Les paraules donen forma al món. Aprenem, ens relacionem i estimem en paraules. Francesc Torralba ho sap i ens regala un recull de paraules plenes de saviesa, escrites per persones que han portat el llenguatge més enllà, convertint-lo en un fanal que ens il•lumina, revelant els racons més inescrutables de la nostra ànima i del món que ens envolta.

No és de savi, creu-me, dir: “Viuré”. És molt lluny la vida de demà. Viu avui.

Des de les paraules de Marcial el segle I a Roma, en què ens encoratja a atrapar el moment mentre podem; passant per les paraules de Martin Luther King que ens exhorta a canviar amor per odi des de l’Amèrica dels anys 50.

Tornar odi per odi multiplica l’odi i afegeix una foscor més intensa encara a una nit que ja no té estrelles. La fosca no pot foragitar la fosca. L’odi no pot treure l’odi. Només pot fer-ho l’amor.

Fins a arribar a Miquel Martí i Pol que ens diu que la bellesa s’amaga en els racons més inesperats, només per aquells escollits que saben on trobar-la.

Per assolir la bellesa us heu de
Despullar de prejudicis
I viure amb els ulls ben oberts
I amb els sentits tensos com un crit.
Llavors recobrareu el tacte de les
coses lleus
i les vostres mans seran de vent i de
llum.

Francesc Torralba té el do de trobar aquesta bellesa fugissera i la comparteix amb nosaltres a Paraules per ser feliç.

Ofereixo al lector aquest regal. No és un llibre original, aquest; tampoc no pretén ser-ho, però el recull que modestament s’hi ofereix és singular. Hi revelo aquells pensaments que m’han acompanyat en hores de soledat, que he memoritzat de tant reiterar dins del meu ésser, pensaments que, en més d’una ocasió, m’han salvat d’un naufragi, que he cercat a mitja nit, amb llàgrimes als ulls, per tenir un poc de pau.