La metròpolis de Barcelona s’alinea amb Europa per millorar la qualitat de l’aire

Reduir les emissions contaminants a Europa és l’objectiu que s’ha fixat la Unió Europea de cara a l’any 2030. En la jornada organitzada per l’Oficina del Parlament Europeu de Barcelona l’11 de novembre, l’eix del debat, en què van participar eurodiputats, autoritats públiques, científics i agents socials, es va centrar en la necessitat de millorar la qualitat de l’aire, especialment per reduir les afectacions en la salut que comporta la contaminació atmosfèrica. De fet, aquest mes, el ple del Parlament Europeu aprova la directiva de sostres d’emissions nacionals (NEC), que substituirà l’anterior 2001/81/CE.

“Més del 50% de la contaminació atmosfèrica prové de la mobilitat. Des de l’AMB estem abordant aquests problemes i part de la solució passa pel transvasament cap a una mobilitat molt més sostenible i la reducció d’entre un 25% i un 30% de la circulació de vehicles contaminants a les àrees urbanes”, va assegurar Joan Maria Bigas, director de mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’ens metropolità treballa en la implantació de diferents mesures, tant de caràcter estructural com puntual, per reduir la contaminació. La implantació de zones de baixes emissions va ser un dels aspectes que Bigas va destacar durant la seva intervenció. “Com a mesures estructurals destaquem, entre d’altres, els aparcaments dissuasoris, és a dir, aquells que hi ha al voltant de les estacions dels ferrocarrils, regular la distribució urbana de mercaderies a nivell metropolità, renovar la flota d’autobusos excloent el dièsel -previst per abordar durant aquest mandat- i promoure els cotxes de baixes emissions. Cal dir que estem construint 10 punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics a l’AMB”.

Pel que fa a les accions de tipus puntual durant episodis d’alta contaminació, l’AMB aposta per endurir aquests criteris en zones de baixes emissions “que haurien de tenir restriccions superiors”, apunta Bigas, així com tancar trams de circulació només per a bicicletes i vianants o limitar la circulació als taxis menys contaminants. “Pocs cops havia vist una coordinació tan estreta entre les administracions, un convenciment i una conscienciació tan clara per una matèria com la contaminació”, va remarcar el director de Mobilitat de l’AMB.

Problemes globals, solucions locals

Durant la intervenció de Julie Girling, diputada al Parlament Europeu i ponent de la modificació de la directiva sobre la reducció de les emissions nacionals de determinats contaminants atmosfèrics, es va posar de manifest que, tot i que la contaminació atmosfèrica afecta tothom, les solucions s’han de posar en marxa a nivell local d’acord amb les directives europees. “Ara no treballem en un acord perfecte, però sí en un element de compromís per part dels estats membres perquè puguin aplicar les mesures necessàries”, va recordar Girling, que va elogiar la feina de la metròpolis barcelonina en aquesta direcció. “No es tracta només de fer petits canvis, sinó d’assegurar-nos un futur sostenible, i sembla que Barcelona va pel bon camí en comparació amb altres ciutats que he conegut”.

En el moment de cloure la jornada, Cathryn Tonne, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona, va subratllar la necessitat de buscar altres propostes perquè les mesures es tradueixin en millores per a la salut pública, com “reduir el nombre de vehicles a les carreteres, cosa que rebaixaria els contaminants en l’aire i el soroll del trànsit i permetria la disponibilitat de més espai públic”. “La qualitat de l’aire és un tema de sanitat pública, cal acció urgent per reduir la contaminació. La qüestió és a quina velocitat i amb quins mitjans es pot aconseguir”, va afegir Tonne.

Protocol metropolità per alta contaminació

L’AMB ha presentat un protocol metropolità d’actuació per als episodis ambientals d’elevada contaminació atmosfèrica. Servirà per complementar les mesures estructurals en què ja treballa l’ens per millorar la qualitat de l’aire i la qualitat de vida dels ciutadans de la metròpolis. Aquest pla se centra en els casos puntuals de màxima concentració de diòxid de nitrogen o de partícules PM10, els contaminants més nocius per a la salut i que, en algunes ocasions, superen els límits establerts per la UE i l’OMS.

El protocol es dividirà en dues parts. D’una banda, una campanya de comunicació i sensibilització ciutadana sobre els episodis concrets de contaminació atmosfèrica i, de l’altra, l’aplicació de diferents mesures i actuacions puntuals durant el període que duri l’avís i d’acord amb les competències que l’AMB té sobre transport públic, taxi, medi ambient i ordenació del territori. Aquestes actuacions, que aniran encaminades a reduir el trànsit privat, s’aniran intensificant i endurint a mesura que augmenti el risc. El pla es coordinarà amb els 36 ajuntaments metropolitans i es vehicularà a través de la creació d’una figura d’un gestor municipal en cadascun d’aquests consistoris. També es coordinarà amb la Generalitat per unir esforços entre administracions per lluitar contra la contaminació atmosfèrica.