Coincidint amb la  publicació al segell Amsterdam Llibres de la quarta novel·la de l’autora sueca Camilla Läckberg, Crim en directe, aprofitem per recordar la visita que l’autora ens va fer el darrer mes de febrer, durant la Setmana Negra de Barcelona.

Läckberg va participar a la xerrada “Las damas del crimen que vienen del frío”, on va compartir un animada tertúlia amb la seva bona amiga i companya de professió Asa Larsson. Ambdues autores van discutir la situació de la dona a Suècia i van compartir les seves experiències com escriptores de novel·la negra, un gènere tradicionalment dominat pels homes.

Camilla Läckberg i Asa Larsson a "Las damas del crimen que vienen del frío"

Camilla Läckberg també va reconèixer el seu deute amb els autors més clàssics del gènere, com la mateixa Agatha Christie. La influència de la creadora de personatges memorables como Miss Marple o Hercule Poirot no només es fa evident en l’argument trepidant de Crim en directe, sinó que també es manifesta en  personatges tan inoblidables com Erika Falck i Patrick Hedström, nascuts per la seva primera novel·la La princesa de gel i protagonistes de la resta de les seves obres. Tanmateix l’eco de Christie també s’estén a la seva segona novel·la, Les filles del fred, i en la cura amb que teixeix la trama negra de la seva segona novel·la.

La visita de l’autora sueca va estar plena d’anècdotes divertides i interessants, però una de les que va sorprendre més als assistents fou la referent a la seva primera obra. Läckberg  va demostrar que tenia el gènere negre a la sang quan escrigué un conte en què el mateix Pare Noel es convertia en el principal sospitós de l’assassinat de la seva dona, la Mare Noel. Amb només 4 anyets, la Läckberg ja demostrava tenir fusta de novel·lista!

Camilla Läckberg a Barcelona amb Izaskun Arretxe i Jordi Rourera

Podeu veure el vídeo a: El Sant Jordi d\’Ara Llibres: la jornada de signatures

La Ruma va obrir la porta per ell i el va acompanyar a fora. Anaven descalços i trepitjaven la terra dòcilment; la Ruma, amb cautela; l’Akash, sense temor a les pedres ni els branquillons. [...] [L’Akash] Va agafar la regadora buida que l’avi havia deixat sota el porxo i va fingir que regava les coses del seu petit parterre. La Ruma va mirar els objectes que treien el cap a la terra: llapis i bolígrafs, una canyeta, el palet d’un polo. Hi havia papers, també: sobres vells de correu descartat i targetes de subscripció que havien caigut de l’interior de revistes, plegades com petites tendes de campanya sobre el terra.

Els contes de l’escriptora angloíndia Jhumpa Lahiri són petites peces de vida, històries delicades que en submergeixen en l’existència d’uns homes i dones confosos, espantats, perplexes davant d’una realitat que se’ls escapa.

Els personatges de Jhumpa Lahiri viuen entre dos móns: l’Índia de la seva infantesa i els Estats Units de la seva vida adulta. Lluiten per trobar el seu lloc, mentre conviuen amb pares, fills i amants que els empenyen en direccions contràries. Sempre en trànsit, la idea de la pertinença a un únic lloc sembla un somni llunyà.

Una terra estranya ens descobreix que tots som una mica com els personatges de Jhumpa Lahiri, buscant l’equilibri entre la càrrega del passat i la lluita per un futur incert, aprenent a construir la nostra llar en el camí, en el trànsit entre els nostres jos

Divendres dia 15 de gener Jordi Llompart i Jordi Rourera (editor d’Ara Llibres) van presentar el llibre del Jordi, Viatge màgic a l’Àfrica al Fòrum de l’FNAC Illa.

És com una gota de veritat que cau

Els grans homes i dones han expandit els límits del coneixement, ens han obert les portes a possibilitats no només inesperades, sinó impensables abans de la seva arribada. Però que passa quan aquestes noves dimensions s’obren cap al mal? Si les possibilitats inesperades obren la porta a la bogeria? A la perversitat que s’amaga als racons més profunds de l’ànima humana? El comissari Adamsberg s’haurà d’enfrontar a aquesta qüestió a la seva nova novel•la Un lloc incert.

Hi ha coses [...] que l’home no és capaç de concebre si un altre home no ha tingut la idea estrafolària de realitzar-les. Però un cop efectuada aquella cosa, bona o dolenta, penetra en el patrimoni de la humanitat. Utilitzable, reproduïble, I fins I tot superable. L’home que es va menjar l’armari dóna a un altre la possibilitat de menjar-se un avió. Així es desvela de mica en mica el gran continent desconegut de la demència, com un mapa que pren cos a mesura que se succeeixen les exploracions. Hi progressem sense visibilitat, tan sols amb l’experiència, és el que sempre he dit als meus nois.

