Es impossible parlar de llibres aquest estiu sense parlar del fenomen Larsson. No conec ningú que no el tingui o no l’hagi llegit o no el vulgui llegir. A les platges, en diferents llengües, arriba a tenir quotes de mercat de més del 80% dels llibres que es veuen oberts i devorats sobre la sorra. Al metro es tan escandalos la quantitat de gent que el llegeix que he arribat a sospitar que el regalaven. El fenomen és la tercera mutació d’un mecanisme que va néixer amb el Harry Potter i es va reproduir després amb el Codi da Vinci. És la tercera vegada en una dècada que un llibre (o una sèrie de llibres) es converteix en un fenomen social sense distinció de classe, d’edat o de creença. I és la tercera vegada que un llibre es converteix ell mateix en el paradigma de la lectura: llegir, en aquests moments, és simplement llegir Stieg Larsson. És així de senzill i així de radical: un llibre convertit de sobte no tan sols en un producte d’oci sinó sobretot en una necessitat social. Perquè, igual com ja va passar amb els dos llibres que he comentat abans, el qui no ha llegit Millenium és poc menys que un exclòs social, un marginat amb tota regla.

Però aquesta vegada el fenomen té una característica diferent. L’èxit de la sèrie de Harry Potter i del Codi da Vinci va ser el primer símptoma que la globalització havia arribat al món de la literatura. Un gran èxit a Estats Units va generar un gran èxit a la resta del món. En el cas de J. K. Rowling va ser encara més curiós perquè, malgrat ser anglesa, no va ser fins que el llibre va explotar a Estats Units que es va convertir en una lectura global. Aquesta vegada no. Larsson és un èxit suec, gestat i amplificat des de França (a la petita gran editorial Actes-Sud), que es converteix sobretot en un èxit europeu. A Espanya la virulència de l”esclat de vendes és encara més gran que en d’altres països, una mena de sub-fenomen a dins del fenomen. Sembla doncs que Europa ja no accepta ser només un actor passiu de la globalització literària. L’autoestima torna a estar a dalt de tot, ni que sigui de casualitat i quan tothom menys s’ho esperava. En el gran partit de l’edicio mundial editorial, Europa marca el primer gol i escurça distàncies: 1 a 2. Qui marcarà el pròxim gol?

Ernest Folch, El Periódico, 29/07/2009