CuinerAny vençut, any viscut. Les campanes ja estan preparades, el raïm espera impacient per ser comptat i consumit, els cotillons resten dins les bosses ansiosos per ser oberts, fins i tot en Ramón i n’Obregón tenen la capa i les arrugues planxades, talment dos morts vivents, per si els tornen a cridar -esperem pel bé de la nostra salut mental que no sigui així, però amb TVE mai se sap-. Dimecres donarem per liquidat aquest 2014 amb un regust de boca similar al que acompanyarà alguns dijous, acabat d’encetar el 2015. Les bauxes i les emprenyades enverinen la sang; l’alcohol, com a mínim, et deixa l’antídot de les rialles; en canvi, els disgusts t’intoxiquen també l’ànima.
“ Lo bueno de los años es que curan heridas, lo malo de los besos es que crean adicción ”. S’equivoca el grandiós Joaquín Sabina, encara que sigui només per aquesta vegada, perquè sí que és vera que, amb el pas dels temps, estic tornant addicte a les besades afectuoses de les meves dues nines; ara bé, per altra banda, alguns anys el que fan és obrir ferides que, per desgràcia, tardaran a tancar-se. Educació, cultura i salut són les tres cames que sustenten qualsevol societat desenvolupada, i a casa nostra les tres tenen ferides obertes que s’han volgut tancar en fals. Qualsevol pagès o veterinari us podrà confirmar que quan una nafra tanca en fals, el que fa és congriar brutor fins que rebenta i tota la merda acaba sortint.
Eina electoral
El ciutadà té la sensació que l’educació s’utilitza per part dels governants com a eina electoral per donar carnada als seus cans de presa. La sanitat pública també sofreix en les seves carns la desnaturalització, perquè manegen les persones i els converteixen en dades i estadístiques; aquest final d’any els serveis sanitaris treballen sota mínims, per tal de quadrar els comptes, i a partir de dia 1 de gener s’obrirà el grifó per davallar al màxim les llistes d’espera abans dels propers sufragis; això és inhumà, barroer i antiètic. En qüestions de cultura i llengua l’atac és sistemàtic, alguns presenten el que diuen que és la nostra llengua i en canvien l’ortografia i el lèxic amb l’excusa que l’estimen i volen protegir-la, però ho fan parlant i escrivint tot el temps en castellà. Esquizofrènia? Curtor? Mala fe?
Alguna cosa, com que en el futur els pagesos puguin vendre els seus productes directament des de casa seva als consumidors, obre una porta a l’esperança, encara que també l’obre a tot un seguit de perills, com aquell que va fer un claper per ajudar a amagar-se als conills i amb el temps es va acabar convertint en un cau de salvatgina, veurem com acaba.
Avui volia posar qualque innocentada, però crec que ja basta bé aixuixí; així que molts d’anys i aquest que no compt.
