Davant segons quins esdeveniments, l’únic que es podem fer es riure. El sentit de l’humor és una de les coses que ens fan humans: el riure és salut. I no hi ha res més sa que riure de les desgràcies.

A Ara Llibres hem publicat Les barbaritats de Fèlix Millet, de Saül Gordillo, que recull els fets i només els fets, nus i eloqüents, d’un cas que ha sotragat de dalt a baix l’opinió pública catalana. Perquè no cal afegir ni treure res per mostrar amb tota la seva contundència les dimensions d’un dels escàndols més importants dels últims anys al nostre país.

Però de vegades els fets nus semblen creats especialment per fer broma. Per exemple, sabieu que Fèlix Millet va pagar la reparació d’una cafetera i es va comprar un flotador per a la piscina amb diners del Palau? (ei, que aquestes coses van cares!).

O que a la plaça Luis Millet, a prop del Palau de la Música, algú ha penjat una placa més… descriptiva de la situació actual?

El programa “El matí i la mare que el va parir” de Ràdio Flaixbac, li va dedicar una cançó amb vídeo i tot:

I a un concert de Fito y Fitipaldis van circular bitllets amb la cara del Fèlix Millet. Esperem que ningú provés de pagar l’entrada amb ells:

Totes aquests documents i molts més han estat publicats a la nostra pàgina de Facebook: feu-vos fans!

Divendres dia 15 de gener Jordi Llompart i Jordi Rourera (editor d’Ara Llibres) van presentar el llibre del Jordi, Viatge màgic a l’Àfrica al Fòrum de l’FNAC Illa.

Miquel Siguan (1918) Psicòleg
Valeri Fenés (1919) Mestre
Trini Ballonga (1924) Obrera
Joan Riera (1912) Empresari

Alguns dels darrers testimonis vius de la Guerra Civil, van assistir a la roda de premsa del llibre, REVOLUCIÓ I ESPERANÇA de Josep Maria Solé i Sabaté, per oferir-nos les seves vivències i records. Per lluitar contra l’oblit.

Qui diu que les grans històries d’amor s’han d’escriure amb majúscules, que han d’ocupar centenars de pàgines, que han de fer sofrir als seus protagonistes? Per què no rendir-nos a l’amor en minúscula, a un esdeveniment insignificant que arrenca una sèrie de casualitats (o més aviat causalitats?) que ens canvien la vida? Aquesta és la idea al voltant de la qual gira amor en minúscula, una gran novel·la de Francesc Miralles que ha estat traduïda a més deu idiomes i que finalment podem llegir en català.

Aquest petit però deliciós llibre és una faula moderna, la demostració de que els grans viatges de la nostra vida comencen amb un pas més aviat petit. Un llibre per enamorar-se en minúscula i gaudir en majúscula.a.

En Samuel viu tancat en una bombolla de solitud, d’on només surt per fer classes a la universitat. Però el seu món hermètic comença a esquerdar-se el dia que un gat de carrer entra a casa seva. Gràcies a la màgia de l’atzar, es retroba amb la Gabriela, un amor d’infantesa, i això el conduirà a una aventura plena d’enigmes i de revelacions. Aprendrà que els petits actes quotidians tenen el poder de desfermar un huracà i despertar el cor de la seva letargia.

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és escriptor, músic i periodista especialitzat en psicologia. És autor de Tant de bo fossis aquí (Amsterdam, 2009), El quart Reich, La profecia 2013 i coautor d’El laberint de la felicitat (Ara Llibres, 2007) i El millor lloc és aquí mateix (Amsterdam, 2008), entre molts altres títols.

Sílvia Cóppulo entrevista a 47 Dones de primera. Dones que treballen per “trencar el sostre de vidre” que avui, encara, troben per posicionar- se en tots els àmbits laborals i socials.

Aquestes dones són molt diferents les unes de les altres, però comparteixen trajectòries exemplars, tant vitals com professionals, de les quals podem aprendre grans i petites lliçons per créixer en les nostres professions i en les nostres vides. No cal ser famós o tenir una feina glamourosa per sentir-se realitzat o ser considerat una persona excepcional, i la Sílvia ho demostra amb les declaracions de les protagonistes d’aquest llibre.

Amb un llenguatge sincer i senzill, aquestes quaranta-set dones disseccionen les dificultats que han trobat en el seu viatge per assolit l’èxit, i tot el que han guanyat i perdut pel camí. I a més, miren el futur amb ulls experts i imaginen el que els espera… o el que els hi agradaria trobar.

