Mentre mig món espera la cada vegada més imminent aparició de Steve Jobs anunciant el Reader d’Apple que deixarà a tothom amb la boca oberta, hi ha un altre canvi, molt més silenciós, molt més profund, que algunes editorials ja han començat a experimentar. Perquè el canvi de veritat no és l’e-book, l’aparell que molts s’emportaran de vacances amb més de 200 llibres a tot arreu. I per molt màgica que sigui la pantalla, per molt pràctic que sigui emmagatzemar en tan poc espai la biblioteca que cap en una casa, la revolució és una altra.

¿Hi ha uns indicis que mostren que ja està canviant la manera d’escriure? I també la de llegir! Com a exemple, l’autor d’èxit Robert Kiyosaki ha tingut una idea innovadora: després de vendre més de 4 milions del seu anterior llibre, ha decidit que la seva obra seria un work in progress i la penjaria a mesura que anés completant els capítols. L’obra és una reflexió sobre la crisi i el desequilibri econòmic actual i per tant té un gran potencial. Una ullada a la web (www.conspiracyoftherich.com) serveix per veure els detalls de la idea, on els lectors anoten els seus comentaris a mesura que l’autor va escrivint. Aquesta primera versió del llibre serà gratuïta, però posteriorment serà corregida i anotada amb els apunts dels lectors. El resultat és que la web té ja més de 9 milions de visites i 40.000 usuaris registrats. I la novetat és que quan s’acabi el procés veurem una versió de l’últim esborrany de l’assaig de Kiyosaki.

La iniciativa és bona perquè difumina la idea de text definitiu, i el fa participatiu a tothom. Amb l’arribada de l’era digital, aquest procés es podrà fer de manera instantània, i vés a saber si el text perdrà el seu caràcter sagrat. Molts textos tindran la seva versió 3.1 o 4.2, tindran links amb fotografies o vídeos i per què no, serà possible triar un final o un argument en funció de les necessitats de cada u. Les novel•les o els assaigs no seran únics ni tindran un sol final, i tot això tindrà conseqüències imprevisibles (i fascinants!) en la manera de crear i d’editar.

Això ja és tecnològicament possible, només falta que els aparells s’omplin de bones idees. Perquè mentre el món espera un canvi decisiu, que ningú oblidi que la força és, i serà sempre, el contingut. No el continent.

Ernest Folch, El Periódico, 01 d’abril de 2009