Avui us portem una entrevista molt interessant: el Sique Rodríguez i el Dani Senabre, periodistes i coautors del llibre Andrés Iniesta: Un any al paradís ens han deixat fer una ullada darrera la porta de la creació del llibre. Voleu saber com és treballar amb l’Iniesta o quines són les virtuts que més valoren els qui treballen amb ell? No us perdeu l’entrevista!

- Vau decidir fer el llibre abans del triplet?

Dani: No, va ser després de la champions i fins i tot, després de la rúa. La veritat és que pels que treballem a la ràdio que el Barça guanyi tants títols és fantàstic però també porta molta feina: transmissions, programes especials…No va ser fins que no va passar tota aquesta bogeria que se’ns va acudir. Recordo que vam tenir la conversa amb el Sique en un viatge de Metro cap a casa meva i al cap de pocs minuts li vam fer arribar a l’Andrés.

Sique: La idea va sorgir perquè vam creure que l’afició, sobretot, del Barça agrairia tenir un testimoni de la temporada més existosa de la història del Barça. Com a periodistes ens vam trobar en què havíem explicat el triplet de mil maneres diferents i des de molts punts de vista però no hi havia ningú que hagués pogut explicar el triplet des de dintre. Vam creure que seria molt interessant que un jugador pogués explicar com havia viscut una temporada tan històrica. El llibre pretenia ser un record especial d’una temporada màgica.

- Per què un llibre sobre Iniesta?

D: Primer, perqué és el jugador amb qui millor relació tenim. Després perqué si t’ho pares a pensar és el millor personatge possible:
a) És un gran jugador, un dels millors del món.
b)Cau simpàtic a tothom
c) Aquest any li ha passat de tot, arribant a viure les llums i les ombres del mon del futbol: lesions per una banda i  un gol màgic per l’altre.

S: Iniesta reunia tot el ventall de sensacions, tant positives com negatives, en una mateixa temporada. A més a més, és un futbolista estimat però que mai s’havia obert a l’afició. És dels pocs que no ha fet mai cap biografia perquè això ho deixa per quan es retiri però que sí que sentia la necessitat d’explicar com havia viscut un any tan fantàstic però a la vegada tan dur. A més a més, sempre hem cregut que el personatge d’Iniesta és un exemple per tothom per la seva discreció i la seva manera d’entendre el futbol i la vida.

- Com va ser treballar amb ell?

D: Va ser un plaer. És evident que els futbolistes tenen una agenda díficil i més si estàn lesionats, s’han de recuperar i han d’intentar aprofitar les poques vacances que tenen (vam fer al llibre al mes de Juliol i principis d’Agost). Però tot i així ens va atendre molt bé i es va implicar des del primer moment. Només ens va fer patir amb les fotos, sobretot al Sique que li va agafar la recta final estant a Estats Units amb la gira de l’equip.

S: No volia que ningú de la seva família, ni dels seus amics i companys importants per ell al vestidor, faltessin al llibre. Ens anava donant fotos de tiets i cosins, cada dia. Cada dia una diferent i això, tenint en compte, que era un llibre que s’havia de fer ràpid, ens va fer patir una mica. Apart d’això hi va haver gaires problemes perquè tots tres ens coneixem de fa temps. Al principi, ell no veia clar fer aquest llibre, bàsicament, perquè creia que no interessaria gaire. Però molt aviat li vam fer veure de que sí. Vam fer reunions, vam parlar molt per telefon i ens vam enviar molts mails. Ell es va implicar força però ens va deixar clar que confiava en nosaltres perquè el coneixíem molt bé.

- Quin va ser el procès de creació del llibre? Us vau repartir les feines o vau treballar totalment en equip?

D: Quan els jugadors de futbol fa molts anys que es coneixen i juguen junts, acaben fent-ho de memòria. A nosaltres ens va passar això. Fa molts anys que ens coneixem amb l’Andrés i amb el Sique. I és curiós però sense necessitat de parlar-ho tot en veu alta, sempre teníem el mateix llibre al cap. Ho haurem fet millor o pitjor però tots tres teníem molt clar l’estil del llibre. Havia de ser un llibre atractiu, interessant però senzill. Qualitats totes elles que defineixen l’Andrés dins i fora del camp.

S: Els tres ens vam entendre molt bé des del principi. El Dani i jo vam veure, de seguida, que parlàvem el mateix idioma. Teníem clar que havia de ser un llibre senzill i fàcil de llegir. Amb llenguatge directe. Ens vam posar desseguida d’acord en l’estructura, basada en els moments més interessants de la temporada i, a partir d’aquí, li vam posar fil a l’agulla sempre estan en contacte amb l’Andrés.

- Com és l’Andrés en persona?

D: És tal i com la gent se l’imagina. Potser no tan tímid com sembla, això és cert. Però les principals qualitats que un pot veure desde fora (senzillesa, noblesa, honestitat) són les que després es confirmen des de dins. És, simplement, un bon noi. I això ja és molt més del que es pot dir de la majoria de gent.

S: És una persona molt discreta, bastant tímida i força senzilla. Està molt pendent de la seva gent i per ell és important transmetre la sensació de que és bona persona. Ara bé, m’agradaria destacar que és un futbolista genial. Ho dic perquè moltes vegades l’elogiem com a persona i ens oblidem que és un crack mundial al futbol

-Si haguèssiu de destacar una qualitat de l’Andrés, quina seria?

D: És autèntic. Molts futbolistes (i moltes persones en general) adopten una certa “pose”. Actuen de cara a la galeria i  hi ha molta falsedat en les seves paraules. L’ANDRÉS NO. Ell és tot el contrari. És un noi d’Albacete i la gent el veu així. Precisament per aixó és possible que sigui menys mediàtic que altres i guanyi menys premis individuals. Però crec que tots li ho agraïm. No n’hi ha molts com ell.

S: La senzillesa. En la seva vida personal i en el futbol. Fa fàcil allò que sembla difícil. Aquesta qualitat, en un món com el del futbol, és difícil de trobar.

-Creieu que el llibre pot ser interessant per a gent no barcelonista?

D: Sí. De fet coneixem gent que són pericos, del Madrid i fins i tot radicalment antibarcelonistes que s’han comprat el llibre. I no ho han fet per que siguin amics nostres, sinó per que els interessa la figura de Iniesta. Aquesta és una de les grandeses de l’Andrés. És el típic jugador que cau simpàtic als rivals. Passa com amb Iker Casillas, que és del Madrid però acostuma a caure bé a la gent del Barça. A més, al llibre trobareu tota mena d’anècdotes i curiositats de la vida personal i professional d’un futbolista que poden interessar a absolutament tothom. Fins i tot a qui no sigui gaire amant del futbol.

S: Sí que pot ser-ho perquè és el testimoni d’un futbolista i ajuda a veure com encara la seva professió un crack de l’esport com ell. A més a més, explica com compagina futbol d’èlit amb estudis i moltes altres curiositats de la seva vida que poden interessar a molta gent. Ara bé, a tots aquells que siguin barcelonistes, els agradarà molt més perquè parla d’una temporada històrica.

Fotografies cedides per Pep Morata