A la gran crisi apocalíptica, el món del llibre hi ha de sumar ara la seva petita crisi particular: la irrupció del llibre digital. ¿Crisi? No, potser seria millor dir oportunitat. Els pessimistes, els que sempre pensen que s’enfonsaran, farien bé de recordar que els editors no som impressors ni fabricants de paper. No editem cap suport, sinó simplement una història, una teoria, una idea. La nostra feina no és física, sinó virtual, per tant no ens hauria de preocupar gaire si els llibres desapareixen d’aquí a mil, deu o tres anys, és igual.

Els negacionistes, els qui neguen l’evidència fins que ja és innegable, farien bé de no posar portes al camp. Si volen continuar pensant que aquí no passarà res, poden fer-ho, però el sentit comú diu que el dia no tan llu- nyà en què algú es pugui endur de vacances 300 novel.les en un petit aparell de 15 centímetres d’alçada, el suport en paper hau- rà començat a morir per a la majoria de lectors.

¿I què haurà canviat, en essència? Segurament res, aquesta és la paradoxa. Parafrasejant la gastada frase de Lampedusa, em vaig adonar que tot canviarà perquè no canviï res amb la lectura d’un llibre extraordinari: Lecturas de ficción contemporánea, de Javier Aparicio (Cátedra, 2008). Aquesta petita joia no és res més que un dels exercicis més antics del món: el de reivindicar amb passió i coneixement la millor literatura contemporània. De Kafka a Ishiguro passant per Joyce, Lowry, Mann, tots els grans es reivindiquen en aquest llibre, que porta de manera inevitable a altres llibres, una porta d’entrada immillorable als grans escriptors del segle XX. També és fàcil pensar que el dia en què un llibre com el de Javier Aparicio contingui, en format digital, els enllaços directes que ens portin a l’Ulisses, La muntanya màgica o Sota el volcà, definitivament haurem fet un gran pas endavant.

Però un cop proclamada l’apocalipsi, tornem a la realitat. La gràcia és que en aquest món virtual els autors hauran de continuar escrivint; els editors, editant i els lectors, per sort, llegint. Canviarà el suport, canviarà la manera de comprar-lo, canviarà la manera de llegir-lo, però el plaer continuarà sent el mateix. És per això que sobreviurem.

Ernest Folch, El Periódico, 04 de febrer de 2009