Publicitat
Publicitat

Els infants, especialment vulnerables en els casos de violència domèstica

Els experts subratllen que cal donar veu als infants de les famílies que s’han vist afectades per aquest greu problema social

“Els infants no saben a qui dirigir-se quan a casa seva hi ha violència domèstica. A més, tarden molt a prendre consciència de la situació i a posar nom al que els passa”, diu Carme Montserrat, professora de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG) i investigadora de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) d’aquesta mateixa universitat. “No hi ha informació ni programes de detecció precoç dirigits als infants que viuen situacions de violència a casa seva. La major part de la informació que hi ha va dirigida a la mare, perquè prengui consciència que no es mereix ser tractada així i sàpiga on ha de trucar, però no als fills i les filles. Hi hauria d’haver informació permanent als espais habituals dels nens: escoles, esplais, clubs esportius, cases de colònies, mitjans de comunicació, etc.”, diu Carme Montserrat, una de les autores de la recerca L’impacte de la violència masclista i els processos de recuperació en la infància i l’adolescència, en les mares i en les relacions maternofilials, realitzada per l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV) per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.

Àmbit recent

“Tradicionalment, l’àmbit de la violència de gènere ha estat tractat des de la perspectiva de la dona com a víctima i és només fa relativament poc, arran dels estudis que indiquen l’abast del dany que pateixen els fills i filles (amb morts cada any), que es comencen a tenir en compte els drets dels infants”, diu Carme Montserrat. I afegeix que “cal treballar des de tots els àmbits (salut, educació, serveis socials, justícia, lleure, policial, etc.) perquè hi hagi una detecció precoç del problema, i fer-ho tenint molt present la mirada de l’infant”.

A l’estudi L’impacte de la violència masclista i els processos de recuperació en la infància i l’adolescència, en les mares i en les relacions maternofilials hi han participat els afectats: mares, pares, infants, joves -que han estat víctimes de la violència quan eren menors d’edat- i professionals -tant de serveis socials bàsics com del sistema de protecció i de serveis específics de violència masclista-. D’entre les principals conclusions de la recerca, cal destacar el fet que la població afectada per aquest greu problema social no és gaire diferent del conjunt de la població, tot i que sí que es diferencia en una característica, no menor: les mares que pateixen violència domèstica tenen més precarietat ocupacional i econòmica. D’altra banda, l’estudi posa de manifest que les afectacions als infants i adolescents en força casos són greus, fa molts anys que duren (en la meitat dels casos estudiats, més de 10 anys de la seva infància) i els serveis acostumen a arribar tard. L’estudi també posa en relleu les grans dificultats que tenen els pares i mares per “fer de pare i mare” en situacions de violència masclista. Finalment, recull les estratègies i reaccions que tenen els infants i adolescents quan els sorprenen situacions de violència masclista a casa seva. Són molt diverses: “agafar un ganivet”, “agafar el mòbil i entretenir-te, per no sentir el panorama”, “posar-se la ràdio”, “posar-se a plorar i dir «pareu, pareu, si us plau»”... , diuen alguns dels entrevistats.

Una de les recomanacions de la recerca és que cal continuar formant professionals en les tècniques d’intervenció socioeducatives i psicològiques per al treball amb infants i adolescents. Un dels adolescents que ha participat a la recerca afirma que “als nens cal preguntar-los què senten, què creuen que s’hauria de fer en la seva situació. Cal donar-los confiança perquè puguin expressar-se. Cal que els nens i nenes participin en el procés de presa de decisions que els afecta directament: viure en una llar sense violència, el règim de visites, evitar canvis d’escola i pèrdua d’amics...”. Cal donar, doncs, veu als infants.

EINES EN CAS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

SARA JOVE. Ofereix atenció ambulatòria específica a noies i nois d’entre 12 i 17 anys víctimes de situacions de violència masclista. Tel. 932 915 910. c/ Marie Curie, 16. sara.jove@bcn.cat.

SARA. Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida. Ofereix atenció ambulatòria específica a persones víctimes de situacions de violència masclista. Atenció a infants des dels 0 anys. Tel. 932 915 910. c/ Marie Curie, 16. sara@bcn.cat.

SAH. Servei d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes. Dirigit a homes que exerceixen o han exercit violència contra la parella i volen canviar la seva manera de relacionar-se. Tel. 933 491 610. c/ Garcilaso, 23-27. sah@bcn.cat.

SAH JOVE. Dirigit a nois d’entre 12 i 17 anys que mantenen o han mantingut relacions abusives de parella i volen assolir relacions més respectuoses i igualitàries. Tel. 933 491 610. c/ Garcilaso, 23-27. sah_joves@bcn.cat.

Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona. Té un equip interdisciplinari de professionals de la medicina, la infermeria i el treball social per assistir les víctimes d’agressions sexuals. Tel. 932 275 400. C/ Villarroel, 170.

CUESB. Central d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Ofereix un servei d’atenció psicosocial permanent, que atén qualsevol situació d’urgència i d’emergència social a la ciutat, durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Tel. 900 70 30 30 (gratuït).

Telèfon d’Atenció contra la Violència Masclista. Informa dels serveis existents a tot Catalunya per afrontar la violència masclista i assessora sobre els passos a seguir, per part d’un particular interessat o bé d’un professional. Poden activar el Servei d’Intervenció en crisis greus. Parlen 124 idiomes. Tel. 900 900 120 (24 h/365 dies).

Serveis d’acolliment (CMAU-VM). Servei residencial d’acolliment d’urgència per a dones que viuen situacions de violència masclista i per als seus fills i filles. Proporciona una atenció integral. Disposa de 10 habitacions amb una capacitat màxima de 27 places en estades no superiors als 15 dies. Funciona 365 dies l’any, les 24 hores del dia.

Unitat de Tràfic d’Éssers Humans. La Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans és un servei de l’Ajuntament de Barcelona que presta atenció integral (psicològica, social i jurídica) a les persones víctimes del tràfic per motius d’explotació sexual i assessora les entitats socials i professionals que ho requereixin. unitatTEH@bcn.cat.

Carpa Itinerant de Prevenció i Atenció de Violència Sexual en Espais Públics d’Oci Nocturn. En algunes festes i esdeveniments, l’Ajuntament de Barcelona instal·la un estand amb educadors socials i psicòlegs que atenen casos de violència sexista durant la festa.

PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les Dones. N’hi ha un a cada districte barceloní.

*PÀGINES D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZADES AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Més continguts de