Molt pocs autors han sabut mantenir-se forts davant la maquinària de la indústria editorial i posar la seva obra al davant de tot. Podríem dir que hi ha dues menes d’autors, els que sucumbeixen i entren en la maleïda espiral d’escriure una novel•la cada any, i els herois que resisteixen i construeixen una obra pròpia aliena a totes les pressions. Del primer grup me’n vénen alguns noms al cap, i de com han anat passant d’editorial a editorial, de premi en premi, i tiro perquè em toca. Al segon grup hi ha només els valents, gent que diu que no a tot i sap perfectament què vol fer des que s’aixeca al matí fins que se’n va a dormir. Escriptors amb personalitat, a vegades incòmodes, però que no fallen mai, com Jesús Moncada. Un d’aquests caràcters excepcionals, Bernardo Atxaga, acaba de treure un nou llibre, i espero que el món s’aturi. Un valent que des de l’any 1989 fins ara només ha publicat cinc novel•les. Les quatre anteriors s’han fet esperar eternament: Obabakoak, L’home sol, Esos cielos (1995) i El fill de l’acordionista (2003). Entre llibre i llibre han passat a vegades més de set anys, i cada llibre, polit fins a l’extenuació, no acostuma a ser gaire més llarg de tres-centes pàgines.

L’últim monument es titula Set cases a França (Alfaguara) i als folclòrics els dic ja que no passa ni a Euskadi ni explica cap història que ningú s’esperi. És un relat inquietant i inoblidable, la història senzilla i brutal d’un petit destacament de l’exèrcit del sanguinari Leopold II al Congo l’any 1903. Després de molts anys, Atxaga ha volgut explicar una història que no té res a veure amb cap de les anteriors, però alhora és una picada d’ullet, canviant tots els escenaris, a tota la seva obra. Llegint-lo, tenim la certesa que Atxaga no escriu per a un editor, ni per guanyar un premi ni molt menys per enriquir-se. Escriu en llibertat, només per a ell mateix i per això cada llibre hauria de ser celebrat com el gran esdeveniment que és. El dia que els telenotícies obrin amb la notícia de l’últim llibre de Bernardo Atxaga en comptes d’aquesta estafa informativa de la grip porcina, el món haurà començat a canviar.

Ernest Folch, El Periódico, 06/05/2009