La terra promesa
febrer 19th, 2010 . by AraHa arribat el dia D. Ha nascut l’iPad, i el món sembla que ja no sigui el mateix. Sóc un dels 100 milions de persones que ha analitzat, ha devorat, s’ha menjat literalment el senzill i gairebé sensual vídeo de presentació de l’Ipad, i ja els avanço que ni m’ha decebut, ni li he vist gaires defectes ni encara menys penso que fracassarà.
No sóc, em sap greu, un d’aquests rondinaires que intenta aturar el que no es pot aturar. He fet l’exercici obligatori d’intentar entendre com afectarà l’iPad la indústria del llibre i també la lectura en general i, d’entrada, una de les coses més fascinants i menys comentades del nou iPad és fins a quin punt sembla que aconsegueix la integració de la lectura amb les altres activitats d’oci, i la idea que llança Steve Jobs al món és espectacular.
El missatge diu: senyores i senyors, a partir d’ara llegir és tan divertit i necessari com ho és un videojoc, escoltar música, organitzar el teu temps o veure una pel·lícula. I per a la gent que no ha llegit mai, el missatge encara és millor: llegir ja no és avorrit. És la primera vegada que la lectura estarà al centre de l’oci de persones que no han tocat mai cap llibre. Potser no tornarem a tenir una oportunitat com aquesta de conquerir la terra promesa, la terra sempre somiada pels editors dels que no han llegit mai cap llibre.
Sí, segur que l’iPad té defectes i segur que és tan sols el principi d’un llarg camí: per llegir és millor la pantalla d’un reader i probablement llegirem novel·les en altres dispositius que no seran un iPad, però Apple ha aclarit definitivament uns quants dubtes: el format universal serà l’Epub, s’imposarà un sistema obert, on tu podràs comprar els teus llibres a la botiga que vulguis, i sobretot ha posat contra les cordes els últims escèptics que encara quedaven. Ja no hi ha marxa enrere possible: el futur és digital.
Els mateixos negacionistes que deien fa ben poques setmanes que el llibre digital tardaria 15 anys a arribar potser farien bé de canviar el pronòstic. Ja no estem ni a punt de viure un canvi profund ni a les portes d’una revolució. Senzillament el canvi ja ha arribat i no servirà de res continuar enfadat i amb una bena als ulls. I és que no estem davant de cap amenaça ni encara menys de cap apocalipsi. Al contrari, és una oportunitat única, i potser l’última que ens queda.
Ernest Folch, El Periódico, 03 de febrer de 2010
























