És com una gota de veritat que cau

Els grans homes i dones han expandit els límits del coneixement, ens han obert les portes a possibilitats no només inesperades, sinó impensables abans de la seva arribada. Però que passa quan aquestes noves dimensions s’obren cap al mal? Si les possibilitats inesperades obren la porta a la bogeria? A la perversitat que s’amaga als racons més profunds de l’ànima humana? El comissari Adamsberg s’haurà d’enfrontar a aquesta qüestió a la seva nova novel•la Un lloc incert.

Hi ha coses [...] que l’home no és capaç de concebre si un altre home no ha tingut la idea estrafolària de realitzar-les. Però un cop efectuada aquella cosa, bona o dolenta, penetra en el patrimoni de la humanitat. Utilitzable, reproduïble, I fins I tot superable. L’home que es va menjar l’armari dóna a un altre la possibilitat de menjar-se un avió. Així es desvela de mica en mica el gran continent desconegut de la demència, com un mapa que pren cos a mesura que se succeeixen les exploracions. Hi progressem sense visibilitat, tan sols amb l’experiència, és el que sempre he dit als meus nois.

El comissari s’endinsarà en la ment pertorbada d’un criminal que ha descadenat l’horror als afores de París i, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als vampirs que habiten els malsons dels habitants d’ un llogaret serbi. Els límits del mal s’expandeixen. Qualsevol lloc pot amagar la tomba d’un vampir, qualsevol lloc pot ser un lloc incert