A Catalunya un dels long-sellers més antics i populars és el senzill però inigualable Els verbs catalans conjugats, de Joan Baptista Xuriguera, publicat per l’editorial Claret. No conec ningú que no tingui aquest llibre ni s’hi hagi sentit fascinat en algun moment, fullejant a l’atzar fins on arriba la nostra elasticitat verbal. I encara en podríem citar molts casos: la Gramàtica del Català Contemporani de Joan Solà (Empúries) va ser un dels llançaments editorials més esperats de la dècada anterior; per no dir el fenomen de masses que ha estat cada edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Estem vivint aquests dies una nova onada de febre filològica mass market amb l’espectacular llançament de la Nueva Gramática de la Lengua Española, publicada per Espasa Calpe, que se’ns presenta, atenció!, com «la primera vegada que una gramàtica acadèmica reflecteix totes les varietats de l’espanyol», fruit del treball durant 11 anys d’un total de 22 acadèmies de la Llengua Espanyola. És a dir, estem davant d’una obra èpica.

El que és realment innovador és que per primera vegada s’apliquen a una gramàtica les tècniques de llançament d’un best-seller i se’ns crea la necessitat de comprar una gramàtica en un món saturat de gramàtiques. No sé si el mèrit és de l’editor que ha convençut els filòlegs o dels filòlegs que s’han deixat convèncer per l’editor, però el cert és que el resultat és comercialment immillorable. I el geni que hi ha darrere d’aquesta operació ha aconseguit que la vella, avorrida i terrible gramàtica s’hagi convertit, de sobte, en una terra promesa en què es descobreixen coses fins ara inèdites i desconegudes.

La Nueva Gramática de la Lengua Española surt calculadament per Nadal, aprofitant que aquesta és l’època de l’any en què es regalen més llibres, i no dubtin que a partir de la setmana que ve aquesta Gramática arribarà al número 1 de les llistes dels llibres més venuts de no ficció. Una prova més que el foment de la cultura és més efectiu en les mans dels editors que de les institucions. Visca la filologia!

Ernest Folch, El Periódico, 09 de desembre de 2009