La ciutadania posa bona nota al parc d’habitatges públics

Entre els barcelonins que han llogat o comprat un habitatge a través del Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB), un 83,6% estan satisfets d’haver pogut accedir-hi. Així ho revela una àmplia enquesta feta als usuaris del Patronat Municipal de l’Habitatge aquest 2016. A més, un 29,8% dels enquestats qualifiquen com a “excel·lent” el servei, un 38% com a “notable” i un 20% com a “aprovat”, mentre que un 10,1% creuen que ha “suspès”. La puntuació mitjana de valoració del servei que ofereix el Patronat Municipal de l’Habitatge en la compra o lloguer d’un pis és de 7,2.

L’enquesta demana a tots els usuaris la seva opinió sobre si l’habitatge que han obtingut s’adapta a les seves necessitats i un 70,1% responen “molt o bastant”, un 12,2% “normal” i un 17% “poc o gens”. En ser preguntats per la tramitació administrativa –si creuen que la informació i documentació proporcionada són les adequades–, un 78,6% dels enquestats responen afirmativament.

És interessant saber que a l’era digital encara és molt important la visita personalitzada en àmbits com el de la llar: un 86,3% dels usuaris han acudit personalment a l’oficina d’atenció del Patronat Municipal de l’Habitatge, un 66% han trucat al telèfon d’atenció i un 30,6% han visitat la pàgina web.

Una proporció del 48,2% dels entrevistats consideren que l’Ajuntament dedica “pocs o gens” recursos als habitatges públics (la major part dels quals han estat construïts a les dècades dels anys 80 i 90, de manera que no són excessivament vells). “El nivell de qualitat constructiva dels pisos és bastant alt, i això fa que el cost de les reparacions sigui alt”, afirma el regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner. “Una de les opinions que recull l’enquesta que ja intuíem és que uns quants usuaris consideren els pisos més aviat petits. Certament, n’hi ha pocs de 4 habitacions, i els més grans són de 80 metres quadrats. Crec que hem de corregir aquesta mancança i oferir-ne de més grans, tenint en compte que entre les persones vulnerables hi ha força famílies extenses”, diu Montaner. Finalment, en relació amb la percepció que tenen els usuaris que les reclamacions d’una avaria tenen un ritme de resolució “mitjà”, Josep Maria Montaner afirma que “és un aspecte que també ens proposem millorar, tot i que si hi ha una incidència relacionada amb l’estructura de l’edifici actuem immediatament”.

L’Ajuntament presta especial atenció a l’estat dels edificis de la ciutat, siguin públics o privats. I és que Barcelona és vella, no només pel que fa a la seva població sinó també als edificis. Un manteniment deficient dels edificis perjudica la salut dels veïns i malmet els habitatges. Per això l’Ajuntament de Barcelona proporciona nombrosos ajuts: per a la rehabilitació d’interiors d’habitatges (per assolir l’habitabilitat i l’accessibilitat, per millorar l’estalvi energètic, vinculats a l’eliminació de materials nocius per a la salut o d’aïllament acústic d’acord amb el mapa del soroll de Barcelona), per a la rehabilitació amb mesures d’estalvi energètic (aïllaments, instal·lacions d’aigua calenta sanitària mitjançant energia solar, posada al dia de plaques solars obsoletes, millora de les façanes, cobertes, mitgeres i celoberts, realització de terrats verds…), per a la millora de l’accessibilitat exterior (instal·lació d’ascensors, per exemple), i obres per reparar patologies estructurals en edificis i elements comuns, entre d’altres.

Radiografia del parc d’habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge

A Barcelona hi ha uns 6.500 pisos gestionats pel Patronat Municipal de l’Habitatge (que formen part dels 11.000 pisos assequibles que hi ha a la ciutat). El preu mitjà de lloguer dels habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge és de 202 euros mensuals, molt per sota del preu de mercat.

El parc d’habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge es concentra a Ciutat Vella (en aquest districte els habitatges públics són prop d’un 10% del total, un percentatge “quasi de nivell europeu”; a Ciutat Vella és on hi ha el percentatge més alt de població vulnerable). Als altres districtes aquesta proporció ja és molt més baixa: a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, al voltant d’un 3%, i menys als altres.

Actualment unes 25.000 famílies –xifra que correspon a un total de 52.000 persones– estan inscrites al Registre de sol·licitants d’habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, que permet accedir a un dels habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge. La mitjana de residència en un habitatge públic és de 9,2 anys.

OBJECTIU: 100.000 HABITATGES PÚBLICS

Barcelona hauria de disposar l’any 2027 d’un parc mínim del 15% dels habitatges principals destinats a polítiques socials, cosa que correspondria a prop de 100.000 habitatges públics. Així ho estableix el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025, un nou instrument que aporta un munt de mecanismes per defensar el dret a l’habitatge. El Pla té el propòsit de prevenir i atendre l’emergència habitacional, garantir el bon ús de l’habitatge, ampliar el nombre de pisos assequibles i rehabilitar el parc existent.

Siguin públics o privats, Barcelona necessita més habitatges de lloguer. El sistema de vida actual cada cop és menys estable: l’estructura familiar tradicional es va modificant i hi ha una alta mobilitat laboral, la qual cosa fa necessari que hi hagi un important mercat de lloguer; si no hi és, pugen els preus del lloguer.

Per això l’Ajuntament de Barcelona ofereix als propietaris amb habitatges buits –alguns dels quals no el lloguen perquè temen que els llogaters no el cuidin com ells voldrien– apuntar-se a la Borsa de Lloguer de l’Ajuntament. A canvi d’això tenen una sèrie d’avantatges: una garantia de cobrament del lloguer, una assegurança multirisc de la llar, a més de beneficis en els ajuts per a la rehabilitació i de facilitats de tramitació a través de l’assessorament tècnic i jurídic de l’Ajuntament, i assessorament en la tramitació de la certificació d’eficiència energètica (CEE) i la cèdula d’habitabilitat (CH). Tenen també uns quants incentius econòmics, com ara una subvenció per a la rehabilitació de l’habitatge del 100% de l’import de les obres de rehabilitació (fins a un màxim de 15.000 €, prèvia valoració tècnica de l’habitatge i a canvi d’un contracte de 5 anys) i una subvenció del 50% de l’IBI.

Cal destacar finalment que l’Ajuntament de Barcelona construirà nous habitatges públics, amb un ritme de creixement notable. “D’acord amb el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025, en els primers cinc anys es construiran 4.000 habitatges, i en els següents cinc, 5.500 més. Això de manera directa, però també explorem vies mixtes publicoprivades que permetin construir amb un ànim de lucre limitat perquè l’habitatge sigui assequible”, afirma el regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, que subratlla que, a diferència del que molts pensen, “Barcelona té sòl urbanitzable i qualificat per poder fer-hi pisos”. “Hi ha llocs on la ciutat encara s’ha de completar”.

L’Aparcaquí també rep bona nota

Els aparcaments del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, Aparcaquí, també treuen bona nota, segons les dades de l’enquesta als usuaris feta aquest 2016: un 28,6% valoren com a “excel·lent” el servei, un 54% com a “notable” i un 9,3% com a “aprovat”, mentre que un 5% el consideren “molt dolent o bastant dolent”. Entre els aspectes a millorar, els usuaris esmenten la neteja, la il·luminació i la resolució d’avaries i incidències. Finalment cal destacar que els usuaris que tenen un pàrquing del Patronat Municipal de l’Habitatge i han comunicat alguna incidència arriben quasi a la meitat (un 46,6%).

*Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.