Aquest matí, davant la mirada crítica de més de 30 periodistes, s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Barcelona el llibre de Jordi Badia “El Barça al descobert”.

L’ex director de comunicació del FC Barcelona ha manifestat que ha escrit el llibre “per explicar el context en el que m’he tingut moure”, i ha afegit que “no és cap atac, sinó una descripció del que ha succeït”.

Badia ha explicat que s’ho va pensar molt abans d’escriure el llibre i ha manifestat estar content ja que “dona una visió interna del club inèdita i insòlita de cinc anys molt confusos”. D’altra part confirma estar tranquil ja que “només he evocat els fets que han repercutit en mi”, sense vulnerar la ètica personal ni professional.

El llibre mostra totes les interioritats del Barça de Laporta, i revela tots els detalls que la premsa no ha publicat mai sobre el president i el seu entorn, incloses les tres grans crisis blaugrana dels darrers anys: la dimissió de Sandro Rosell, el conflicte amb Alejandro Echevarría i la renúncia de sis membres de la Junta directiva arran de la moció de censura del juliol 2008.

Des de fa uns dies ja es pot trobar al mercat asiàtic la versió xinesa del llibre de Francesc Miralles Jet Lag.

Un llibre ple d’aventures, petites històries, anècdotes i ensurts que han tingut lloc dins i fora del nostre país, tant dins dels avions com als aeroports.

Aquest blog és l’espai pensat pels internautes que naveguen sovint per la xarxa.

Aquí, a més d’estar informats de les novetats editorials del grup Ara, podreu deixar la vostra opinió, fer comentaris, esmenes parcials i totals, peticions, preguntes o simplement mirar i remenar.

Un espai per als que llegeixen en línia, en diagonal o punt a punt. Per a informar-se i opinar sobre els llibres en català que s’acaben de publicar i sobre els clàssics de sempre.

Benvingut!

Vols veure el llop que tens dins?

El passat dimarts 3 de febrer la Mònica Garcia Massagué, autora de Saber ser, saber estar, va visitar el plató del Club.
Si vols posar a prova els teus coneixements en protocol no et pots perdre aquest video!

No us perdeu el vídeo del llibre! Desprès no podreu deixar de llegir-lo!

 Loading ...

A la gran crisi apocalíptica, el món del llibre hi ha de sumar ara la seva petita crisi particular: la irrupció del llibre digital. ¿Crisi? No, potser seria millor dir oportunitat. Els pessimistes, els que sempre pensen que s’enfonsaran, farien bé de recordar que els editors no som impressors ni fabricants de paper. No editem cap suport, sinó simplement una història, una teoria, una idea. La nostra feina no és física, sinó virtual, per tant no ens hauria de preocupar gaire si els llibres desapareixen d’aquí a mil, deu o tres anys, és igual.

Els negacionistes, els qui neguen l’evidència fins que ja és innegable, farien bé de no posar portes al camp. Si volen continuar pensant que aquí no passarà res, poden fer-ho, però el sentit comú diu que el dia no tan llu- nyà en què algú es pugui endur de vacances 300 novel.les en un petit aparell de 15 centímetres d’alçada, el suport en paper hau- rà començat a morir per a la majoria de lectors.

¿I què haurà canviat, en essència? Segurament res, aquesta és la paradoxa. Parafrasejant la gastada frase de Lampedusa, em vaig adonar que tot canviarà perquè no canviï res amb la lectura d’un llibre extraordinari: Lecturas de ficción contemporánea, de Javier Aparicio (Cátedra, 2008). Aquesta petita joia no és res més que un dels exercicis més antics del món: el de reivindicar amb passió i coneixement la millor literatura contemporània. De Kafka a Ishiguro passant per Joyce, Lowry, Mann, tots els grans es reivindiquen en aquest llibre, que porta de manera inevitable a altres llibres, una porta d’entrada immillorable als grans escriptors del segle XX. També és fàcil pensar que el dia en què un llibre com el de Javier Aparicio contingui, en format digital, els enllaços directes que ens portin a l’Ulisses, La muntanya màgica o Sota el volcà, definitivament haurem fet un gran pas endavant.

Però un cop proclamada l’apocalipsi, tornem a la realitat. La gràcia és que en aquest món virtual els autors hauran de continuar escrivint; els editors, editant i els lectors, per sort, llegint. Canviarà el suport, canviarà la manera de comprar-lo, canviarà la manera de llegir-lo, però el plaer continuarà sent el mateix. És per això que sobreviurem.

Ernest Folch, El Periódico, 04 de febrer de 2009