Entre d’altres preguntes, les dones entrevistades responen a temes que ens preocupen i ens ajuden a comprendre millor com és ser una dona d’èxit en un món que sovint sembla dissenyat amb un sostre de vidre: Com es lidera en femení? Les dones han d’actuar de manera diferent que els homes per progressar professionalment i socialment? A què cal renunciar? Com es pot vèncer la por? Què és l’èxit? Quines coses són importants a la vida?

Les quaranta-set dones que apareixen al llibre són: Nazanin Amirian, Pilar Aymerich, Anna Bernús, Dolors Bramon, Rosa Maria Calaf, Josefina Castellví, Núria Chinchilla, Victòria Cirlot, Montserrat Comas d’Argemir, Teresa Compte, Marta Corachán, Maite Costa, Rosa Cullell, Patrícia de No, Núria Espert, Teresa Forcades, Teresa Garcia-Milà, Anna Maria Geli, Teresa Gimpera, Núria Gispert, Mercè Martí, Magda Oranich, Roser Pérez Simó, Rosa Maria Pruna, Carme Riera, Emma Roca, Glòria Rognoni, Marina Rossell, Isabel Ruíz, Carme Ruscalleda, Mercè Sala, Araceli Segarra, Vicky Sherpa, Adela Subirana, Marina Subirats, Benedetta Tagliabue, Maria Àngels Tejada, Mònica Terribas, Rosa -Tous- Oriol, Pilar Urbano, Anna Veiga, Anna Vilella, Cristina Villanueva, Adeline de Villardí, Eulàlia Vintró, Carmina Virgili, Maria Rosa Virós.

Sílvia Cóppulo és periodista, professional de la ràdio i la televisió. Actualment condueix cada tarda el programa “El Secret” a Catalunya Ràdio i dirigeix el Gabinet de Comunicació ECOS. Com a professional de la televisió ha coproduït, dirigit i presentat el debat “Amb ulls de dona”. Anteriorment va codirigir i copresentar per a TV3 el debat “Polèmic” i va ser adjunta de direcció a “La vida en un xip”, amb Joaquim M. Puyal.

A COMRàdio ha dirigit i presentat el magazín “Catalunya plural”. En una anterior etapa ja havia col·laborat a Catalunya Ràdio, on ha dirigit i presentat, entre d’altres, “Fil directe” i “Aquesta és la qüestió”. Per al Consell Audiovisual de Catalunya ha dirigit l’estudi “La paritat a la programació de TV3, Canal 33 i Catalunya Ràdio”. Al llarg de la seva carrera ha estat guardonada amb els premis “Òmnium Cultural” de Televisió i de Ràdio, “Micròfon de Plata de l’APEI-PRTV”, “La Mujer en la Unión Europea, 2000”, “Millor professional per l’ICC de la Generalitat de Catalunya”, “Premi Comunicació i Benestar” de l’Ajuntament de Barcelona i “Premi Equitat i Diferència entre Homes i Dones” de la Generalitat

És com una gota de veritat que cau

Els grans homes i dones han expandit els límits del coneixement, ens han obert les portes a possibilitats no només inesperades, sinó impensables abans de la seva arribada. Però que passa quan aquestes noves dimensions s’obren cap al mal? Si les possibilitats inesperades obren la porta a la bogeria? A la perversitat que s’amaga als racons més profunds de l’ànima humana? El comissari Adamsberg s’haurà d’enfrontar a aquesta qüestió a la seva nova novel•la Un lloc incert.

Hi ha coses [...] que l’home no és capaç de concebre si un altre home no ha tingut la idea estrafolària de realitzar-les. Però un cop efectuada aquella cosa, bona o dolenta, penetra en el patrimoni de la humanitat. Utilitzable, reproduïble, I fins I tot superable. L’home que es va menjar l’armari dóna a un altre la possibilitat de menjar-se un avió. Així es desvela de mica en mica el gran continent desconegut de la demència, com un mapa que pren cos a mesura que se succeeixen les exploracions. Hi progressem sense visibilitat, tan sols amb l’experiència, és el que sempre he dit als meus nois.

El comissari s’endinsarà en la ment pertorbada d’un criminal que ha descadenat l’horror als afores de París i, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als vampirs que habiten els malsons dels habitants d’ un llogaret serbi. Els límits del mal s’expandeixen. Qualsevol lloc pot amagar la tomba d’un vampir, qualsevol lloc pot ser un lloc incert