El comissari s’endinsarà en la ment pertorbada d’un criminal que ha descadenat l’horror als afores de París i, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als vampirs que habiten els malsons dels habitants d’ un llogaret serbi. Els límits del mal s’expandeixen. Qualsevol lloc pot amagar la tomba d’un vampir, qualsevol lloc pot ser un lloc incert

Les paraules donen forma al món. Aprenem, ens relacionem i estimem en paraules. Francesc Torralba ho sap i ens regala un recull de paraules plenes de saviesa, escrites per persones que han portat el llenguatge més enllà, convertint-lo en un fanal que ens il•lumina, revelant els racons més inescrutables de la nostra ànima i del món que ens envolta.

No és de savi, creu-me, dir: “Viuré”. És molt lluny la vida de demà. Viu avui.

Des de les paraules de Marcial el segle I a Roma, en què ens encoratja a atrapar el moment mentre podem; passant per les paraules de Martin Luther King que ens exhorta a canviar amor per odi des de l’Amèrica dels anys 50.

Tornar odi per odi multiplica l’odi i afegeix una foscor més intensa encara a una nit que ja no té estrelles. La fosca no pot foragitar la fosca. L’odi no pot treure l’odi. Només pot fer-ho l’amor.

Fins a arribar a Miquel Martí i Pol que ens diu que la bellesa s’amaga en els racons més inesperats, només per aquells escollits que saben on trobar-la.

Per assolir la bellesa us heu de
Despullar de prejudicis
I viure amb els ulls ben oberts
I amb els sentits tensos com un crit.
Llavors recobrareu el tacte de les
coses lleus
i les vostres mans seran de vent i de
llum.

Francesc Torralba té el do de trobar aquesta bellesa fugissera i la comparteix amb nosaltres a Paraules per ser feliç.

Ofereixo al lector aquest regal. No és un llibre original, aquest; tampoc no pretén ser-ho, però el recull que modestament s’hi ofereix és singular. Hi revelo aquells pensaments que m’han acompanyat en hores de soledat, que he memoritzat de tant reiterar dins del meu ésser, pensaments que, en més d’una ocasió, m’han salvat d’un naufragi, que he cercat a mitja nit, amb llàgrimes als ulls, per tenir un poc de pau.

El Dr. Estivill en concert!

El metge més estimat de Catalunya celebrarà un concert el 5 de gener a les 5 de la tarda a l’Fnac de L’Illa. El Dr. Eduard Estivill tocarà les cançons que acompanyen el seu últim llibre Cançons i contes per abans d’anar a dormir. No us el perdeu!

En aquest nou llibre l’Estivill ens demostra la seva vessant més creativa amb un conjunt de cançons i contes que ajudaran als nostres fills a comprendre el món que els envolta. Els nens descobriran la solidaritat amb la cançó “El poll i la puça” i desenvoluparan una consciència ecològica amb “La protesta de les aus”, entre molts altres contes i cançons que l’Estivill ha preparat per a aquest llibre imprescindible. Tot un regal, tant per a nens com per a adults.

Cançons i contes per abans d’anar a dormir
MOLT MÉS QUE UN LLIBRE DE CONTES, MOLT MÉS QUE UN CD MUSICAL!

Jordi Llompart ens presenta Viatge màgic a l’Àfrica: un món ple d’imaginació i fantasía que descobrim a través de la ment d’una nena de deu anys.

De vegades, necessitem algú que ens ajudi a descobrir el món que hi ha entre nosaltres i les estrelles.

La Jana coneix un nen africà, el Kabbo, i comença a viatjar a Namíbia en somnis, on ens presenta un món fantàstic ple d’animals que parlen, un cavall que vola i moltes altres aventures.

El llibre l’han comparat amb El petit príncep, i a nosaltres ens sembla que, tot i que són dos llibres ben diferents, si que és cert que comparteixen un mateix esperit. Són llibres que d’entrada poden sembla que són “només” per als infants, i no és així. El llibre de Jordi Llompart és un viatge espiritual per als adults i un viatge màgic per als nens.

En el llibre Jordi Llompart fuig de les presses i el materialisme del món actual i proposa la tornada a una vida més tranquil·la, una tornada als valors bàsics de la vida, a l’amistat, a la natura…

El Jordi Llompart és productor, director de cine, escriptor i periodista, ha realitzat pel·lícules documentals de gran èxit com El misteri del Nil, per als cines Imax, o L’oblit del passat i Nòmades de la condició humana, per a Televisió de Catalunya. Durant dotze anys va dirigir i presentar els Telenotícies de TV3 i programes d’actualitat com Versió directa o Fem empresa, al Canal 33. També ha escrit llibres de divulgació científica, com Seres y estrellas, sobre l’origen de la vida, l’evolució humana i la comprensió de l’univers.

A finals de gener s’estrenarà la pel·lícula en 3D (la primera de ficció que es fa en aquest format a europa), en la que participen, entre d’altres: Leonor Watling, Adrià Collado o Verónica Blume

Els més joves segurament no us sonarà el nom de Pilarín Bayés, però … i la imatge de sota, us porta algun record? Segur que sí!

