Societat 06/05/2015

El traïdor que va salvar Barcelona de la destrucció

'Cremeu Barcelona!' relata la història de Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil

Ara
2 min

BarcelonaMiquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil, va desobeir una ordre letal de la Unió Soviètica. La seva història es relata a la novel·la Cremeu Barcelona!, escrita per Guillem Martí, besnét del germà del protagonista. Després de dècades en l’oblit, la gesta de Serra i Pàmies s’ha consolidat entre els llibres més venuts aquest Sant Jordi.

Pocs ciutadans coneixen la figura de Miquel Serra i Pàmies, conseller d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, però la seva valentia va ser cabdal perquè Barcelona restés gairebé intacta un cop va acabar el conflicte. I és que, segons explica Guillem Martí a Cremeu Barcelona!, la Unió Soviètica va encarregar al seu rebesoncle aplicar l’estratègia de terra cremada a la ciutat abans no hi entressin els nacionals, s’apoderessin dels elements de valor i els utilitzessin en contra dels aliats o els comunistes en una propera guerra mundial.

En terminologia militar, aquesta decisió significava destruir tot allò que converteix una ciutat en un entorn habitable i, per tant, eliminar comunicacions, transports, conductes d’aigua potable, indústries, generadors d’energia elèctrica i fins i tot dinamitar els túnels del metro de la ciutat. A més, s’havia calculat una pèrdua d’entre 100.000 i 200.000 vides humanes, principalment de civils.

Davant aquesta missió, Serra i Pàmies va aprofitar el caos que regnava a la Barcelona convulsa d’aquells dies i va decidir boicotejar-la. “El que va fer va ser actuar com un incompetent, fent dilacions i equivocant-se amb les cites, les dates i els transports per, a poc a poc, anar guanyant temps fins a l’entrada dels nacionals”, explica Martí.

“Havia de despistar a tothom i desitjava, paradoxalment, que aquelles persones contra les que havia lluitat tants anys aconseguissin la victòria, ja que era l’única manera de mantenir viva la ciutat”, continua.

Un homenatge a la proesa oblidada

Guillem Martí ha investigat els fets durant deu anys, després que la família n’hi comentés algun detall. “Ningú no en sabia gaire res, perquè s’havia exiliat a Mèxic, havia mort jove i, amb la censura franquista activa, no es comunicava amb la família de Barcelona. No va reivindicar els fets perquè va ser condemnat per traïdor i va escapar quan el duien cap a un gulag; els comunistes no ho reconeixerien mai i els franquistes no haurien lloat un rojo, així que va callar”, relata l’autor.

La reconstrucció d’aquesta història ha pres forma en la primera novel·la de Guillem Martí, Cremeu Barcelona!, que ha assolit la quarta posició en les llistes de literatura de ficció d’aquest Sant Jordi i ja va per la tercera edició.

Segons l’autor, “és l’homenatge a un heroi que tots hem passat per alt i que és necessari reivindicar, perquè la gent sigui conscient de com de prop va estar Barcelona de ser destruïda per culpa d’aquells que creien que els ideals eren més importants que les persones”.

stats