Benvolguts amics,

Us volem fer una petició formal.

Estem buscant un nou eslògan per Amsterdam Llibres, i volem que el proposeu vosaltres!!

Feu les vostres propostes a través de la nostra pàgina al Facebook d’Amsterdam Llibres. El dia 15 de setembre triarem els 10 que més ens agradin i deixarem que sigueu novament vosaltres qui escolliu el millor.

El eslògan el farem servir d’octubre a desembre i en tots els anuncis, punts de llibres o similars, farem constar el nom de l’autor de l’eslògan. Així mateix l’autor de l’eslògan triat tindrà com premi 5 títols d’Amsterdam Llibres.

Ens doneu un cop de mà? Si? Gràcies!

Esperem les vostres aportacions.

Passa aquest estiu amb els llibres que t’agraden: Amsterdam Llibres!

Al setembre tornarem amb més títols i autors (Iolanda Batallé, Rawi Hage, Fred Vargas, Jordi Llavina…). Durant l’estiu pots aprofitar per llegir aquells títols que t’han quedat pendents, o rellegir els que t’han entusiasmat.

A primers del 2010 Ara Llibres publicarà en català el llibre Seks, jakiego nie znacie de Ksawery Knotz.

Ksawery Knotz, sacerdot catòlic, explica com millorar les relacions sexuals dels matrimonis creients, reforçant la idea que tenir bon sexe és clau per tenir un bon matrimoni. El llibre ofereix consells teològics, alhora que pràctics, als matrimonis que volen donar a la seva vida sexual una mica més d’alegria.

Tot i el contingut “picant” del llibre, batejat ja com a “kamasutra catòlic”, l’autor afirma que el seu llibre no s’aparta de la postura de l’església catòlica.

El llibre editat a Polònia s’ha convertit en molt poc temps en un gran èxit de vendes; un autèntic best-seller.

¿Un dietari a les llistes de llibres més venuts? He intentat indagar en aquest fenomen paranormal i per això he llegit, he devorat, m’he cruspit literalment El nostre heroi Josep Pla, d’Enric Vila (A contra vent). En pocs dies me l’havia recomanat tanta gent que gairebé m’havia fet desconfiar, i he tingut la sensació que aquest és el llibre del moment de l’elit catalana que freqüenta el nacionalisme.

Polítics, periodistes, escriptors, tothom parla d’aquest assaig, però gairebé tots, sense saber-ho, li fan mal. Perquè aquest no és un llibre que es pugui apropiar cap ideologia, ni hi ha cap ideologia que se salvi en aquest llibre, ni és tampoc un llibre que reflexioni sobre Josep Pla tot i que ho faci, i encara menys és un dietari tot i que en tingui la forma. El més interessant d’aquest llibre és que ens propina una doble bufetada. La primera és divertida perquè és formal: és una desconstrucció radical i valenta de l’assaig, fins al punt que a la meitat del llibre tenim més la sensació de ser en una novel•la que en una biografia. La forma de dietari és només un pretext, i un dels enganys amb què l’autor juga amb nosaltres: com diu ell al final «posats a quedar atrapat en una forma, que la forma sigui meva».

La segona bufetada és més dolorosa perquè aquest llibre no és un assaig sobre Josep Pla per molt que ho pretengui un títol que encara no entenc ni l’intent de fer de l’escriptor català el protagonista del llibre. La segona bufetada és una reflexió explícita i implícita sobre el nostre país, la ignorància que tenim del nostre passat i la incapacitat que tenim per anar endavant tots plegats.

El llibre comença sent un dietari i acaba tenint una forma nova; comença sent una reflexió sobre Josep Pla i acaba sent una mena de novel.la. Tot és arbitrari i fins i tot capritxós, però almenys és el producte d’algú que se sent lliure i no està disposat a sotmetre’s a cap forma i molt menys a cap idea. Quan el lector arriba al final, respira tranquil perquè se li fa evident una gran paradoxa: no devem estar tan malament com pretén Enric Vila quan ell mateix ha estat capaç d’escriure un llibre com aquest.

Ernest Folch, El Periódico, 03/06/2009