Retorna al futur i descobreix la deconstrucció que l’obscur i enigmàtic Pynchon fa de la modernitat del tombant del segle entre el XIX i el XX. Mentre Buffalo Bill recorre el món amb el seu show, Chicago s’erigeix en símbol del bullent nacionalisme americà i els seus cels són creuats per les primeres aeronaus d’hidrogen.

Endinsa’t en els foscos carrerons del Londres victorià, on encara es tem a Jack l’Esbudellador; crida “¡Viva Zapata!” al Mèxic revolucionari o acompanya a l’espectral Bela Lugosi des del remot Imperi Austrohongarès fins al Hollywood del cinema mut passant pel París d’entreguerres.

Es tracta d’un trencaclosques gegantí i complex, d’una catedral narrativa per la qual transiten una quantitat enorme de personatges: borratxos alegres, científics pertorbats, gossos parlants, amants, anarquistes americans, espies, minaires i aeronautes novells s’entrecreuen en un relat el·líptic i palpitant.  

 «Som els jueus de les matemàtiques, errant aquí en la nostra diàspora; alguns destinats al passat, uns altres al futur, uns pocs fins i tot capaços de posar-se en camí a partir d’angles desconeguts de la simple recta del temps, en viatges que ningú no pot predir…»

Què faries si rebessis una carta comunicant-te la data exacta de la teva mort?

Sis víctimes sense res en comú excepte el fet que van rebre una postal anunciant la data de la seva mort. Un assassí que eludeix tots els intents de les autoritats per detenir una onada de crims que ha provocat el pànic entre la ciutadania. Un mític agent de l’FBI sumit  en l’ocàs de la seva carrera i disposat a tot per donar caça a l’assassí anomenat del Judici Final.

Tres elements que conflueixen per teixir una intriga apassionat i sofisticada que s’inicia tretze segles abans amb un nen nascut sota la maledicció del setè fill. Misteri, acció i suspens s’uneixen a La biblioteca dels morts de Glenn Cooper per crear una lectura addictiva que no podreu deixar.

Coincidint amb la  publicació al segell Amsterdam Llibres de la quarta novel·la de l’autora sueca Camilla Läckberg, Crim en directe, aprofitem per recordar la visita que l’autora ens va fer el darrer mes de febrer, durant la Setmana Negra de Barcelona.

Läckberg va participar a la xerrada “Las damas del crimen que vienen del frío”, on va compartir un animada tertúlia amb la seva bona amiga i companya de professió Asa Larsson. Ambdues autores van discutir la situació de la dona a Suècia i van compartir les seves experiències com escriptores de novel·la negra, un gènere tradicionalment dominat pels homes.

Camilla Läckberg també va reconèixer el seu deute amb els autors més clàssics del gènere, com la mateixa Agatha Christie. La influència de la creadora de personatges memorables como Miss Marple o Hercule Poirot no només es fa evident en l’argument trepidant de Crim en directe, sinó que també es manifesta en  personatges tan inoblidables com Erika Falck i Patrick Hedström, nascuts per la seva primera novel·la La princesa de gel i protagonistes de la resta de les seves obres. Tanmateix l’eco de Christie també s’estén a la seva segona novel·la, Les filles del fred, i en la cura amb que teixeix la trama negra de la seva segona novel·la.

 

       

 

La visita de l’autora sueca va estar plena d’anècdotes divertides i interessants, però una de les que va sorprendre més als assistents fou la referent a la seva primera obra. Läckberg  va demostrar que tenia el gènere negre a la sang quan escrigué un conte en què el mateix Pare Noel es convertia en el principal sospitós de l’assassinat de la seva dona, la Mare Noel. Amb només 4 anyets, la Läckberg ja demostrava tenir fusta de novel·lista!

La diada de Sant Jordi d’aquest any ens ha deixat un grapat d’imatges inoblidables, les volem compartim amb tots vosaltres!

   

    

   

   

    

    

  

