ANNA-PRISCILA MAGRIÑÀ: “Si la idea és bona i escrius realment bé, segur que et publicaran el llibre”

La periodista reusenca Anna-Priscila Magriñà és una apassionada de la investigació. Aquesta tafaneria innata l’ha portat a escriure 1.001 curiositats de Barcelona, Triviacat, Guia xafardera de Catalunya i Tot està connectat. Parlem amb ella del seu últim llibre i de la realitat de la indústria editorial.

Triviacat, 1.001 curiositats de Barcelona, Guia xafardera... Ets curiosa, oi ?

Crec que és una qualitat bàsica per ser periodista, ser curiós i explicar les coses de manera entretinguda i entenedora.

Alguna font d’inspiració?

El meu escriptor de capçalera és Bill Bryson. T’explica històries d’una manera molt amena. Té un llibre que es diu A casa, on es pregunta d’on ve tot el que ens envolta. A través dels objectes vas entenent el perquè de la nostra història.

I com comença Tot està connectat?

Tenia moltes curiositats anotades per començar a treballar. I vaig voler fer un llibre agrupant aquest tipus de relats, com el de l’inventor del Kalàixnikov, tot i que aquest al final no apareix al llibre.

Tenim curiositat. Quina és la història?

Kalàixnikov va inventar aquest fusell per reduir les morts de soldats russos per armes defectuoses, però el més curiós és que ell sempre havia volgut ser poeta. No deixa de ser irònic que una persona amb tan bones intencions inventés una de les armes més utilitzades.

Però ha de ser difícil fer un llibre amb tanta informació, a priori, inconnexa.

Sempre m’ha fascinat la teoria dels 6 graus de separació, que intenta provar que qualsevol persona de la Terra pot estar connectada amb una altra a través d’una cadena de coneguts que no té més de 5 intermediaris. Així vaig començar a treballar per unir totes aquestes històries...

Sembla complicat...

Tot està connectat és el llibre més diferent que he fet. És un joc que vaig inventar perquè el lector trobi aquests vincles, i descobreixi què relaciona un lluitador de lluita lliure que va servir d’inspiració per dibuixar Shrek i els cereals Kellogg’s. Per això, en el llibre tot està connectat de principi a fi.

Hi vas dedicar molt de temps?

Em costa creure que la gent escrigui un llibre en un mes. Per fer Tot està connectat vaig dedicar, íntegrament, prop de 8 mesos per plantejar-lo, fer la recerca i escriure’l. Però és un temps que vaig disfrutar molt. Potser m’ho passo millor investigant que escrivint.

Un exemple d’aquestes investigacions?

Quan em documentava sobre la síndrome d’Estocolm vaig passar moltes hores a la biblioteca i escoltant entrevistes de l’època, repassant el cas de Patty Hearst, neta del magnat W.R. Hearst. Necessitava tenir la seguretat que disposava del màxim d’informació possible. Ara bé, xalo com mai en aquest procés.

Amb aquest ja són quatre els llibres que has fet. És difícil publicar?

Sí, és difícil començar, perquè de vegades no triomfes, potser perquè no ets prou bo, o no interessa el que has fet...

L’autor famós ho té més fàcil?

Les editorials fan una mica de tot, combinen autors mediàtics amb altres de menys coneguts. El problema és si has de compartir el hotdesk amb un autor mediàtic, llavors la cosa es complica.

El concepte mediàtics va provocar certa polèmica entre alguns escriptors...

Fa temps algú em va dir que si aquests autors mediàtics creuen que la seva obra és bona i no els agrada l’etiqueta, que publiquin amb un pseudònim.

¿Les editorials encara miren obres d’autors desconeguts?

Si la idea és bona i escrius realment bé, segur que et publicaran el llibre. Ara es publica més que mai. Hi ha moltes editorials mitjanes i petites que, si els agrada la proposta, fan un pas endavant.

Quin consell li donaries a una persona que vol fer el seu primer llibre?

Que el faci. Si tens una idea i decideixes posar-t’hi, el que has de fer és acabar d’escriure el llibre.