Ara sí que sabeu de qui parlem, oi? La Pilarín Bayés és una de les il·lustradores més conegudes i estimades de Catalunya. Tots hem llegit llibres il·lustrats per ella i hem gaudit amb el seu estil tan personal, ingenu però alhora ple d’humor.

La Pilarín, va nèixer a Vic dins una família molt relacionada amb les arts, va començar la seva carrera professional l’any 1964, dibuixant per la revista infantil Cavall Fort. Des de llavors ha il·lustrat més de 600 llibres infantils, i milers cartells, portades, articles, acudits, concursos, auques, tríptics, nadales, calendaris, postals…

Avui, però, us presentem una petita joia. Pilarín Bayés escriu, per primera vegada, un llibre amb més lletra que dibuixos: Punyeta! Consells d’una àvia als seus néts.

A la il·ustradora més popular de Catalunya li encanta exercir d’àvia, i aquest cop ho fa d’una manera ben especial. Punyeta! és una carta oberta en què reflexiona, amb sentit de l’humor i amb la saviesa que li han atorgat els anys, sobre les coses que considera realment importants: la família, l’art, la societat, la religió, la política…

Una obra sincera i entranyable.

Avui us portem una entrevista molt interessant: el Sique Rodríguez i el Dani Senabre, periodistes i coautors del llibre Andrés Iniesta: Un any al paradís ens han deixat fer una ullada darrera la porta de la creació del llibre. Voleu saber com és treballar amb l’Iniesta o quines són les virtuts que més valoren els qui treballen amb ell? No us perdeu l’entrevista!

- Vau decidir fer el llibre abans del triplet?

Dani: No, va ser després de la champions i fins i tot, després de la rúa. La veritat és que pels que treballem a la ràdio que el Barça guanyi tants títols és fantàstic però també porta molta feina: transmissions, programes especials…No va ser fins que no va passar tota aquesta bogeria que se’ns va acudir. Recordo que vam tenir la conversa amb el Sique en un viatge de Metro cap a casa meva i al cap de pocs minuts li vam fer arribar a l’Andrés.

Sique: La idea va sorgir perquè vam creure que l’afició, sobretot, del Barça agrairia tenir un testimoni de la temporada més existosa de la història del Barça. Com a periodistes ens vam trobar en què havíem explicat el triplet de mil maneres diferents i des de molts punts de vista però no hi havia ningú que hagués pogut explicar el triplet des de dintre. Vam creure que seria molt interessant que un jugador pogués explicar com havia viscut una temporada tan històrica. El llibre pretenia ser un record especial d’una temporada màgica.

- Per què un llibre sobre Iniesta?

D: Primer, perqué és el jugador amb qui millor relació tenim. Després perqué si t’ho pares a pensar és el millor personatge possible:
a) És un gran jugador, un dels millors del món.
b)Cau simpàtic a tothom
c) Aquest any li ha passat de tot, arribant a viure les llums i les ombres del mon del futbol: lesions per una banda i  un gol màgic per l’altre.

S: Iniesta reunia tot el ventall de sensacions, tant positives com negatives, en una mateixa temporada. A més a més, és un futbolista estimat però que mai s’havia obert a l’afició. És dels pocs que no ha fet mai cap biografia perquè això ho deixa per quan es retiri però que sí que sentia la necessitat d’explicar com havia viscut un any tan fantàstic però a la vegada tan dur. A més a més, sempre hem cregut que el personatge d’Iniesta és un exemple per tothom per la seva discreció i la seva manera d’entendre el futbol i la vida.

- Com va ser treballar amb ell?

D: Va ser un plaer. És evident que els futbolistes tenen una agenda díficil i més si estàn lesionats, s’han de recuperar i han d’intentar aprofitar les poques vacances que tenen (vam fer al llibre al mes de Juliol i principis d’Agost). Però tot i així ens va atendre molt bé i es va implicar des del primer moment. Només ens va fer patir amb les fotos, sobretot al Sique que li va agafar la recta final estant a Estats Units amb la gira de l’equip.

S: No volia que ningú de la seva família, ni dels seus amics i companys importants per ell al vestidor, faltessin al llibre. Ens anava donant fotos de tiets i cosins, cada dia. Cada dia una diferent i això, tenint en compte, que era un llibre que s’havia de fer ràpid, ens va fer patir una mica. Apart d’això hi va haver gaires problemes perquè tots tres ens coneixem de fa temps. Al principi, ell no veia clar fer aquest llibre, bàsicament, perquè creia que no interessaria gaire. Però molt aviat li vam fer veure de que sí. Vam fer reunions, vam parlar molt per telefon i ens vam enviar molts mails. Ell es va implicar força però ens va deixar clar que confiava en nosaltres perquè el coneixíem molt bé.

Llegir la resta del post »