Podeu veure el vídeo a: Sant Jordi 2010. La festa d\’Ara Llibres

Podeu veure el vídeo a: El Sant Jordi d\’Ara Llibres: la jornada de signatures

Cada Sant Jordi és un tsunami editorial imprevisible. En poc més de 10 hores, el públic emet un veredicte inapel·lable sobre els seus gustos. I una ullada a la llista de llibres més venuts d’enguany deixa una sèrie d’autors catalans a dalt de tot: Xavier Bosch, Jordi Puntí, Ferran Torrent, Empar Moliner, Albert Espinosa, Eduard Punset, Pilar Rahola, Piqué, Arcadi Alibés. I en castellà: Arturo Pérez-Reverte, Matilde Asensi, Julia Navarro. La llista és impressionant perquè per primera vegada des de fa molts anys no hi ha hagut ni una sola traducció entre els més venuts. I els autors catalans, en vendes absolutes, han acabat a dalt de tot. Tancada la sèrie de Harry Potter, diluït l’efecte Dan Brown i amb la impossibilitat lògica que hi hagi un nou larsson, la gent ha decidit confiar en allò que tenia més a l’abast. Feia molts anys que encadenàvem èxits internacionals i que assistíem a fenòmens globalitzats contra els quals cap autor podia fer absolutament res. Però la truita podria haver girat. Pot ser que l’efecte sigui pendular, i que no tardem a veure un best-seller aterrar i devorar-ho tot, aquí i a l’altra punta del planeta. Però veure com en un món globalitzat hi ha un sector que encara és capaç de protegir la creació local és una victòria enorme. S’imaginen que les 10 pel·lícules més vistes el cap de setmana de més taquilla fossin totes catalanes o espanyoles? O que la llista de cançons més comprades a l’iTunes a Espanya fossin totes de grups d’aquí? Jo no, francament.
     En el moment àlgid de la globalització a més d’un se li’n va anar la mà escrivint que l’èxit dels larssons i companyia demostrava el poc interès de la literatura catalana. ¿I ara què diran? No es preocupin, que els rondinaires sempre tenen arguments, i ja estic a punt de sentir que aquest ha estat el dia de Sant Jordi més provincià, símptoma d’una Catalunya cada vegada més tancada en ella mateixa. Però tot és molt més senzill. El 23 d’abril, passejant amb un dels triomfadors del dia, em va dir l’única veritat que val: «el públic és sobirà». És a dir, que fa el que vol i quan vol. El Sant Jordi del 2010 diu que alguna cosa profunda està canviant. Que no hi ha cap fenomen que sigui etern. I que ningú té l’èxit assegurat. Són moltes lliçons per tan poques hores: no estic segur que tothom les paeixi igual de bé.

Ernest Folch, El Periódico, 28 d’ abril de 2010

Un any més, els membres de l’equip d’Ara Llibres  volem celebrar Sant Jordi amb tots vosaltres. A continuació trobareu els itineraris dels nostres autors. No hi falteu! 

Josep-Lluís Carod-Rovira, 113 paraules per salvar

17:00 h. FNAC Triangle

18:00 h. ABACUS Plaça de Catalunya

19:00 h. CORTE INGLÉS Plaça Catalunya

20:00 h. CASA DEL LLIBRE

 

Pol Marsà, Barcelona compte enrere

12:00 h. Corte Inglés Plaça Catalunya

13:00 h. Abacus Plaça Catalunya

16:00 h. Llibreria Proa

17:00 h. Casa del Llibre

18:00 h. Corte Inglés Diagonal

19:00 h. FNAC Triangle

20:00 h. Llibreria Catalonia

 

Pep Blay, Pretòria

11:00 h. FNAC Illa

12:00 h. Abacus Illa

13:00 h. Llibreria Bertrand

16:00 h. Llibreria Proa

18:00 h. Llibreria Ona

19:00 h. Corte Inglés Francesc Macià

20:00 h. Casa del Llibre

 

Arcadi Alibés, Córrer per ser feliç

10:00 h. Llibreria Bertrand

11:00 h. Llibreria Proa

12:00 h. Casa del Llibre

13:00 h. FNAC Illa

17:00 h. Abacus Plaça Catalunya

18:00 h. Corte Inglés Portal de l’Àngel

19:00 h. Corte Inglés Plaça Catalunya

20:00 h. Llibreria Laie (La Pedrera)

 

Iu Forn, Diari d’un progre desconcertat

11:00 h. FNAC Illa

12:00 h. Corte Inglés Francesc Macià

13:00 h. Llibreria Ona

18:00 h. Abacus, Plaça Catalunya

19:00 h. Corte Inglés, Portal de l’Àngel

20:00 h. Llibreria Catalonia

 

Eudald Carbonell, El sexe social

11:00 h. Corte Inglés Portal de l’Àngel

12:00 h. Llibreria Proa

13:00 h. FNAC Triangle

16:00 h. Llibreria Bertrand

17:00 h. Abacus Plaça Catalunya

18:00 h. Corte Inglés Diagonal

19:00 h. Llibreria Laie

 

Sebastià Serrano, La festa dels sentits

11:00 h. Llibreria Proa  

12:00 h. Corte Inglés Diagonal

16:00 h. Universitat de Barcelona

17:00 h. FNAC Triangle

18:00 h. Llibreria Bertrand

19:00 h. La Central

 

