot en el Projecte Radars, un projecte d'acció comunitària que vetlla per la gent gran que viu sola a Barcelona.

L'adhesió es formalitzarà mitjançant la signatura d'una fitxa de confidencialitat de dades i, un cop complert aquest tràmit, s'entregarà a cada establiment un distintiu de comerç adherit al projecte Radars.

Ara, 16 comerços d'aquests dos barris ja s'han adherit al projecte.

Durant els propers mesos, amb la col•laboració dels voluntaris i participants de la Taula d'Entitats que participen al Projecte Radars, es treballarà amb l'objectiu d'incrementar els 'radars comercials' perquè contribueixin al benestar de les persones grans que desitgen romandre a casa seva i al seu barri, on han viscut la major part de la seva vida i on volen continuar vivint.

L'objectiu és que els 'radars' estiguin atents a situacions d'exclusió i aïllament de les persones grans que viuen soles.

El projecte Radars és un projecte d'acció comunitària en què intervenen l'Ajuntament de Barcelona, les entitats del tercer sector i la ciutadania a títol personal, per crear una xarxa de prevenció que busca evitar l'exclusió i l'aïllament de la gent gran que viu sola, sobretot aquelles persones que no compten amb una xarxa sòcio-familiar estable que els pugui cobrir les seves necessitats socials, d'afecte i amistat i que poden resultar invisibles al seu entorn.

En aquests moments, Radars ja està implementat en nou dels deu districtes de la ciutat i en 15 barris de Barcelona amb l'impuls conjunt de veïns, veïnes i comerciants a títol personal, entitats i institucions dels barris.

En aquests moments, el projecte Radars fa el seguiment de 489 persones grans, amb la col·laboració de 164 entitats de la ciutat, 642 radars veïnals i 324 radars comercials.

Així mateix, gràcies a un conveni amb l'Associació de Farmàcies de Barcelona, unes dues-centes farmàcies de la ciutat s'han adherit al programa.

A Gràcia hi ha, en aquests moments, 233 usuaris, 363 radars veïnals, 40 Radars comercials i 15 farmàcies adherides al projecte.

Un projecte d'acció comunitària

El projecte neix al barri del Camp d'en Grassot al 2008 a Gràcia, i al juliol del 2012, l'àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports li dóna un nou impuls per estendre el projecte a d'altres barris de la ciutat.

Durant l'any 2013 es fa un gran avenç, de manera que actualment Radars ja funciona en 9 dels deu districtes de la ciutat i en 15 barris de Barcelona.

El lideratge del projecte es porta des de els Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, i compta amb la col·laboració d' entitats, veïns i veïnes –radars veïnals i radars comercials– i altres serveis, per tal de vertebrar una xarxa comunitària que possibiliti realitzar aquesta detecció de la gent gran en risc d'aïllament i desenvolupar accions preventives per a que persones grans vulnerables que gaudeixen autonomia puguin continuar gaudint-la.

A banda d'aquest seguiment, una altra acció del projecte ha estat la detecció de persones grans en situació de vulnerabilitat a partir del 'Porta a Porta': amb la col·laboració de la Creu Roja –amb la que hi ha un conveni de col·laboració per la realització d'aquest projecte a tota la ciutat— els voluntaris fan una prospecció barri per barri per a detectar persones grans que viuen soles, i la situació de les quals les fa idònies per ser usuàries del projecte Radars.

Amb el vistiplau de la persona gran, se li ofereix iniciar un seguiment a partir d'una plataforma de seguiment telefònic, creada des del projecte i que gestionen entitats de voluntaris dels propis barris com és el cas de:

• AVISMON (a Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella))

• Casal can Castelló ( al barri de Sant Gervasi Galvany)

• L'Aula d'Extensió Universitària (al barri de Sant Ramon i Maternitat, barri de Les Corts)

• El Casal Joan Casanelles i l'entitat "50 i més" (als barris del Clot i Camp de l'Arpa del Clot)

• Creu Roja ( als barris de Camp d'en Grassot, Vila de Gràcia i El Coll, del districte de Gràcia, i els barris del Guinardó i Baix Guinardó, d'Horta-Guinardó)