Cinemes com els d’abans que encara resisteixen
Tenen un públic minoritari però fidel i el suport dels ajuntaments ha esdevingut vital per mantenir aquestes sales
TarragonaFa mig segle gairebé tots els municipis d’una certa dimensió tenien un cinema o fins i tot més d’un. La gran pantalla era la gran proposta d’oci del cap de setmana per a totes les edats. Els profunds canvis socials i tecnològics que hi ha hagut des dels anys setanta i vuitanta han provocat el tancament progressiu d’aquests cinemes rurals, i també els urbans, a favor de les multisales, que en els últims anys també tenen problemes per ser viables. Però encara queden cinemes en pobles, com és el cas de Vilallonga del Camp o Vila-rodona, que cada cap de setmana permeten als seus veïns gaudir de pel·lícules gairebé d’estrena i a uns preus força econòmics.
El Casal de Vila-rodona fa cinquanta anys que projecta pel·lícules a través de la seva secció de cinema, quan va agafar el relleu de la Cooperativa. En aquells primers anys, se superaven el miler d’espectadors sumant les dues sessions -dissabte i diumenge-, però a partir dels setanta, amb l’arribada de la televisió a les llars i la popularització de l’automòbil, l’assistència va començar a baixar gradualment.
Actualment, segons explica el president del Casal de Vila-rodona, Josep Robert, hi van al voltant de 60 o 70 persones, la majoria gent gran. Els preus oscil·len entre els 3,5 euros dels infants i els 5,5 dels no socis. Són pel·lícules que fa tres o quatre setmanes que s’han estrenat i que arriben a través del circuit de l’Associació Catalana de Cinemes Independents, amb seu a Barcelona i que dóna servei a altres municipis com Vilallonga del Camp.
El repte de la digitalització
El cinema de Vila-rodona es va digitalitzar l’any passat, amb una inversió de l’Ajuntament de 35.000 euros i 10.000 més assumits pel mateix Casal. Va ser fruit d’un conveni en què l’entitat es comprometia a fer cinema cinc anys més. “Actualment el cinema a Vila-rodona és una mena de servei social. És deficitari. Però al cinema del nostre poble hi va molta gent si comparem les xifres d’assistència amb les d’altres municipis com Valls o Tarragona”, afirma Robert.
El responsable de la sala de cinema de Vilallonga del Camp, Josep Maria Vallès, coincideix bastant en l’ anàlisi de Robert i assenyala que l’Ajuntament és imprescindible per a la viabilitat de la sala, que actualment té 300 butaques, que només s’omplen amb grans films. L’ocupació mitjana s’acosta als 200 espectadors. “El cinema a Vilallonga durarà fins que vulgui l’Ajuntament. Ara és un servei públic. També ve gent de municipis veïns”, diu.
De cinema a Vilallonga n’hi havia hagut des de principis dels anys vint i va ser el 1964 quan els socis del Centre Recreatiu van impulsar la creació d’una sala amb 499 butaques, que s’omplia cada diumenge a la tarda de gom a gom, amb cadires afegides, i també s’hi projectava els dijous al vespre els primers anys. Però, com a Vila-rodona, l’assistència va començar a baixar a partir dels setanta i els vuitanta. El gener del 1990 el cinema vilallonguí va tancar i va reobrir deu mesos després quan les instal·lacions van passar a ser propietat de l’Ajuntament, perquè el Centre Recreatiu ja no en podia garantir la continuïtat.
Coincidint amb el cinquantè aniversari del cinema, el consistori va invertir 70.000 euros en la digitalització de la sala, imprescindible per seguir l’activitat. Des dels últims anys s’hi projecten partits de futbol, òperes i ballet i hi ha projectes temàtics, com una nit de pel·lícules de terror cada mes.