Marta Pessarrodona, França 1939

11:00 h. Abacus Plaça Catalunya

13:00 h. Llibreria Proa

16:00 h. Llibreria Bertrand

17:00 h. Corte Inglés Francesc Macià

18:00 h. FNAC Illa

19:00 h. Llibreria Ona

20:00 h. Llibreria Laie

 

Jordi Llompart, Viatge màgic a l’Àfrica

11:00 h. FNAC Illa

12:00 h. Abacus Plaça Catalunya

13:00 h. Corte Inglés Francesc Macià

18:00 h. Llibreria Proa

19:00 h. Casa del llibre

20:00 h. Llibreria Catalonia

 

Pilar Jericó, Herois quotidians

11:00 h. Corte Inglés Diagonal

12:00 h. FNAC Illa

13:00 h. Corte Inglés Francesc Macià

16:00 h. Llibreria Catalonia

17:00 h. Llibreria Carrer Major

19:00 h. Alibri

20:00 h. Casa del Llibre

 

Jordi Llavina, Londres nevat

11:00 h. Llibreria Catalonia

16:00 h. Llibreria Proa

18:00 h. FNAC Illa

19:00 h. Corte Inglés, Portal de l’Àngel

 

Encarnació Martorell, Amb ulls de nena

20:00 h. La Central

 

Iolanda Batallé, La memòria de les formigues

12:00 h. Llibreria Proa

13:00 h. Fnac Triangle

18:00 h. Corte Inglés Catalunya

 

Anna Tortajada, La filla de l’hostalera

11:00 h. Llibreria Proa

13:00 h. FNAC Illa

17:00 h. Llibreria Complices

19:00 h  Llibreria Ona

 

Bruno Alemany i Moisés Llorens, El cel és blanc i blau

18:00 h. Corte Inglés Portal de l’Àngel

19:00 h. FNAC Triangle

 

Toni de la Torre, Las series que no me dejan dormir

13:00 h. FNAC Illa

17:00 h. FNAC Triangle

 

Josep Campmajó, Olor de violetes

10:00 h. La Llibreteria (Girona)

11:00 h. Llibreria Empúries (Girona)

12:00 h. Llibreria 22 (Girona)

16:00 h. Llibreria Geli (Girona)

20:00 h. Llibreria Proa (Barcelona)

 

Carles Monguilod, Vint-i-cinc anys i un dia

10:00 h. La Llibreteria (Girona)

11:00 h. Llibreria Empúries (Girona)

12:00 h. Llibreria 22 (Girona)

16:00 h. Llibreria Geli (Girona)

19:00 h. Llibreria Ona (Barcelona)

L’Antonio Lozano escriu a La Vanguardia:

Ya aterricen por una vía sobrenatural o por otra más prosaica, todos los cuentos de Lahiri desprenden una claridad, una ingravidez y una cercanía que hacen pensar en un ente sin fisuras. Leerlos es como comerse una naranja con la acidez exacta, tocar un piano recién afinado.

A El País, En Guillermo Altares diu:

La crítica la ha comparado con una miniaturista por su capacidad para describir con precisión un mundo pequeño mientras lo convierte en universal. Pero sus relatos son mucho más, se quedan flotando en la memoria durante horas, durante días porque, en el fondo, tocan los temas más importantes de la vida: el amor, la familia y la identidad.

En Carlos Martínez Shaw escriu a l’Avui:

[Jhumpa Lahiri] Intenta reflectir la problemàtica de tres generacions: uns avis emigrants que conserven gran part de les tradicions al país d’acollida; uns pares que normalment ja formen matrimonis mixtos […] i els fills destinats a una educació típica amb tots els ingredients […].

En aquest marc, els relats de Lahiri recollits a Una terra estranya (Amsterdam/ Salamandra) apareixen com a cròniques d’aquesta realitat, com a tranche de vie que reflecteixen les aspiracions, inquietuds i contradiccions d’homes i dones (especialment dones) que es troben davant d’aquesta escissió entre la influència dels orígens i la necessitat d’adaptar-se a la vida en un altre país, el que serà d’ara endavant el seu i el dels seus fills. El seu principal mèrit és l’admirable profunditat psicològica amb que s’analitzen les conductes dels personatges i el subratllat naturalista i delicat dels petits detalls que en la seva aparent insignificança revelen les devastadores tempestats espirituals que amenacen el precari equilibri sobre el qual es basa una felicitat domèstica conquistada al preu d’un esforç sovint fatigós per superar una dualitat explícita o mig amagada.