Cent anys d’alabastre a Sarral
La localitat de la Conca de Barberà recorda la recuperació del treball amb aquest mineral
SarralAls anys 60 i 70 hi va arribar a haver oberts al mateix temps a Sarral fins a una trentena de tallers dedicats a l’alabastre. Els caps de setmana el poble era un formiguer de cotxes i compradors. Més de 500 habitants del municipi de la Conca de Barberà estaven dedicats a aquest sector i es podien veure peces d’alabastre fabricades a Sarral a quasi tot el món. L’origen d’aquest boom el trobem fa just cent anys, el 1917. Quan el francès Maurice Raud i l’italià Victor Arcangioli van arribar a Sarral, es van associar amb el propietari d’una de les pedreres i van muntar un taller, d’on van començar a sortir les primeres peces, com gerros i figures, i es van anar formant aprenents. Al cap de tres anys Raud i Arcangioli es van separar i es van establir cada un pel seu cantó.
Després de la Guerra Civil van començar a sorgir més tallers al municipi i la desena de pedreres sarralenques no paraven d’extreure primera matèria. Amb alabastre de Sarral es van fer molts altars d’esglésies que havien sigut destruïdes per la Guerra Civil, però també se’n van construir a Sud-amèrica.
A mitjans dels 50 va començar a arribar a Sarral l’alabastre blanc de l’Aragó, que contrastava amb el de Sarral, que tenia tonalitats més fosques. Amb l’arribada del turisme, les poblacions de costa del país es van omplir de figures i altres peces d’alabastre de Sarral que es venien molt. L’exemple més clar era Salou. També es van obrir tallers en altres poblacions, com Pira, Rocafort de Queralt, Conesa, Vallmoll, Barberà de la Conca, la Riera de Gaià i Vespella, i fins i tot a Andorra.
El 1975 es va tancar l’última pedrera de Sarral. Resultava més econòmic l’alabastre blanc de l’Aragó. La crisi econòmica dels anys noranta va afectar molt la indústria de l’alabastre sarralenca i s’hi va sumar la manca de relleu generacional, factors que van contribuir al tancament gradual de tallers, fins a arribar als quatre actuals.
Artesania i indústria
Un d’aquests tallers que continuen en l’actualitat és d’Isidre Magre, que va aprendre a treballar l’alabastre al taller de casa, es va formar a l’Escola Massana i va treballar durant dos anys a Volterra (Itàlia) o en obres com l’altar de l’església d’Alzira. El seu taller, Imade, acull des del 1998 el Museu de l’Alabastre de Sarral.
També trobem un altre taller creat el 1959, Alabastres Alfredo, que s’ha convertit en una potent indústria, amb 15 treballadors a la nau de Sarral i 25 més a la pedrera que té en propietat a La Puebla de Híjar (Terol). D’allà arriba cada dia almenys un camió amb 26 o 27 tones d’alabastre. L’exportació és la base del seu mercat actualment, i és a la Xina on estan creixent més, sobretot amb peces d’il·luminació i placats. També estan recuperant el mercat nord-americà, molt important als noranta. Un aplic fabricat per Alabastres Alfredo es podia veure en l’exitosa sèrie Friends i una altra peça a la pel·lícula Pretty woman.
Sarral commemorarà els cent anys de l’arribada de Raud i Arcangioli amb diversos actes que es presentaran al mes de març. Seran xerrades, exposicions i activitats per a escolars amb l’objectiu de divulgar, i en segona instància recuperar, el món de l’alabastre a Catalunya.
