Els noms de dona del nomenclàtor barceloní

BarcelonaElena Maseras, Maria Baldó, Dolors Monserdà, Frederica Montseny o Montserrat Roig són una petita mostra de la presència dels personatges femenins en el nomenclàtor de Barcelona, en clar desavantatge respecte dels personatges masculins, però una presència molt significativa. El llibre de Betsabé García Barcelona amb nom de dona, recentment editat per l’Editorial Mediterrània i l’Ajuntament de Barcelona, recull les biografies de 53 d’aquestes dones, que s’han guanyat el dret de donar nom a un carrer o un espai urbà barceloní.

El llibre està organitzat en deu capítols, un per cada districte municipal, i la seva autora explica que s’ha buscat que hi siguin presents tots els barris de la ciutat, que hi hagi com a mínim un nom de dona a cada barri.

Algunes de les dones que presenta el llibre són força conegudes, per la seva trajectòria pública o per haver mort a la segona meitat del segle XX. Així, hi ha personatges com Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Pilar Miró o Raquel Meller, dels quals qui més qui menys té coneixement. Tot i això, les seves biografies sempre poden ajudar a conèixer una mica més la persona.

Hi ha altres dones, menys conegudes, però amb biografies molt interessants que els ha donat dret a aparèixer al nomenclàtor. Aquest és el cas d’Elena Maseras, que dóna nom a uns jardins de l’Eixample i que va ser la primera dona universitària de l’Estat espanyol. Maria Baldó dóna nom a uns jardins que hi ha a tocar de l’escola La Farigola de Vallcarca, de la qual va ser directora. Se la considera una peça clau en la renovació pedagògica de la dècada del 1920. Un carrer de Sarrià duu el nom d’una escriptora de finals del segle XIX i principis del XX, Dolors Monserdà, autora de diversos assajos reivindicatius, que va destacar en l’activisme social i la reivindicació del paper de la dona en la societat.

Autores, esportistes, artistes…

Una dramaturga i traductora, Carme Montoriol, dóna nom a una plaça del Clot. Autora de teatre i de novel·la, als dotze anys ja escrivia obres per al teatre de titelles del seu germà petit. I la primera dona que va arribar a la junta directiva del Barça també té un carrer dedicat al barri del Guinardó. És Anna Maria Martínez Sagi, poetessa, periodista i practicant de diversos esports que va organitzar els Jocs Olímpics Populars, suspesos a causa de l’esclat de la Guerra Civil.

Aquestes són cinc de les dones presents al nomenclàtor barceloní i que Betsabé García ha biografiat, però n’hi ha d’altres, com Caterina Albert; sor Eulàlia d’Anzizu; Rosalía de Castro; la Bella Dorita; Raquel Meller; Mariana Pineda; la pintora Olga Sacharoff; l’escultora Maria Llimona; Rosario Pi, la primera directora de cinema de l’Estat espanyol, o Isabel de Borbó i Borbó, filla d’Isabel II i germana d’Alfons XII, a qui està dedicat el carrer de la Princesa.